dilluns, 24 de novembre de 2008

Major presència tibetana a Mallorca

La celebració a Mallorca del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10-12-1948) porta una sèrie d'iniciatives que es despleguen, sobretot, en aquest mes que va del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, en àmbits diversos.

Particularment significativa resulta la iniciativa proposada per una entitat que fa comptes de sumar-se a la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, segons manifesta un dels seus integrants que demana suports per al seu projecte.

Es veu que el grup budista Darma prepara l'obertura d'una seu a Palma, fet que comporta la primera aparició pública d'un corrent filosòfic i religiós ja arrelat a Mallorca, però encara amagat en la privacitat.

Es vol inaugurar el centre de meditació budista i sortir de l'anonimat en què es troba, abans que s'acabi aquest mes de novembre; una mena de seu que, principalment, ha de tenir el suport de la Casal del Tibet de Barcelona.

De fet, sembla que els responsables de la seu catalana consideren aquest projecte com una extensió més de la seva entitat. No debades, el grup Darma de Mallorca té “el suport espiritual del Lama Thubte Wangchen”.

Així ho aclareix el president de la recent constituïda associació cultural sense ànim de lucre. A més, remarca la importància de gaudir del vistiplau de Wangchen: “Ell és el representant del Dalai Lama a l'Estat espanyol i director de la Casal del Tibet”.

En aquest casal es té previst d'explicar contes tibetans, organitzar xerrades on s'expliqui la repressió xinesa a la zona, desenvolupar tallers de meditació, realitzar oracions...

El president vol fer entendre que “no som estàtues immòbils, que sempre estam meditant. Volem esdevenir una contribució a la societat amb un rol social clar”, visitar residències per a gent gran, assistir persones malaltes, i d'altres activitats que es té previst desenvolupar.

També fan comptes d'apadrinar infants tibetans dels camps de refugiats.

Són a punt d'organitzar un gran concert solidari dia 22 de desembre de 2008 a l'església de Sant Felip Neri, de Palma, amb el desig i l'aspiració de visualitzar l'amistat del poble mallorquí amb el tibetà.

El programa corre a càrrec de membres de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears (quartets.....). També hi ha prevista l'aportació de música tibetana (tambors). I, com a final d'acte, "la música nostra, amb l'actuació dels germans Martorell amb les seves xeremies, guitarres, flabiols i tambors".

S'hi ha de fer present el director de la Casa del Tibet qui, a més, farà una aportació posterior al concert -un sopar amb rebosteria típica tibetana.

L'entrada, de 15 €, ha de servir per ajudar el poble tibetà.

Així ho diu i manifesta, Aina Calafat, membre i representant de l'associació Drets Humans de Mallorca dins la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.

dimecres, 19 de novembre de 2008

L'accés als medicaments, un dret humà

Per més i millors serveis públics o per més i millors negocis privats?


Preguntes vàlides i valuoses, tant en moments de “crisi” -la que actualment pateix l'àmbit global-, com en moments d'eufòria i “bombolla” immobiliària -la que certa gent gaudeix en determinats àmbits de les nostres societats capitalistes, pel que es veu, cada cop menys capitalitzades-.

A què cal donar prioritat? Qualcú pensa i creu que, un dia o un altre, s'ha d'optar de manera decidida per fixar-ne la postura: o bé per uns serveis públics cada cop més potents i eficients, pel que fa a la dispensa d'atencions que es mereix la ciutadania en el seu conjunt; o bé per uns negocis privats cada cop més lucratius per als reduïts sectors de sempre.


Des dels moviments socials més activats, no hi ha cap casta de dubte: s'opta decididament pels serveis públics cada cop més potents i eficients. Així podrà veure's a finals del proper mes de gener, quan se celebri a Belém do Pará (Brasil) el Fòrum Social Mundial 2009, i aquí mateix el Tercer Fòrum Social de Mallorca: “Defensa i recuperació dels serveis públics”.


Hom pot veure que tampoc no hi ha cap casta de dubte a l'àmbit dels estaments governamentals d'arreu del Planeta. Com sempre, també ara prefereixen anar més de bracet del capital que del treball, de les multinacionals que dels moviments socials: opten de manera descarada pels negocis privats a la més gran escala imaginable, fins arribar a assolir el nivell d'insòlita. Mai vista fins ara!


“Un mes dedicat als drets humans”, és el lema d'un cicle de conferències sobre drets humans emergents que, per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), organitzen conjuntament al Centre de Cultura sa Nostra, de Palma, l'associació Drets Humans de Mallorca, conjuntament amb Justícia i Pau de Mallorca i Amnistia Internacional.


Precisament miren de fer una mica de llum sobre aquesta temàtica tan punyent i actualitzada.


La primera conferència, dimecres 12 de novembre, se centrava en el dret a l'aigua.

S'hi explicava amb tots els ets i uts que la humanitat ha de caminar cap a la consideració de l'aigua, com “un dret de tothom, i no una mercaderia d'alguns”. L'aigua, tant aquí a Europa com a la resta del Planeta, s'ha de considerar més que com un negoci privat, un bé públic que exigeix una veritable gestió pública, amb la participació i el control d'entitats i moviments socials.


La segona conferència d'aquest cicle, dimecres 19 de novembre, s'ha centrat en el dret als medicaments. Torna-m'hi torna-hi, a la parada de les cebes! S'hi torna a insistir des d'una altra perspectiva: l'accés als medicaments essencials és “un dret de la ciutadania, no un negoci de la indústria farmacèutica”. S'insisteix en la lluita necesària contra la implantació forçosa de les patents farmacèutiques, -element ineludible dels tractats de lliure comerç, sobretot als països més empobrits de la Terra-.


A la tercera conferència programada, dimecres 26 de novembre, s'hi ha de tractar el tema “Seguretat nacional, drets i llibertats personals”. S'ha de veure cap enllà on pega la conferenciant Ana Isabel Pérez Cepeda, professora de Dret Penal a la Universitat de La Rioja.


Tot duu a pensar que ha de continuar en la mateixa línia marcada pels seus antecessors: Bonaventura Fernández Rodríguez, de l'ONG Enginyeria sense Fronteres; i Francisco Javier Sancho, de l'ONG Metges sense Fronteres.

Per què parlam de seguretat nacional i no de seguretat pública?


A quina casta de seguretat ens estam referint?


La seguretat nacional contra qui o contra què?


La seguretat de qui o de què s'està impulsant?


I també, quina nació o realitat nacional s'està mirant d'assegurar?


Són algunes de les preguntes que se'm venen al cap, mentre em predispòs a assistir com a oient en aquesta altra conferència que s'organitza al Centre de Cultura de sa Nostra, els dimecres a les19:30 hores.


Es pot donar per descomptat que, per damunt d'un tipus de seguretat particular i privada d'alguns, s'ha de caminar cap a la seguretat col·lectiva i pública de tots...

dimecres, 12 de novembre de 2008

L'accés a l'aigua, un dret humà

Dilluns dia 10 de novembre de 2008, s'inicia a Mallorca una campanya organitzada conjuntament per tres associacions defensores dels drets humans: Amnistia Internacional-Mallorca, Justícia i Pau de Mallorca, i Drets Humans de Mallorca.

Amb la denominació “Un mes dedicat als drets humans” pretenen commemorar activament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aleshores s'hi plasmaren els treballs i els esforços de milions de persones d'arreu del món que havien lluitat durant molt de temps pel reconeixement de la dignitat i dels drets de totes les persones, sense discriminació de cap casta.

Hores d'ara es pretén incidir més intensament en el que avui dia s'anomenen els drets humans emergents.

