tag:blogger.com,1999:blog-54638381239218359792023-11-16T07:31:56.919-08:00Drets Humans de MallorcaEspai obert a la informació, reflexió i crítica sobre la promoció i defensa dels drets humans arreu del PlanetaDrets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-22941423184096958192022-05-27T13:37:00.005-07:002022-05-27T13:50:48.045-07:0061è aniversari d'Amnesty International<p style="text-align: justify;"><b>Cinc anys seguits dins Amnistia Internacional</b></p><p style="text-align: justify;">Pocs dies abans que es commemoràs arreu del món el SEIXANTA-UN ANIVERSARI de la fundació d'<b><i><a href="https://www.es.amnesty.org/quienes-somos/historia/">Amnesty International</a></i></b>, el 28 de maig, el bon amic i gran lluitador social <b>Carles Valentí</b> m’envià una comunicació. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Alhora que em sobtà, em deixà del tot corprès. No me l’esperava: </p><p style="text-align: justify;"><i>«Enguany es compleixen 61 anys de la creació d'Amnistia Internacional -</i>em deia<i>-. Jo hi form part des de fa anys perquè crec que és necessari donar suport a la defensa dels drets humans i sobretot per què no reben doblers dels Governs i poden ser més independents. M'han proposat que convidi algú per si també vol formar-hi part i per això he pensat amb tu. Aquí tens l'enllaç...»</i></p><p style="text-align: justify;"><i><br /></i></p><p style="text-align: justify;">Li vaig voler agrair profundament i sincera l’oportunitat que em donava de repassar, una mica més acuradament, la meva trajectòria, la meva relació, la meva dedicació personal i directa amb <b><i>Amnesty International</i></b>. </p><p style="text-align: justify;">Jo, juntament amb altres companyes i companys, hi havia romàs durant cinc anys seguits, dins Amnistia Internacional, a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat. I de quina manera!</p><p style="text-align: justify;">Li vaig voler esmentar que, si l’any 2022 existia a Mallorca aquesta organització humanitària fundada per l’advocat britànic <b>Peter Benenson</b> sis dècades enrere, l’any 1961, en bona mesura era degut a la feina ingent que hi havíem fet prèviament dos mallorquins «il·lusos», que miràrem d’introduir-la a la nostra illa amb moltes ganes de defensar-hi drets humans, intentant seguir el més fidelment possible les directrius emanades de la seu central...</p><p style="text-align: justify;">De fet, <b><i>Amnesty International </i></b>havia arribat a Mallorca per primera vegada gràcies als esforços abnegats d’una dona, de nacionalitat sueca, que hi va implantar aquesta organització humanitària poc temps després d’haver estat creada. Li deien <b>Margarita Stradman</b>.</p><p style="text-align: justify;">Davant la manca de col·laboració i la poca participació de gent illenca, després d’haver funcionat uns anys, va decidir dissoldre’n el Grup Local. En remeté tota la documentació al Secretariat Internacional, amb seu a la ciutat de Londres. I AI deixà de funcionar a Mallorca per un temps.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>1979.</b></p><p style="text-align: justify;">Fins que, 18 anys després d’haver nascut AI damunt del planeta Terra, l’any 1979, <b>Toni Castañer</b> – un bon solleric que mantenia un grau de consciència humanista altíssim – i jo mateix, vàrem desplegar i intensificar tots dos les nostres accions, per tal que hi fos re-introduïda, després d’anys d’inoperància.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ynbvzhEzgEUKzDsXFOwUh_UZ6J_VjhgScoyJEIUDIpNQ1OAkPoCUoI2UIxL4dZk5EtKXEyF2CfIgkFaDVmQ9zsh-p-Ml97a9AOCHzbI2I7KI9zxPF-4JVKQz0F2o0R68iP8IGuIMpRwZEMnMowOHMy1gYTKTm9mFT8rkjv8TqoC6cu6d4Qyx3LVj/s634/cilbuele-amnesty.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="159" data-original-width="634" height="80" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ynbvzhEzgEUKzDsXFOwUh_UZ6J_VjhgScoyJEIUDIpNQ1OAkPoCUoI2UIxL4dZk5EtKXEyF2CfIgkFaDVmQ9zsh-p-Ml97a9AOCHzbI2I7KI9zxPF-4JVKQz0F2o0R68iP8IGuIMpRwZEMnMowOHMy1gYTKTm9mFT8rkjv8TqoC6cu6d4Qyx3LVj/s320/cilbuele-amnesty.png" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;"><b>1981.