Per això, amb una campanya com aquesta, totes tres entitats volen destacar la importància de promoure i defensar els drets humans per garantir la dignitat de qualsevol persona; volen promoure el coneixement de tots i cadascun dels drets humans que recull la Declaració Universal, per part d'infants, joves i adults, per tal que puguin defensar-los i exigir-los; volen, també, obrir reflexions i debats sobre aquests drets humans emergents que cal anar consolidant; i, finalment, volen implicar-hi les institucions públiques perquè s'hi pronunciïn, s'hi declarin promotores i defensores, hi donin suport i es plantegin d'integrar-se en la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans.

Els anomenats drets humans emergents són al centre d'atenció preferent d'un cicle de conferències iniciat avui, dimecres 12 de novembre, al Centre de Cultura de sa Nostra “Caixa de Balears”, al carrer de la Concepció de Palma.

Hi ha intervengut un representant de l'entitat “Enginyeria sense Fronteres”, Bonaventura Fernández Rodríguez que, un cop presentat per Aina Llauger, ha exposat la temàtica relacionada amb el dret a l'aigua.

Amb el lema “Aigua de tothom, un dret i no una mercaderia”, ha fet veure que la crisi de l'aigua afecta de manera especial els més pobres i l'entorn natural, amb conseqüències tan nefastes com la mortalitat infantil, la disminució de les taxes d'escolarització, la limitació en la producció d'aliments, els conflictes socials o la pèrdua de la biodiversitat.

Ha assenyalat que per garantir de forma perdurable el dret humà a l'aigua i l'accés de totes les persones a aquest bé tan preuat i necessari, calen esforços molt més intensos per part de totes les entitats públiques i la societat civil en general, que sien fruit d'una veritable voluntat i priorització dels governs per aconseguir-ho.

Cal anar contra corrent i reclamar fermament la gestió pública de l'aigua, amb la participació i el control de les entitats i moviments socials, per assegurar-hi una gestió eficaç, transparent i democràtica de sistemes d'aigua i garantir-ne el dret i l'accés a totes els persones.

Amb aquest cicle de conferències encetat avui vespre a Palma, hom desitja que repercuteixin positivament, no només en les persones i entitats que s'hi fan presents físicament, sinó també i sobretot en les institucions responsables de garantir que l'aigua es transformi en un bé públic al qual tothom té dret, en lloc d'esdevenir una mercaderia amb la qual s'enriqueixen i en trauen profit econòmic solament uns quants...

L’aigua és un dret humà... Que l’aigua és un element imprescindible de la vida ho sabem tots i totes. De fet, sense aigua no podem viure més que uns dies. Però, si alguna cosa queda clara després de la intervenció d'avui, és que la importància de l’aigua va fins i tot una mica més enllà, ja que no només és vital beure-la sinó que, pel desenvolupament d’una vida digna, l’accés a l’aigua potable i al sanejament en quantitats suficients es fa també imprescindible.

Així, la manca d’aquest accés comporta riscos per la vida, la salut i altres elements bàsics i necessaris per la supervivència de les persones, però també pel desenvolupament econòmic i social dels pobles.

dissabte, 8 de novembre de 2008

TOT UN MES SEGUIT DE DRETS HUMANS, A MALLORCA

L'associació Drets Humans de Mallorca, que treballa aferrissadament en la defensa i la promoció dels drets humans a l'illa de Mallorca des de l'any 1974 ençà, enguany vol commemorar intensament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada solemnement per Nacions Unides dia 10 de desembre de 1948.

A l'extens programa que l'entitat ha elaborat amb molta cura i parant-hi molt d'esment, s'hi poden afegir moltíssimes altres iniciatives sorgides des d'àmbits diversos.

És és el cas de la Mostra que munta a la plaça d'Espanya, alhora que al passeig de la Rambla, de Palma, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, en col·laboració amb el Consell General de l'Advocacia, la primera setmana de novembre de 2008.

Amb aquesta Caravana dels Drets Humans, a Mallorca, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears mira d'acostar-se a la ciutadania, procurant impulsar-hi actituds més solidàries envers la gent que en pateix més cruament les violacions i els maltractaments.

Se sap i es coneix que entitats tan diverses com la Plataforma Gent de Marratxí, o l'Obra Cultural Balear... per citar-ne només algunes, fan comptes de dur a la pràctica d'altres iniciatives que s'encaminen cap a aquesta mateixa finalitat.

Miram de fer-ne un seguiment, al llarg d'aquestes setmanes, de manera que puguin quedar reflectides al màxim en aquest mateix blog.

Enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte:

Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua

“Un mes dedicat als drets humans”, -del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008-, és la iniciativa que promou l'associació Drets Humans de Mallorca, organitzant un cicle de conferències al centre cultural de 'Sa Nostra' “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma) sobre aquest assumpte: “els drets humans emergents”.

La primera d'aquestes conferències, obertes a tots els públics que hi tinguin interès, es fa dimecres, dia 12 de novembre, a les 19:30 hores, i gira entorn del dret a l'aigua.

Hi intervé Miquel Carrillo, coordinador i responsable de Projectes d'Enginyers sense Fronteres de Catalunya.

El presenta n'Aina Llauger, professora d'Educació Ambiental de la UIB.

I esdevé una de les nombroses activitats que s'han programat amb motiu del 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada solemnement per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aquest cicle de conferències sobre “els drets humans emergents” pretén contribuir a impulsar una nova concepció de la participació ciutadana, seguint les passes realitzades l'any 2004 al Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona, on ciutadanes i ciutadans del món sencer, membres de la societat civil compromesos amb els drets humans, signen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents.

Aleshores, fa quatre anys, s'hi reconeix la plena vigència i l'aplicabilitat de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la resta d’instruments internacionals de protecció dels drets humans de dècades enrere.

Però també s'hi destria que, des de l'any 1948, s’han anat produint canvis polítics, socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics que han incidit profundament en el tractament dels drets humans arreu del Planeta Terra.

Mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948, per exemple, sorgeix d’una assemblea d’Estats, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents es construeix des de les diverses experiències i lluites de la societat civil global i recull les reivindicacions més definides dels seus moviments socials.

Així mateix, mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 és una resolució adoptada solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador d’una ètica humanista del segle XX i l’”ideal comú que cal assolir” des d’una òptica individualista i liberal, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents sorgeix des de l’experiència i les veus de la societat civil global a l’inici del segle XXI.

Aquesta Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que abasta una nova concepció de la participació ciutadana, assumint-los com a drets cívics i mirant de superar el dèficit polític i la impotència entre els canvis desitjats i les precàries condicions actuals per a la seva realització, fixa l'atenció primordial en mitja dotzena d'aspectes que afecten individus i pobles, i que aspiren a construir la nova democràcia el segle XXI:

* una democràcia igualitària
* una democràcia plural
* una democràcia paritària
* una democràcia participativa
* una democràcia solidària, i
* una democràcia garantista

Val la pena girar una ullada cap al contingut d'aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.

De manera que, alhora, aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament.

Vet aquí l'enumeració d'aquests drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:

Títol I. Dret a la democràcia igualitària

Article 1. Dret a l’existència en condicions de dignitat.
1. El dret a la seguretat vital
2. El dret a la integritat personal
3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal
4. El dret al treball
5. El dret a la salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs
6. El dret a la educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme
7. El dret a una mort digna

Article 2. Dret a la pau.

Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient.

Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
1. El dret a la igualtat d’oportunitats
2. El dret a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió
a. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció
b. Les persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma
c. Els immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats
d. Les persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat

Títol II. Dret a la democràcia plural

Article 5. Dret a la democràcia plural.
1. El dret a la pluriculturalitat
2. El dret individual a la llibertat cultural
3. El dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna
4. El dret a l’honor i la imatge pròpia dels grups humans
5. El dret dels pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement
6. El dret a la llibertat de consciència i religió
7. El dret a la informació
8. El dret a la comunicació
9. El dret a la protecció de les dades personals

Títol III. Dret a la democràcia paritària

Article 6. Dret a la democràcia paritària
1. El dret a la igualtat de les dones en relació amb els homes
2. El dret a l’autodeterminació personal i la diversitat sexual
3. El dret a l’elecció dels vincles personals
4. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar
5. El dret a la salut reproductiva
6. El dret a la representació paritària

Títol IV. Dret a la democràcia participativa

Article 7. Dret a la democràcia participativa
1. El dret a la ciutat
2. El dret a la mobilitat universal
3. El dret universal al sufragi actiu i passiu
4. El dret a ser consultat
5. El dret a la participació
6. El dret a l’habitatge i a la residència
7. El dret a l’espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística
8. El dret a la mobilitat local i a l’accessibilitat
9. El dret a la conversió de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania
10. El dret al govern metropolità o plurimunicipal

Títol V. Dret a la democràcia solidària

Article 8. Dret a la democràcia solidària.
1. El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic
2. El dret a participar en el gaudi del bé comú universal
3. El dret al desenvolupament

Títol VI. Dret a la democràcia garantista

Article 9. Dret a la democràcia garantista
1. El dret a la justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional
2. El dret i el deure d’eradicar la fam i la pobresa extrema
3. El dret a la democràcia i a la cultura democràtica
4. El dret a la veritat i a la justícia
5. El dret a la resistència
6. El dret i el deure de respectar els drets humans
7. El dret a un sistema internacional just
8. El dret a la democràcia global

Español - English - Français

dijous, 6 de novembre de 2008

La caravana dels drets humans, a Mallorca

Dimarts, dia 4 de novembre, mentre romania assegut al pedrís del Moll Vell, esperant l'arribada del vaixell que venia de València, em van passar per davant dels ulls dos camions-trailers que cridaren la meva atenció.

L'un portava escrit en lletres ben grosses "Con todo el DERECHO del mundo". I l'altre, també en lletres ben grosses "La Caravana dels Drets Humans".

Aleshores no vaig saber a què venien a Mallorca aquests dos camions que, a primer cop d'ull, semblaven enviats per algun ministeri amb seu a Madrid...

Dos dies després, avui dijous dia 6 de novembre, he aconseguit traure'm el gat del sac:



He sabut que es tracta d'una exposició itinerant que durant tot l'any 2008 recorre, en dues etapes, algunes de les ciutats principals del territori espanyol;

No es tracta de cap ministeri, sinó que és el Consejo General de la Abogacía Española, amb seu a Madrid, això sí, conjuntament amb els 83 Col·legis d'Advocats d'arreu de l'estat, els que organitzen aquesta mostra que pretén ser una crida a la consciència i al compromís de tothom amb un món més just;

Esdevé una de les iniciatives promogudes en el marc del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, com a denúncia activa i compromís per la llibertat, la dignitat i la solidaritat;

Aquesta mostra consta de cinc espais, cinc contenidors temàtics, que faciliten un recorregut emocional i que exposen la situació dels drets humans amb l'objectiu que ningú no es quedi indiferent en la defensa activa quan es vulneren aquests drets;

Els drets humans al món, la immigració, la pobresa, les víctimes de la violència i/o la pissarra de visitants... són espais que cal visitar durant aquests dies que roman oberta aquesta mostra a la Plaça d'Espanya (del 6 al 12 de novembre), a més de les paradetes muntades al passeig de la Rambla, davant del mateix Col·legi d'Advocats de Palma.

Me n'hi som anat, com deia el meu padrí arianyer, i no me'n som sortit sense deixar-hi escrit el meu desig a la pissarra:

"Que el crit en defensa dels drets humans, que s'aixeca des de fa estona i cada cop amb més força des de Mallorca, arribi allà on ha d'arribar; per exemple, a les orelles de Barack Obama, perquè aconsegueixi d'eliminar la PENA DE MORT als EUA...!

Aquest només n'és un, dels meus desitjos. Me'n queden moltíssims d'altres...

Cecili Buele i Ramis

D'altres enllaços sobre aquest esdeveniment:

Manifestació a Palma, "contra la crisi"!

Manifestació a Palma, "contra la crisi"!

Coincidint amb la cimera capitalista muntada per Bush a Washington, el proper dissabte dia 15, en moltíssimes capitals de l'estat espanyol i arreu del món, la gent treballadora i la ciutadania surten al carrer, per fer front al projecte neoliberal de "refundació" del capitalisme.

Aquest projecte dels poderosos cerca la manera de continuar explotant la gent en benefici d'uns pocs, de noves fórmules per a continuar privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues.

Aquí, a Mallorca, dimarts passat hi va haver una reunió al bar Es Pinzell (el grup promotor, com figura a l'Acta, adoptà el nom d'Assemblea de Moviments AntiCapitalistes), per coordinar la mobilització contra el capital i els seus projectes.

Es va acordar convocar una MANIFESTACIÓ, per al dissabte dia 15, a les 17.00 hores, des de la Plaça d'Espanya fins a la Delegació del Govern (per Pl. Porta Pintada, Carrer Sant Miquel, Pl. Major, C/. Colom, Pl. de Cort, Palau Reial, Victòria, Conqueridor, Pl. Reina, Born, C/. Constitució). Ahir, dia 5, va ser comunicada a Delegació del Govern, per cobrir les garanties legals.

També s'està treballant en cartells, pancartes i manifests.
En concloure la Manifestació, hi haurà una Assemblea unitària a Ses Voltes.

Cal donar la màxima difusió a aquesta iniciativa.

dimecres, 5 de novembre de 2008

L'associació Drets Humans de Mallorca, es prepara de debò

Amb la periodicitat que caracteritza l'associació Drets Humans de Mallorca, divendres dia 7 de novembre de 2008, se'n reuneixen els membres per tractar-hi un munt de temes que són de rabiosa actualitat.

Precisament quan s'és a punt de posar en marxa la iniciativa “Un mes pels drets humans”, tot un caramull d'activitats encaminades a commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

El president de l'entitat, Bernat Vicens, s'encarrega de fer-ne i trametre'n la convocatòria que arriba uns dies abans a les persones destinatàries.

S'hi concreta l'elaboració de la revista Drets Humans, pel que fa al número 41; l'organització dels actes programats per al dia 10 de desembre, conjuntament amb Amnistia Internacional -com s'acostuma a fer cada any-; la participació de gent jove mitjançant la poesia; la presentació de l'Agenda Llatinoamericana; la participació de l'entitat en la comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca; i, sobretot, aquest cicle de conferències que comença dia 10 de novembre, una mesada abans de la commemoració esmentada.