</b></p><p style="text-align: justify;">Durant els dos primers anys ens afanyàrem a constituir un grup reduït de persones interessades en la defensa dels drets humans. Sobretot, a la vista de l’increment notori d’exiliats polítics llatinoamericans que arribaven a Mallorca per instal·lar-s'hi més o manco definitivament, decidírem reestructurar i reanimar l’organització. </p><p style="text-align: justify;">Després d’un any de treball intens, el 25 de juny de 1981 duguérem a terme la primera Assemblea local en la qual participaren 15 membres. </p><p style="text-align: justify;">Amb el pas del temps, se n’hi anaren apuntant d’altres. S’hi introduïren mètodes nous de treball i s’implantà una orientació nova. Com poguérem i sabérem, vàrem crear, a Palma, la <b><i>Secció local d'Amnesty International</i></b> en defensa dels presos de consciència: gent ficada a la presó a causa de les seves idees. Molts d’aquells membres eren xilens, que havien fugit de la dictadura de Pinochet; argentins, fugint de la dictadura de Videla; uruguaians, salvadorencs, etc.</p><p style="text-align: justify;">Essent jo rector de la parròquia de l’Encarnació, no vaig dubtar ni un moment a oferir les instal·lacions parroquials perquè hi aixoplugassin la seu social d’aquella organització humanitària, com hi havia també el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o el Grup de Drets Humans, o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, o els Grups d’Esplai, etc. </p><p style="text-align: justify;">En aquelles instal·lacions parrroquials mantenguérem les trobades i reunions inicials d’AI, fins que el bon amic <b>Jaume Salom Bosch</b> hi facilità el lloguer d'un altre local social més cèntric, situat al carrer de sant Miquel, just davant del portal de la basílica on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Salut.</p><p style="text-align: justify;">Tots dos, en <b>Toni Catañer</b> i jo mateix, que ens havíem engrescat en la tasca d'implantar i organitzar una entitat de tan alt prestigi internacional, en poc temps aconseguírem que 122 persones associades constituíssim el primer <b><i>Grup Local de Palma d’Amnesty International</i></b>. </p><p style="text-align: justify;">Érem i ens movíem com a membres d'una organització humanitària que desplegava una labor gegantina a favor dels "presos de consciència": persones empresonades per motius ideològics, polítics, religiosos, sexuals, racials, lingüístics, etc. Lluitàvem aferrissadament i prioritària contra la tortura i la pena de mort arreu del món.</p><p style="text-align: justify;">El 31 de juliol de 1981, per acord del Consell de ministres, Amnistia Internacional havia estat declarada entitat d’utilitat pública a l'estat espanyol. Quatre anys abans, l’any 1977, havia rebut el Premi Nobel de la Pau. I l’any 1978 obtenia el Premi Drets Humans de les Nacions Unides.</p><p style="text-align: justify;">El mes de novembre de l'any 1981, en celebrar el segon aniversari de la implantació a Mallorca d’AI, organitzàrem un sopar multitudinari amb la finalitat de recaptar fons i de cridar l'atenció sobre la seva existència i d'ampliar el nombre de simpatitzants i afiliats. </p><p style="text-align: justify;">A aquell sopar, celebrat a un restaurant xinès del carrer Marquès de la Sènia, hi varen assistir personatges tan coneguts públicament com <b>Ramon Aguiló</b>, batle de Palma, <b>Gregori Mir</b>, senador socialista, o <b>Josep Mª Llompart</b>, escriptor. Entre moltes d’altres personalitats del món de la cultura, la política o els moviments socials.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Sempre he guardat com un tresor veritable la intervenció del poeta <b>Josep Maria Llompart de la Peña</b> (1925-1993), amb motiu de la inauguració del local nou d’AI. Ens digué, textualment, això mateix que ens lliurà després, escrit a màquina, amb algunes correccions, i que constitueix el gran elogi d’una organització humanitària com <b><i>Amnesty International</i></b>:</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">«No sé ben bé a títol de què he estat invitat amablement a dir avui algunes paraules </i>-deia l’escriptor-<i style="font-weight: bold;">. No, sens dubte, a títol de personalitat, perquè, per bé que un no sigui una violeta quant a modèstia, som prou realista per adonar-me que el qualificatiu de personalitat, allò que es diu «personalitat», no m’escau gens ni mica. Un es dedica a fer de la millor manera que sap la tasca de cada dia, procurant, i no sempre aconseguint, de fer algun bé al propi país i a la terra dels homes. Senzillament això.</i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>M’abelliria pensar que m’han fet la invitació a títol de poeta. Que es igual que dir a títol de capdavanter de les empreses belles i àrdues, quixotesques i a contrapèl. «Amnistia internacional», efectivament, a contrapèl de tants i tants interessos poderosos, és, en bona mesura i en el més noble sentit de la paraula, quixotesca. No endebades va pel món amb la bella dèria de desfer torts i adobar greuges. Els encantadors li poden prendre la ventura; mai no li prendran la glòria de l’esforç. «Amnistia Internacional» té, doncs, molt a veure amb l’actitud del poeta, i el seu treball s’amara de la més alta i humana poesia.