És d'esperar que, amb la intensitat i dedicació que caracteritza aquesta associació, creada a Mallorca l'any 1974, s'hi intensifiquin també els esforços, des de les institucions públiques i la societat civil, per tal que les pràctiques de respecte pels Drets Humans, a Mallorca, esdevenguin capdavanteres a Europa, i, de rebot, al Planeta Terra.

dijous, 30 d’octubre de 2008

60è aniversari, a Mallorca

SETMANA DELS DRETS HUMANS
Col·legi d'Advocats


Els missers organitzen la Setmana dels drets humans.-
El Col·legi d'Advocats de Balears organitzarà, entre els dies 6 i 12 de desembre, la Setmana dels drets humans, una iniciativa pionera a les Illes, amb la qual els col·legiats volen transmetre el missatge de la implicació dels missers en la defensa dels drets humans amb un seguit d'actes, i demanar-hi la participació activa de la ciutadania. Diari de Balears (dijous 30 d'octubre de 2008, pàg. 13)

UN MES DEDICAT ALS DRETS HUMANS
Drets Humans de Mallorca

Del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, l’associació Drets Humans de Mallorca organitza una sèrie d’activitats que porten per títol "Un mes dedicat als drets humans" , i que consisteix en xerrades, conferències, trobades, concerts, escrits i mobilitzacions; tot plegat encaminat a celebrar, a Mallorca, el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

CONCURS DE DIBUIX I CONFERÈNCIA SOBRE L'AIGUA
Drets Humans d'Alaró

L'associació Drets Humans d'Alaró es mostra molt activa, sobretot en aquest any en què es commemora el 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, proclamada solemnement per l'Organització de Nacions Unides dia 10 de desembre de 1948,

ANY INTERNACIONAL: APRENENTATGE DRETS HUMANS
AMIPA CP Costa i Llobera de Pòrtol

L'Associació de Mares i Pares del col·legi públic Costa i Llobera de Pòrtol té present que l’any 2009 és l’Any internacional sobre l’aprenentatge dels drets humans.
Vol treballar aquesta qüestió tant amb els nins (implicant-hi els mestres...) com amb els pares i mares (a través de l’Escola de pares...)
Vol col·laborar en l'organització d'activitats conjuntes, des de debats, jornades lúdiques, o tot plegat, com a resultat de mesos d’accions per tal de difondre l’aprenentatge dels drets humans. Pensar globalment, actuar localment.
Ben organitzat, ho pot traslladar a la Coordinadora d’AMIPA de Marratxí i implicar altres escoles i entitats que treballen en la defensa dels drets humans.


dimarts, 28 d’octubre de 2008

Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca

Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca

Del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, l’associació Drets Humans de Mallorca organitza una sèrie d’activitats que porten per títol "Un mes dedicat als drets humans" , i que consisteix en xerrades, conferències, trobades, concerts, escrits i mobilitzacions; tot plegat encaminat a celebrar, a Mallorca, el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

S’acosta el dia en què la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, compleix els seus 60 anys de vida.

Per aquest motiu, l’associació Drets Humans de Mallorca, creada a l’illa l’any 1974, es disposa a conmemorar intensament aquesta data, conjuntament amb Justicia i Pau de Mallorca, amb la col·laboració d’Amnistia Internacional i amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials del Govern de les Illes Balears.

Amb el títol “Un mes dedicat als drets humans” (del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008), s’inicien les activitats amb un cicle de Conferències sobre drets humans emergents que es fan al centre de cultura de sa Nostra “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma), a les 19:30 hores:

  • el dret a l’aigua,
  • el dret als medicaments,
  • el dret a les llibertats personals,
  • el dret a un medi sostenible i
  • els drets ambientals, socials i comunitaris esdevenen el centre d’atenció que hi presten les persones que hi intervenen.

Entre d’altres objectius, es pretén promoure que el Parlament de les Illes Balears i els Ajuntaments de Mallorca es pronunciïn a favor de l’observança dels drets humans a Mallorca, la declarin territori dels drets humans, donin suport a la Declaració Universal i es plantegin si s’integren en la Xarxa de Ciutats pels Drets Humans.

El dia de l’aniversari de la Declaració Universal, el 10 de desembre de 2008, a la plaça de Cort de Palma la Coral Universitària de Majors de la UIB fa un concert, a les 19:30 hores. Seguidament, a l’església de Sant Felip Neri, com és habitual cada any, s’hi duu a terme també un altre acte commemoratiu, a les 20:30 hores.

Des de l’associació Drets Humans de Mallorca es convida a participar-hi activament, tant amb la presència física a tots aquests actes, com també en tasques d’organització, preparació i seguiment d’aquestes jornades que, sens dubte, han de contribuir de manera molt positiva a fer-ne l’ Any de l’Aprenentatge sobre els Drets Humans , com pretén l’Organització de Nacions Unides…

(S’accepten mans que vulguin treballar-hi... hom pot adreçar-se a mailto: dretshumansdemallorca@gmail.com , o telefonar al 629 620 102)

divendres, 17 d’octubre de 2008

Proposta de Manifest per la defensa i recuperació dels serveis públics

Benvolgut company,

Em sembla del tot interessant aquesta proposta de Manifest "Per la defensa i la recuperació dels Serveis Públics" que m'has passat i que t'agraesc.

Crec que no aniria gens malament que s'hi afegís alguna referència més explícita als serveis públics com un dels drets humans de la ciutadania (de manera que no solament s'hi relacioni el text amb els drets "laborals", com m'ha semblat veure indicat).

També pens que no solament s'hi ha de tractar la "gestió de recursos" per garantir certs serveis públics; sinó que, a més, s'hi ha de remarcar el dret humà d'accedir i el deure públic d'educar la ciutadania en matèria de drets humans.

Som de l'opinió que, a més del deure de l'Administració per a garantir els drets humans, hi hem de remarcar el dret de la ciutadania a gaudir-ne del seu exercici pràctic. De manera que les polítiques de protecció dels drets humans passin a ser una part decisiva en les polítiques socials.

Finalment, pens que, a més dels drets humans que podem considerar "clàssics" (educació, treball, cultura, habitatge, salut...), hem de parar més esment a aquests altres més nous, drets humans emergents, com el dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, el dret a la circulació i a la tranquil·litat pels nuclis de població, el dret a l’oci (el temps lliure com un dret ciutadà, a banda de l'activitat laboral de la persona) o els drets dels consumidors (com remarcava la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, l'any 2000).

Per això, a més d'allò que consideris adient afegir a la proposta de Manifest que m'has fet arribar, amb tot això que t'acab de dir, jo hi inclouria, si et sembla bé, una indicació més o manco d'aquestes característiques:

"Volem promoure i enfortir iniciatives públiques tendents a educar la ciutadania en la cultura dels drets humans universals, com a tasca imprescindible per a la recuperació d'una prestació més acurada dels serveis públics al nostre entorn més immediat".



Tu mateix, Xisco.


dijous, 25 de setembre de 2008

Mobilitzacions estudiantils imminents

En una reunió mantenguda a la seu de la CGT-Balears, en la qual participen representants d'altres organitzacions sindicals i entitats diverses, es comparteix informació sobre les properes mobilitzacions estudiantils que s'estan preparant arreu de l'Estat espanyol.

Concretament, s'està treballant perquè els dies 22 d'octubre i 13 de novembre vinents siguin fites clares en la mobilització social: en defensa de l'educació pública, contra la privatització de l'ensenyament, i amb un No rotund als Plans Bolonya.

Són dues jornades de vaga, que cerquen denunciar públicament el procés brutal de privatització que pateix l'educació pública a Europa.

S'intenta que no solament estudiants, sinó també professors, pares i la societat illenca en general prengui consciència que no ens podem quedar amb els braços creuats mirant la feta. S'han de fer tots els possibles que evitar que l'educació es converteixi en un mer negoci lucratiu que l'obtenció dels màxims beneficis empresarials possibles.

Els Plans de Bolonya, que comencen a implantar-se durant aquest curs, suposen l'elitització de la universitat pública, amb un accés que esdevé prohibitiu per a la majoria d'estudiants de famílies treballadores.

El mateix dia que, des de les més altes instàncies de la Universitat de les Illes Balears, amb motiu de la inauguració del nou curs acadèmic, s'està lloant i enaltint una valoració positiva dels Plans de Bolonya; des d'altres sectors de la societat civil, s'estan mostrant actituds i postures molt més crítiques que s'hi oposen obertament:

El Sindicat d'Estudiants i altres entitats conviden a participar-hi activament.

Comerç just i drets humans

De l'Associació Finestra al Sud, s'Altra Senalla d'Inca, hem rebut aquesta invitació a participar a la Fira Solidària, amb motiu de la festa del 9º aniversari de l'entitat:

"Hola, moltes gràcies per la difusió d'aquesta activitat .

Per cert, el projecte de sensibilització que enguany farem (si tot va bé, i s'aprova la subvenció) anirà sobre la relació comerç just i drets humans (aprofitant l'avinentesa de que enguany es celebra el 60è

aniversari). Esperam tenir preparada una projecció el dia de la festa (simple, amb missatges sobre els drets humans). Després, farem alguna taula rodona i també volem fer uns "grafittis" per Inca amb la participació d'estudiants de secundària.

Anirem informant.

Una abraçada,

Associació Finestra al Sud - S'Altra Senalla d'Inca

Plaça de l'Orgue n. 5
07300 Inca - Illes Balears
Telèfon: 971 884 006


dimarts, 23 de setembre de 2008

Festa 9è aniversari Finestra al Sud - S'altra Senalla d'Inca

Hola, som de l'associació Finestra al Sud (S'Altra Senalla d'Inca), estam preparant la festa del nostre 9º aniversari pel proper 25 d'octubre i per quart any consecutiu volem organitzar una fira solidària on hi participin entitats i associacions relacionades amb el món de la Cooperació i la solidaritat, per això us volíem demanar la vostra ajuda i col·laboració.

Ens complau molt convidar-vos a participar-hi.

Enmig de la Plaça Santa Maria la Major d'Inca, davant la nostra botiga, col·locarem carpes i taules per a tots els que vengueu, a més us convidam a sopar amb nosaltres.

El programa provisional de la festa és:

- A partir de les 18.30 h fireta d'entitats
- 19.30h Grup d'animació
- 20.00h Encesa del fogueró
- 20.30h Batukada
- 21.00h Sopar de torrada (amb alternativa vegetariana)
- 21.45h Entrega dels premis del quart concurs de reposteria solidària
- 22.00h Concert i ballada popular

La festa surt al programa d'actes de la II Fira d'Inca, per tant comptarà amb una gran difusió i esperam que tengui molt d'èxit, gràcies a la vostra col·laboració.

Si algú té interés en saber com és aquesta festa pot visitar la nostra pàgina web, allí trobarà
fotografies de l'any passat que l'ajudaran a fer-se una idea.

Per a més informació, i per confirmar la vostra presència, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic, o telefonant a la botiga en horari comercial al 971884006, o directament al nº de mòbil 651566998 (demanau per na Tolita). Quant abans
confirmeu la vostra assistència millor, això ens facilitarà les coses a l'hora d'organitzar-nos.

Vos hi esperam a tots!!!
Una abraçada solidària

Associació Finestra al Sud - S'Altra Senalla d'Inca
Plaça de l'Orgue n. 5
07300 Inca - Illes Balears
Telèfon: 971 884 006
finestrasud@gmail.com

Col·laboració d'entitat educativa de Pòrtol

Hola Cil,

Som na Elisa de la Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí.

Esper que me recordis –varem coincidir fa un grapat d’anys a la Federació d’associacions de veïnats de Palma i, després al llarg del temps també a qualque manifestació o acte puntual.
A més de formar part de Gent de Marratxí, Fòrum Ciutadà, i altres entitats som sòcia i membre activa i col·laboradora directe de l’associació de mares i pares del col·legi públic Costa i Llobera de Pòrtol.

Aquesta és una associació molt activa (de les més actives diria jo del nostre municipi) emprenedora i compromesa i, a més de organitzar les activitats inherents a la nostra associació com ara les activitats extraescolars pels nostres fills, fem moltes altres activitats encaminades cap a la millora dels models educatius dels al·lots, escola de pares, col·laboració i implicació amb altres entitats del municipi, membres de la coordinadora d’Amipas de Marratxí, activitats solidàries, etc...

La nostra Amipa creu amb un model educatiu integrador, solidari, respectuós i creu i aposta per l’ensenyament públic i en català.

Tot això és la introducció de l’associació de mares i pares que vol fer una proposta a Drets Humans de Mallorca.

L’any 2009 serà l’any internacional sobre l’aprenentatge dels drets humans.
Ens agradaria doncs treballar aquesta qüestió tant amb els nins (intentarem implicar els mestres........) com amb els pares i mares (pot ser a través de l’escola de pares....)
Voldríem tenir una xerrada amb vosaltres per veure si podem col·laborar plegats organitzant alguna activitat conjunta (no sé molt bé el format adient, pot ser hi podríem fer vàries activitats, des de debat, jornada lúdica, o tot plegat, que fos el resultat d’un parell de mesos d’accions per tal de difondre l’aprenentatge dels drets humans. Pensar globalment, actuar localment.

Fins i tot, ben organitzat, ho podem traslladar a la coordinadora d’amipas de Marratxí i implicar altres escoles i entitats que treballen en la defensa dels drets humans a més de la vostra.

Com ho veus?

Ja me diràs coses,

Gràcies,

Elisa

divendres, 1 d’agost de 2008

Drets Humans de Mallorca acusa d'abusos a la presó de Palma

"A la ciutat de Nàpols n'hi ha una presó, la vida mia.N'hi ha una presó, la vida mia la vida amor...".
(Cris Juanico)

El mes d'agost de 2008 comença amb una actuació ferma i decidida que emprèn l'Associació Drets Humans de Mallorca: vol destapar el maltractament als presos, i fa allò que considera millor: personar-se en la causa de suposada corrupció a la presó de Palma, com fa públic el Diari de Balears (01-08-2008).

El president de l'entitat, Bernat Vicens i Vich, diu que això només és l'inici i que n'aniran sortint molts més casos.



Recinte de la presó de Palma, a Mallorca
(Foto: P i c a l s u d)


Amb els missers Bartomeu Oliver i Juan F. Carrión, es personen tots tres al Jutjat d'Instrucció 3 de Palma com a acusació en la causa oberta contra onze funcionaris de la presó de Palma, suposats membres d'una trama de corrupció a l'interior del centre penitenciari palmesà.

L'associació duu molt de temps denunciant abusos a la presó. Per això el president assegura que el que s'ha destapat fins ara només és una part del que segurament acabarà sortint.

Manifesta que al centre penitenciari de Palma hi ha un percentatge massa elevat de funcionaris que vulneren els drets dels presos de manera contínua.

Des d'aquesta web es fa comptes de fer-ne un seguiment acurat, de totes les passes que es vagin fent, encaminades a eradicar aquelles pràctiques inacceptables, del tot rebutjables a l'època i al país en què vivim, pel que respecta al maltractament de persones recloses en un recinte carcerari com el de Palma.

Tot i que ja no som a l'edat mitjana, hem de continuar lamentant-ne queixes tan conegudes com les de la cançó popular: "A la ciutat de Palma n'hi ha una presó, la vida mia... N'hi ha una presó, la vida mia la vida amor"...

Les detencions recents d'un nombre considerable de funcionaris de la presó de Palma, lluny de provocar allò que s'ha produït fins ara -a l'àmbit de les autoritats més directament implicades, girades d'ull cap a una altra banda, o tossuderia a negar fets més que evidents- cal que serveixin, d'una vegada per totes, per prestar l'atenció que es mereixen situacions d'aquestes característiques.

En bé de les persones recloses al centre penitenciari de Palma, i en bé d'una ciutadania com la de Palma i de Mallorca, que en pateixen més directament les males conseqüències de comportaments tan poc democràtics, s'ho paga aplicar-hi amb fermesa tots els mitjans que contempla la Llei.


D'altres enllaços relacionats amb la notícia:

dimarts, 29 de juliol de 2008

Fòrum de la Immigració contra Directiva europea de la Vergonya

Nombroses iniciatives s'han emprès arreu del Planeta contra la Directiva europea de la Vergonya.