</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Compte, emperò; no tan sols de poesia. Amb els peus afermats a la terra dels homes, «Amnistia Internacional» no és campiona d’ideals impossibles ni d’empreses per endavant perdudes. No habita núvols exquisits, ni es complau en la pròpia perfecció de la seva causa, ni s’aconsola amb el dolç exercici de la caritat. Entre la caritat i la justícia, «Amnistia Internacional» ha pres clarament partit per la justícia, i per això és la veu que clama per la llibertat dels humans; la veu de tots aquells que, en qualsevol lloc de la terra i en nom de qualsevol ideari polític o social, són perseguits, empresonats o torturats per motius ideològics o de pensament.</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>En qualsevol lloc de la terra. «Amnistia Internacional» no coneix fronteres territorials ni fronteres de partit ni de pensament polític. Perquè tots aquells que hi militen saben profundament -i permeteu que ho digui amb els il·lustres dístics elegíacs de Carles Riba- que no hem estat fets per un destí bestial, i que</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>«la llibertat conquerida en l’apassionada recerca</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>del que és ver i del que és just, i amb sobrepreu de dolor,</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.»</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>«Amnistia Internacional» ha plantat les seves tendes a Mallorca i avui hi inaugura domicili. Que la seva tasca entre nosaltres sigui profunda i fecunda.</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b>Moltes gràcies.»</b></i></p><p style="text-align: justify;"><i><b><br /></b></i></p><p style="text-align: justify;">Sense cap casta d’immodèstia puc afirmar amb certesa total que, si aleshores bategaven a Ciutat determinades entitats ciutadanes de caire humanista i/o educatiu, com era el cas del Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina o el Grup de Drets Humans o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca o Amnesty International, en certa mesura, encara que fos minsa i per un temps limitat, podia atribuir-se a la dedicació intensa desplegada per aquella institució parroquial, malgrat no fos en exclusiva.</p><p style="text-align: justify;">Me’n sent molt orgullós! Havent treballat uns anys al Burundi i al Perú, de retorn a Mallorca vaig treballar per Amnistia Internacional. Més que treballar, la hi vaig introduir. No existia aleshores a Mallorca, i vaig fer tots els possibles perquè Amnistia Internacional començàs a existir com a Secció Local de Palma. </p><p style="text-align: justify;">A finals de novembre de l’any 1981, jo era i m’exercia com a secretari del grup local d'Amnesty International. Sempre n’he guardat molts i molt agradables records, d’aquella època viscuda amb tanta intensitat. </p><p style="text-align: justify;">No se m’oblidarà mai el viatge que vaig realitzar, tot solet i amb la motxilla a l’esquena, pel sud d’Holanda. Concretament, a la ciutat de Tillburg, on vaig participar en una trobada d’Amnesty International a la Universitat Catòlica d’aquella ciutat holandesa.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>1982. </b></p><p style="text-align: justify;">Amb el desig de continuar en la línia de treball i d’actuació inicialment adoptades, alguns membres decidírem fer tot el possible per aconseguir l’aprovació inicial d’un grup local nou a Mallorca, en vistes a la constitució futura d’una Unitat territorial balear que abastàs tots els grups locals de l’arxipèlag.</p><p style="text-align: justify;">A partir de l’1 de juny de 1982, alguns membres del Grup Mallorca-1 d’Amnesty International, d’acord amb els darrers Estatuts i l’escrit de la Junta directiva estatal adreçat als grups i unitats territorials relacionats amb l’organització, procedírem a muntar un nou grup local. </p><p style="text-align: justify;">Aleshores érem 6, alguns dels quals hores d'ara ja gaudeixen plenament de la vida eterna: <b>Francesc Manresa</b> (+), <b>Francisca Vich</b>, <b>Carme Fernández </b>(+), <b>Catalina Company</b> (+),<b> Cecili Buele</b> i <b>Antoni Roig</b> (+). Rebérem l’aprovació de la Junta directiva estatal, per tal de dedicar-nos prioritàriament a Accions Urgents i allò que se’n deia Grup CASA.</p><p style="text-align: justify;">El 22 d’octubre de 1982 una vintena de membres passàrem a formar part d’aquell nou grup d’Amnesty Internacional a Palma, encapçalat per mi mateix. </p><p style="text-align: justify;">A les fitxes corresponents apareixia l’anagrama d’AI, la fotografia personal, el núm. d’ordre, el núm. d’afiliació, llinatges, nom, domicili particular i professional, telèfon, professió, doi, data de naixement, edat, observacions, etc: <b>Cecili Buele Ramis</b> (1), <b>Caterina Company Vidal </b>(2),<b> Mª Carmen Fernández Bosch</b> (3), <b>Francesc Manresa Sérvole </b>(4), <b>Antoni Roig Roig</b> (5), <b>Francisca Vich Vaquer</b> (6), <b>Luis Miguel Suárez Diguele</b> (7), <b>Mª Antònia Artigues Bonet</b> (8), <b>Catalina Bosch Sansó</b> (9), <b>Ana Luisa Coll Martínez de Tudela</b> (10), <b>Maria Jesús Ferrer Salvans</b> (11), <b>Dr. R.B. Macmillan and Mrs.</b> (12-13), <b>Jaume March Bisbal </b>(14), <b>Boettcher de Alejandre</b> (15), <b>Luís Moyá Noguera</b> (16), <b>Catalina Vivern Mairata </b>(17), <b>Cristina Aznar Plana</b> (18), <b>Agustín Hayles Aguiló</b> (19)...</p><p style="text-align: justify;">Crec que és bo i convenient, amb motiu del seixanta-un aniversari de la fundació d'Amnesty International, fer esment de totes aquestes persones que foren pioneres a Mallorca, en la tasca d'assumir i difondre les tasques primeres encomanades a la Secció Local d'AI-Mallorca a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>1983.</b></p><p style="text-align: justify;">Passant per alt esdeveniments poc agradosos que produïren comunicats, acords, reunions, expedients, expulsions, discrepàncies internes, telegrames, suspensions, trencaments, etc. s'ha de reconèixer i agrair profundament que, d'aleshores ençà, els membres del Grup local d'Amnesty International a Mallorca s'han mostrat força actius en la defensa dels drets humans, a molts d'àmbits.</p><p style="text-align: justify;">Tot i que alguns trencàrem la relació d'afiliació amb l’organització, no per això hem deixat de fer suport a allò que enteníem que era, a Mallorca, la defensa dels drets humans, participant en iniciatives diverses dins d’aquest àmbit.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>1995.</b></p><p style="text-align: justify;">Una dotzena d'anys després, en temps d'hivern, amb més de 50 anys de vida i més de 90 quilos de pes, i, també, amb les feines d'una campanya electoral que besllumàvem imminent a l'horitzó, el mes de febrer de l'any 1995, vaig voler sumar-me, per uns dies, al grup de marxaires que feien a peu el trajecte entre l'illa de Mallorca i la ciutat suïssa de Ginebra. </p><p style="text-align: justify;">Teníem i compartíem un motiu que ens empenyia a fer-ho: reclamar més esforços a favor de la pau i la convivència democràtica a Burundi i a Rwanda!</p><p style="text-align: justify;">En aquella ocasió era remarcable l'enriquiment que ocasionava el contacte directe amb membres d’organitzacions humanitàries diverses: <b><i>Amnistia Internacional</i></b>, <b><i>Lliga dels Drets Humans</i></b>, <b><i>Moviment pel Desarmament</i></b>, <b><i>Associacions d'exiliats polítics</i></b>, membres de la comunitat burundesa i ruandesa, etc.</p><p style="text-align: justify;">La participació de grups locals d'Amnistia Internacional en territori francès va ser la més significativa durant tot aquell recorregut llarg. Una bona representació de l’organització no governamental sempre ens estava esperant a l'entrada de cada Ajuntament. Ens havia preparat prèviament la recepció. Ens facilitava l'accés als diversos mitjans de comunicació. Ens procurava allotjament i menjar. Ens havien ofert instal·lacions esportives públiques, albergs de joventut, domicilis i cases particulars, etc. Només en comptades ocasions, havíem hagut de llogar habitacions en hostals o pensions, perquè no hi havien pogut preveure cap altre indret més adient.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>1998.</b></p><p style="text-align: justify;">Anys després, tenguérem l’oportunitat de retre el més gran homenatge a les víctimes de Pinochet! Pocs dies abans que se celebràs arreu del món el cinquantè aniversari de la declaració universal dels drets humans, es produïa un fet que omplia de profunda satisfacció molta de la gent demòcrata: les portes s’havien obert de pint en ample a la Gran Bretanya perquè el dictador xilè <b>Augusto Pinochet</b>, havent perdut la immunitat diplomàtica, pogués esser extradit i jutjat pel genocidi, les tortures i els segrests que havia provocat vint-i-cinc anys enrere. El temps, en aquell cas, no havia passat de bades. I els esforços realitzats a favor de les víctimes de la dictadura de Pinochet no havien resultat del tot estèrils.