Des de pronunciaments signats per personalitats de les Amèriques -Canadà, EUA, Amèrica Central, Amèrica Llatina-; passant per la publicació d'articles com el que escriu Javier Marías, fins a concentracions convocades a Palma, dient No a la Directiva europea de la Vergonya.

En aquest cas, el Manifest elaborat de manera consensuada per entitats diverses, és presentat als mitjans de comunicació i lliurat, entre d'altres, al delegat del Govern espanyol -Ramon Socias- i al director general d'Immigració -Manuel Cámara Fernández de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears, en el marc de la celebració del Fòrum de la Immigració.

A la reunió mantenguda dilluns 28 de juliol al Casal d'Immigrants, entre representants d'entitats diverses, on es planteja i demana què ha passat amb el lliurament del Manifest contra la Directiva europea de la Vergonya lliurat a la Direcció General d'Immigració durant el proppassat Fòrum de la Immigració, se'n tramet comunicat sobre la postura adoptada pel Fòrum davant la directiva esmentada:

El Fòrum de la Immigració de les Illes Balears votà unànimement contra la disposició de la Directiva del retorn que permet retenir immigrants sense papers durant 18 mesos a centres d’internament.

El Fòrum de la Immigració votà per unanimitat, a la seva darrera reunió, en contra de la disposició que permet retenir a les persones immigrades no regularitzades i detingudes a la Unió Europea durant un període de fins a 18 mesos a centres d’internament.

diumenge, 27 de juliol de 2008

Bernat Vicens, profeta de la presó

Amb una referència directa i explícita al bon company de lluites de tot tipus, Bernat Vicens i Vich, president de l'Associació Drets Humans de Mallorca, un altre bon company de lluites i de dèries, Jaume Santandreu i Sureda, escriu un article que porta per títol "Els profetes de la presó".

Quan divendres passat, dia 25 de juliol, assistíem a la primera comunió d'en Joanet, presidida i animada per Jaume Santandreu, a Son Fangos (Manacor), desconeixia, jo, que ell -en Jaume- estigués redactant aquest escrit que apareix publicat avui a les planes del Diari de Balears.

S'ho paga referir-s'hi i convidar la gent a llegir-ne el contengut.

Diu en Jaume que "Des de sempre, en la nostra civilització, el dolent no és qui comet el crim, sinó qui el denuncia. El proscrit mai no és qui cala foc, sinó l'innocent que s'atreveix a tocar foc quan veu la fumassa: l'acusen de crear alarma social.

Fa una mesada, en una tertúlia pública en què intervenien el director de la presó, la defensora dels esclafats del Col•legi d'Advocats, la fiscal i el jutge de Vigilància Penitenciària i el president de Drets Humans de Mallorca, Bernat Vicens, aquest darrer s'atreví a denunciar maltractaments als presos per una part dels funcionaris del penal de Ciutat.

El director armà un espectacle esperpèntic tot amenaçant el profeta amb una denúncia criminal. De retorn al seu reialme del pànic, retirà el permís d'entrada a qualsevol membre de Drets Humans de Mallorca. En aquell moment, tothom donà la raó al director.

Ara, s'ha proclamat a totes les primeres pàgines de tots els diaris que Bernat Vicens tenia més raó que un sant, però l'ofès director no ha renunciat al seu càrrec, ni ningú dels qui el titllaren d'imprudent ha aixecat el telèfon simplement per dir: "Bernat, tenies raó". Tampoc no tindran cap paraula per als presos apallissats.

L'escopinada és l'única paga segura per als profetes."

Jaume Santandreu

dilluns, 14 de juliol de 2008

No a la Directiva europea de la Vergonya!

Es rebutja fermament la Directiva europea de retorn d'immigrants en situació irregular i de reclusió en Centres d'Internaments per a persones estrangeres (CIES) -

* Perquè suposa una vulneració dels Drets Humans.
* Perquè no es pot privar de llibertat a ningú.
* Perquè suposa un incompliment de la Convenció dels Drets dels infants.

Concentració:
Dimecres 16 de Juliol a les 11,00 h.
Lloc: Davant Delegació de Govern
C/ Constitució, nº 4 Palma


D'altres enllaços interessants:

Libertad Balear 2
En el documento, denuncian y consideran vergonzoso privar de libertad a personas extranjeras que no han cometido delitos.- Once entidades y sindicatos de las islas firman un manifiesto contra la ‘directiva de la vergüenza’

Libertad Balear 1
Organizada por diversos colectivos sociales.- Concentración en Palma contra la directiva comunitaria sobre el retorno de inmigrantes


Es poden adherir al Manifest particulars a títol personal, com també entitats, enviant un e-mail a aquesta adreça electrònica: francisca.ramirez@medicosdelmundo.org
i facilitant les següents dades: nom de l'entitat i persona de contacte, adreça electrònica i telèfon de contacte.

NO A LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA

El passat dia 18 de juny el Parlament Europeu votà favorablement la Directiva
de retorn de persones estrangeres en situació irregular,
LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA.

La Directiva de la VERGONYA legitima i agreuja la situació de vulnerabilitat d’immigrants retenguts en Centres d’Internament de Persones Estrangeres (CIES) a l’Estat Espanyol i a tota Europa, i redueix a cendres una Declaració Internacional que hauria de ser el marc rector de qualsevol política en una societat democràtica.

Les organitzacions sotasignants consideram aquestes propostes TOTALMENT INJUSTES i DESPROPORCIONADES, ja que la prioritat de les polítiques migratòries d’Europa i dels països de l’anomenat primer món s’han d’orientar a corregir el repartiment injust de la riquesa a l’àmbit mundial, garantint unes condicions de vida justes a totes les persones, com també a respectar els Drets Humans i no limitar-se a mesures de control i repressió.

En relació amb les mesures contemplades a la Directiva de Retorn, denunciam:

És una VERGONYA! Privar de llibertat una persona estrangera que no ha comès cap delicte i retenir-la als CIES durant un període de fins a 18 mesos; s'hi contravé l'article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948.

És una VERGONYA! Mantenir CENTRES D'INTERNAMENT, presons autèntiques per a persones que no han comès cap delicte, i que solament han emigrat sense documentació, quan la IMMIGRACIÓ NO ÉS CAP DELICTE, ÉS UN DRET HUMÀ. No acceptam, doncs, el tractament que s'imparteix a les i als immigrants retenguts als CIES.; el sistema de retenció és de tipus carcerari (limitació de visites, sortides, amuntegament, presència escassa de personal mèdic,treballador/e/s socials, psicòlegs i psicòlogues, juristes, traductor/e/s); pel que comporta d'incompliment del “Conjunt de principis per a la protecció de totes les persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó”.

És una VERGONYA! Desprotegir persones menors, que poden ser tractades com a adultes, recloses als CIES, i expulsades a països tercers sense la seva família ni institucions públiques que les tutelin; pel que comporta d'incompliment de la Convenció dels Drets de la Infància.

És una VERGONYA! Prohibir a totes les persones expulsades el seu retorn a Europa durant els 5 anys següents.

És una VERGONYA! Posar dificultats i traves administratives a Organitzacions No Governamentals que volen obtenir informació sobre les condicions d'habitabilitat dels CIES.

És una VERGONYA! Deixar de concretar el Dret a la Tutela Judicial Efectiva.

És una VERGONYA! Establir “l'ús raonable de la força” per part dels Estats Membres a l'hora d'executar les ordres de retenció i expulsió.

És una VERGONYA! Rebutjar la sol·licitud de no repatriació per motius humanitaris, i d'accés a un tractament adequat en cas de malaltia que no pot ser atesa als països de destinació; pel que comporta d'incompliment del Dret a la salut gratuïta i universal.