</p><p style="text-align: justify;">Tot i que no fou gaire nombrosa la gent present a la plaça de Cort, convocada per Amnesty International el mateix capvespre en què s’havia sabut la notícia, no hi havia cap dubte: eren moltíssimes les dones i els homes d’aquest país nostre que compartíem una gran alegria: la d’haver comprovat que, d’ara endavant, la defensa cada cop més efectiva dels drets humans, arreu d’aquest planeta nostre, es podia anar estenent més i més, cada dia que passava, com una escampadissa taca d’oli en una esponjosa peça de cotó.</p><p style="text-align: justify;">Aquell fet, entre d’altres efectes, esdevenia una brutal bufetada a la galta de tots aquells governants que no s’havien volgut adherir a les demandes d’extradició aixecades pertot arreu d’Europa. Tant era així que, l’endemà mateix, el govern municipal del PP que presidia l’Ajuntament de Palma, no posava cap casta d’emperò ni trava a l’hora d’aprovar sense dir ni mu una proposta socialista de condemna del genocida xilè. Cosa a la qual s’havia negat en rodó un mes abans, malgrat les intervencions agosarades del representant del grup municipal del <b><i>PSM-Nacionalistes de Mallorca a l’Ajuntament de Palma</i></b>...</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Tant de bo que aquella declaració universal feta l’any 1948, de ser un simple document mort i arraconat dins del calaix de la gent més progressista del planeta, passàs a regir les mentalitats i les consciències de la població mundial. I també les de tots els governs que hi comandaven. </p><p style="text-align: justify;">D’aleshores ençà, i durant tot el que duim de segle XXI, no ha passat any que Amnesty International no hagi celebrat, i jo he mirat d’acudir-hi sempre que he pogut, algun acte públic a la plaça Major de Ciutat, commemoratiu el 10 de desembre d’aquella data històrica.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">En conclusió, he de dir que guard molt bons records de la meva dedicació a Amnesty International durant tot el temps que em varen permetre de ser-ne membre. Fins que vaig ser-ne expulsat, per haver defensat públicament la guerrilla salvadorenca com a «única esperança alliberadora del poble salvadorenc» maltractat per la dictadura...</p><p style="text-align: justify;">No me’n penedesc el més mínim. Ho tornaria a fer. Segurament, tornaríem a ser-ne expulsats tots tres membres: les normes reglamentàries de grans organitzacions, massa sovint, en lloc d’ajudar la gent a viure amb més plenitud, serveixen i són emprades per retallar les ales de qui pretén volar una mica més amunt...</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Palma, 28 de maig de 2022, seixanta-un aniversari de la fundació d’Amnesty International</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Cecili Buele i Ramis,<br /></b><i>pensionista jubilat</i></p>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-33084340398987713252008-11-24T04:08:00.000-08:002008-11-24T04:16:08.652-08:00Major presència tibetana a Mallorca<meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;">La celebració a Mallorca del <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans</span> (10-12-1948) porta una sèrie d'iniciatives que es despleguen, sobretot, en aquest mes que va del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, en àmbits diversos.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Particularment significativa resulta la iniciativa proposada per una entitat que fa comptes de sumar-se a la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, segons manifesta un dels seus integrants que demana suports per al seu projecte.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Es veu que el grup budista <span style="font-style: italic;">Darma</span> prepara l'obertura d'una seu a Palma, fet que comporta la primera aparició pública d'un corrent filosòfic i religiós ja arrelat a Mallorca, però encara amagat en la privacitat.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Es vol inaugurar el centre de meditació budista i sortir de l'anonimat en què es troba, abans que s'acabi aquest mes de novembre; una mena de seu que, principalment, ha de tenir el suport de la <span style="font-style: italic;">Casal del Tibet de Barcelona</span>.