Volem fer esment de la manca de memòria històrica per part de les autoritats de la Unió Europea, un dels continents que ha escampat més immigrants a la resta del món, pels problemes econòmics, polítics i socials que va patir.

Cal tenir present que els moviments migratoris esdevenen un dret en si mateixos i que, a més a més, obeeixen essencialment a les desigualtats existents en el repartiment de la riquesa a l’àmbit global, el deute extern i el deteriorament intern que han de suportar nombrosos països del sud, amb violacions sistemàtiques dels drets humans; inequitat de gènere i, en definitiva, injustícia social; factors que converteixen l’emigració cap a països industrialitzats en l’alternativa millor per a milions de persones.

Per tot això, i davant d’aquesta passa vergonyosa, continuarem treballant amb l’objectiu d’evitar que els Estats part de la Unió Europea s’emparin en aquesta Directiva per retallar encara més els drets fonamentals, contravenint allò que disposa la Declaració Universal dels Drets Humans.

Organitzacions signants contra la Directiva de la Vergonya:

Metges del Món – Illes Balears
Drets Humans de Mallorca
CGT – Illes Balears
ATTAC Mallorca
Asociación Uruguaya de las Islas Baleares Thakhi Runa (Asociación Artística y
Cultural Uruguaya)
Asociación Al – Maghreb
Amnistía Internacional Mallorca
Veïns Sense Fronteres/I.B.
Candela Projectes Solidaris ONGD

Palma, 9 de juliol de 2008

diumenge, 13 de juliol de 2008

Manifestació a Palma! Pel Sàhara lliure!



Centenars i centenars de manifestants han acudit a la convocatòria feta per l'Associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears -AAPSIB- i s'han concentrat a la plaça d'Espanya, de Palma, des de tots els indrets de l'illa de Mallorca, acompanyant infants sahrauïns que hi estan passant uns dies de vacances, com de costum.

Es tracta d'una manifestació per la independència del Sàhara, organitzada amb la finalitat de donar suport al Sàhara i a la llibertat del poble sahrauí.

Aquesta manifestació per la independència del Sàhara Occidental que ha recorregut els principals carrers de Ciutat, arribant a concentrar a la plaça de Cort totes les mirades del Sàhara
i fent veure que tots som amb el Sàhara, no solament uns quants.

Amb consignes com aquestes, s'ha anat desplegant la manifestació, que ha fet incidir les seves veus i les seves pancartes a la nombrosa ciutadania que circulava o romania pels principals carrers de Palma:

"Marroc és culpable / Espanya responsable!"
"Sàhara llibertat / Zapatero dignitat!"
"Zapatero atiende / el Sáhara no se vende!"
"Mohammed, capullo / el Sáhara no es tuyo!"
"Zapatero, escucha / el Sáhara està en lucha!"

dimecres, 9 de juliol de 2008

Manifestació cívica a Palma, pel Sàhara

El respecte pels drets humans al Sàhara Occidental esdevé una de les reclamacions més perdurables en aquestes darreres quatre dècades: des que l'Estat espanyol, de molt mala manera, pretén desfer-se de l'antiga colònia nordafricana...

Per al dissabte, dia 12 de juliol, a les 19:00 hores, l’Associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears convoca, en el marc d’una jornada reivindicativa arreu de l’Estat espanyol, a manifestar-se públicament per la justícia i la llibertat del poble sahrauí, amb l'entitat i els infants que tot just acaben d’arribar a Mallorca provinents dels campaments de refugiats,.

Es tracta d’una mobilització que es desitja més contundent i generalitzada que mai per:

* La gravíssima situació d’estancament del conflicte

* l perill real d’un enfrontament que no desitjam

* La precarietat escandalosa de la vida als campaments

* La insuportable vulneració dels drets humans en els territoris ocupats

Per acabar amb aquesta situació que dura ja 33 anys, s'exigeix a l’Estat espanyol en primer lloc, com a potència administradora del Sàhara Occidental, a la Unió Europea i a les Nacions Unides que impulsin sense dilació un referèndum d’autodeterminació que faci del Sàhara una nació lliure, sobirana i democràtica.

Dissabte, 12 de juliol de 2008,

a les 19 hores,

a la Plaça d’Espanya de Palma

dimecres, 25 de juny de 2008

Pere Casaldàliga: una veu compromesa. Exposició a Palma

Membret

L'atorgament a Pere Casaldàliga del Premi Internacional Catalunya del 2006 per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil), i el fet que hagi deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri, van fer pensar en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina.

L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso, s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "dom Pedro" i seguidor de la teologia de l'alliberament, és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres a Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer.


L'exposició mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria, les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant. Com ell mateix diu: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". Unes idees que se'ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes. La mostra tindrà un caràcter itinerant per tot Catalunya.

Objectius

Pere Casaldàliga va arribar a São Félix d’Araguaia fa més de trenta-cinc anys i des d’aleshores ha treballat dia a dia al costat dels més desafavorits. La seva obra, però, no ha quedat aturada en aquest racó de selva amazònica; s’ha convertit ja en universal, i les seves paraules s’han estès per tota Amèrica Llatina, esdevenint un símbol de denúncia, compromís i esperança.

Aquesta exposició pretén anar una mica més enllà de la figura del bisbe dels pobres. Ens presenta els seus gestos i paraules, però, per damunt de tot, les seves causes. Aquestes causes per les que Casaldàliga ha lluitat al llarg de tants anys i que transcendeixen a la seva pròpia obra, com tantes ens ha recordat: “Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”.

Descripció de l’exposició

Els quatre grans àmbits de la mostra són:


1 Introducció: un breu escrit introductori sobre la seva figura dóna pas a un àmbit on es presenten els elements simbòlics del bisbe, que transmeten les claus del seu caràcter.

Al capvespre del 23 d’octubre de 1971, Pere Casaldàliga fou ordenat bisbe de São Félix en una austera cerimònia celebrada a la riba del majestuós riu Araguaia. En el recordatori de l’acte quedava clara l’opció del nou bisbe cap els més desafavorits, prenent com a símbols un barret, un rem i un anell de fusta de tucum:

  • LA TEVA MITRA SERÀ UN BARRET DE PALLA SERTANEJO; EL SOL I EL CLAR DE LLUNA; LA PLUJA I EL SERÈ; LA MIRADA DELS POBRES AMB QUI CAMINES I LA MIRADA GLORIOSA DE CRIST, EL SENYOR.

  • EL TEU BÀCUL SERÀ LA VERITAT DE L’EVANGELI I LA CONFIANÇA DEL TEU POBLE EN TU.

  • EL TEU ANELL SERÀ LA FIDELITAT DE LA NOVA ALIANÇA DEL DÉU ALLIBERADOR I LA FIDELITAT AL POBLE D’AQUESTA TERRA.

2 Els orígens: seguint un ordre cronològic bàsic, descripció de la seva trajectòria vital abans d'arribar al Brasil i fins a l'actualitat. S'hi mostren les arrels catalanes de Casaldàliga, i la seva evolució, que el porta cap a l'assumpció d'una vocació de servei radical a les persones


Àmbit cronològic 1: 1928-1957

1928- Pere Casaldàliga neix a Balsareny en el sí d’una família pagesa. Durant la II República creix i s’educa dins els cercles catòlics del poble, mantinguts en la clandestinitat durant la Guerra Civil.

1940- Ingressa al seminari de la Gleva, prop de Vic. Posteriorment completa la seva formació al seminari claretià de Cervera, entre d’altres.

1952- Es ordenat sacerdot a Montjuïc durant el Congrés Eucarístic. La primera destinació pastoral és Sabadel on funda la revista Euforia.


Àmbit cronològic 2: 1958-1966

1958- Es destinat a Barcelona on treballa en favor dels més desafavorits, dirigeix la secció local de la joventut claretiana i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

1960- Un viatge a Guinea representa el primer contacte amb la realitat dels països del sud.

1963- Es trasllada a Madrid per dirigir la revista El Iris de Paz. Al seu entorn es formarà un grup de claretians compromesos amb els aires de renovació eclesiàstica.


Àmbit cronològic 3: 1967-1957

1967- Viatja a Roma per participar en el capítol general dels claretians on s’imposen les idees renovadores del Concili Vaticà Segon.

1968- Pere Casaldàliga i Manuel Luzón viatgen al Brasil amb l’encàrrec de fundar una missió claretiana a São Félix do Araguaia.

1970- Les extremes desigualtats existents l’impedeixen mostrar-se neutral davant la situació. L’experiència colonitzadora dels posseiros, al poblat de Serra Nova, marca definitivament la seva presa de consciència reflectida en el document Feudalisme i esclavitud al nord de Mato Grosso.


Àmbit cronològic 4: 1971- 1975

1971- Es consagrat bisbe en una austera cerimònia a la riba del riu Araguaia. En la primera carta pastoral Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social denuncia obertament als terratinents brasilers recolzats per la dictadura del país.

1972- Participa en la creació del Consell Indigenista Missioner (CIMI), òrgan de l’església dedicat a denunciar la situació dels indígenes. El 1975 funda la Comissió Pastoral de la Terra (CPT) per afavorir les millores de vida dels treballadors rurals.

1973- La condemna a presó del pare Jentel pels fets de Santa Terezinha, poblat posseiro amenaçat pels interessos empresarials, provoca la primera ocupació de la prelatura per la policia militar i la detenció de l’equip pastoral.


Àmbit cronològic 5: 1976-1987

1976- La repressió de la dictadura brasilera arriba al seu punt culminant amb els assassinats del missioner Rodolfo Lunkenbein i del jesuïta João Bosco.

1983- Tot i la distensió de la dictadura militar, continua la pressió contra la persona i les causes de Pere Casaldàliga que refusa la invitació per visitar Nicaragua, immersa en ple procés revolucionari.

1985- Viatge a Nicaragua en suport a la vaga de fam que Miguel d’Escoto feia per denunciar la intervenció nord-americana contra el règim sandinista. És la primera sortida del Brasil i en ella visita també El Salvador i Cuba.


Àmbit cronològic 6: 1988-2006

1988- Entrevista amb el papa Joan Pau II a Roma. Es nega a signar un document del Vaticà molt crític amb la Teologia de l’Alliberament.

1990- Obté la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Durant els anys 90 s’estenen els actes de reconeixement cap al bisbe, entre els quals la seva candidatura al Nobel de la Pau, l’any 1992, concedit Rigoberta Menchú.

2003- Complerts els 75 anys, renúncia al seu càrrec com a bisbe; continua, però, vivint a São Félix, a la riba de l’Araguaia, entre la humilitat de la seva gent.

2006- La Generalitat li concedeix el Premi Internacional Catalunya, sent el primer català distingit amb aquest guardó.


3 Les seves causes: la part més gran i complexa de la mostra on s'exposen les motivacions i les idees que justifiquen la seva actuació. L'àmbit s'estructura a partir de quatre eixos, que s'interrelacionen: la terra, els indígenes, l'Església i l'Amèrica Llatina.

  • ELS INDÍGENES: el llarg camí cap a la recuperació d’una identitat perduda.

Acostar-se a la realitat indígena des del respecte i reciprocitat. Aquesta és la manera amb la que Casaldàliga i molts altres missioners treballen dia dia en la selva brasilera. Els tapirapé, els karajà, els xavante... han dialogat en igualtat de condicions amb una Església que fuig de l’etnocentrisme. Així, molts d’aquests grups abocats a desaparèixer després de segles de contacte amb els colonitzadors, han guanyat en autoestima i han recuperat tradicions i costums, assegurant així la seva pervivència com a poble.

  • L’AMÈRICA LLATINA: l’Ameríndia, una realitat en la que cal treballar dia a dia, un projecte comú.

Amèrica Llatina, també anomenada Pàtria Gran, es defineix com una realitat històrica i social amb problemes i característiques similars. Des del seu racó de la selva amazònica, des del cor del Mato Grosso, Pere Casaldàliga ha procurat estrènyer els llaços de solidaritat entre tot el continent. L’assassinat del bisbe salvadorenc Oscar Romero i la revolució de Nicaragua marquen indefectiblement el seu compromís amb els camperols i els indis de l’Ameríndia.

  • LA TERRA: la lluita cap a una socialització necessària; una reforma agrària per resoldre un dels problemes endèmics del continent.

La terra ha estat, i continua sent avui en dia, la principal font de conflicte al Brasil i a tota l’Amèrica Llatina. L’amenaça de grans empreses agrícoles, multinacionals o nacionals, en les terres cultivades tradicionalment pels petits camperols, posseiros, i les condicions de treball miserables que els fazendeiros imposen als peons, obligà des de bon principi a Casaldàliga a recolzar l’ocupació i resistència camperola enfront dels poderosos.

  • LA TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT: una església humil aixecada pels més pobres i compromesa ineludiblement amb el canvi social.

Partint de la realitat existent al Mato Grosso, i de tota l’Amèrica Llatina, Casaldàliga advoca per una església construïda pels més humils, que fuig de les complicitats de les oligarquies amb les que massa sovint ha comptat. Una església més propera i quotidiana, fora dels dogmatismes establerts i dotada de major grau de descentralització. Neix així una nova teologia, més ecumènica, inspirada en l’Evangeli i en el clam i el crit dels més desafavorits.


4 La poesia de la terra: gran mural que clou l'exposició, la superfície de la qual es configura com un tros de la selva amazònica on es poden llegir fragments significatius de la seva obra poètica.

El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys...”

No és que existeixi un món desenvolupat i un món desenvolupat; tenim només un sol món mal desenvolupat”.

La meva vida és aquest Araguaia... És molt bonic, i al mateix temps molt misteriós i lliure. Obre camí. Per això dic que també es força revolucionari i també força utòpic”

Jo sóc del dia d’avui, el dia de demà vindrà, però cada dia té el seu propi pes”

El rostre és la dignitat de la persona”

Només aquell qui s’aventura es pot equivocar”

Com més anem, més tornem: avançant en la vida, tornem als orígens”

El contrari de la fe no és el dubte, és la por. “



diumenge, 22 de juny de 2008

Exposició Pere Casaldàliga a Palma: una veu compromesa

Lloc: Casal Balaguer

Adreça: Carrer Unió, 3 PALMA

Dades: 3 al 19 juliol 2008

Horaris: Matí: de 11,00 a 14,00 hrs.

Horabaixa: de 17,00 a 20,00 hrs.

Dissabtes: de 11,00 a 14,00 hrs.

Organitza: Drets Humans de Mallorca

Araguaia


L'atorgament a Pere Casaldàliga del Premi Internacional Catalunya del 2006 per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil), i el fet que hagi deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri, van fer pensar en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina.

L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso, s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "dom Pedro" i seguidor de la teologia de l'alliberament, és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres a Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer.

L'exposició mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria, les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant. Com ell mateix diu: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". Unes idees que se'ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes. La mostra tindrà un caràcter itinerant per tot Catalunya.

Objectius

Pere Casaldàliga va arribar a São Félix d’Araguaia fa més de trenta-cinc anys i des d’aleshores ha treballat dia a dia al costat dels més desafavorits. La seva obra, però, no ha quedat aturada en aquest racó de selva amazònica; s’ha convertit ja en universal, i les seves paraules s’han estès per tota Amèrica Llatina, esdevenint un símbol de denúncia, compromís i esperança.



* Circular fraterna