<br />
<br />De fet, sembla que els responsables de la seu catalana consideren aquest projecte com una extensió més de la seva entitat. No debades, el grup <span style="font-style: italic;">Darma de Mallorca</span> té “el suport espiritual del <span style="font-weight: bold;">Lama Thubte Wangchen</span>”.
<br />
<br />Així ho aclareix el president de la recent constituïda associació cultural sense ànim de lucre. A més, remarca la importància de gaudir del vistiplau de <span style="font-weight: bold;">Wangchen</span>: “Ell és el representant del <span style="font-weight: bold;">Dalai Lama</span> a l'Estat espanyol i director de la <span style="font-style: italic;">Casal del Tibet</span>”.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">En aquest casal es té previst d'explicar contes tibetans, organitzar xerrades on s'expliqui la repressió xinesa a la zona, desenvolupar tallers de meditació, realitzar oracions... </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">El president vol fer entendre que “no som estàtues immòbils, que sempre estam meditant. Volem esdevenir una contribució a la societat amb un rol social clar”, visitar residències per a gent gran, assistir persones malaltes, i d'altres activitats que es té previst desenvolupar.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">També fan comptes d'apadrinar infants tibetans dels camps de refugiats.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Són a punt d'organitzar un <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">gran concert solidari dia 22 de desembre de 2008 a l'església de Sant Felip Neri</span>, de Palma, amb el desig i l'aspiració de visualitzar l'amistat del poble mallorquí amb el tibetà.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">El programa corre a càrrec de membres de l'<span style="font-style: italic;">Orquestra Simfònica de les Illes Balears</span> (quartets.....). També hi ha prevista l'aportació de música tibetana (tambors). I, com a final d'acte, "la música nostra, amb l'actuació dels germans <span style="font-weight: bold;">Martorell</span> amb les seves xeremies, guitarres, flabiols i tambors".
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">S'hi ha de fer present el director de la <span style="font-style: italic;">Casa del Tibet</span> qui, a més, farà una aportació posterior al concert -un sopar amb rebosteria típica tibetana.
<br />
<br />L'entrada, de 15 €, ha de servir per ajudar el poble tibetà.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Així ho diu i manifesta, <span style="font-weight: bold;">Aina Calafat</span>, membre i representant de l'associació <span style="font-weight: bold;">Drets Humans de Mallorca</span> dins la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.</p> Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-13464958455780918132008-11-19T14:56:00.000-08:002008-11-19T15:10:32.639-08:00L'accés als medicaments, un dret humà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4B5Xjw3M-3gAOeMG1XqnGZchMSMImT50xOqN1a-xxgzB7VXLFD_aLarNAd_cyU03i5y4MoEu09N7A5obecuuLOCazy-mvYuTVE_vYMfcIvauANiue-y_r4pOkRuQ_EO-EiXF-lw43Gco/s1600-h/ImgConfMedicaments.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 208px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4B5Xjw3M-3gAOeMG1XqnGZchMSMImT50xOqN1a-xxgzB7VXLFD_aLarNAd_cyU03i5y4MoEu09N7A5obecuuLOCazy-mvYuTVE_vYMfcIvauANiue-y_r4pOkRuQ_EO-EiXF-lw43Gco/s320/ImgConfMedicaments.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5270506999734143298" border="0" /></a><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --></style>Per més i millors serveis públics o per més i millors negocis privats?
<br /> <p style="margin-bottom: 0cm;">
<br />Preguntes vàlides i valuoses, tant en moments de “crisi” -la que actualment pateix l'àmbit global-, com en moments d'eufòria i “bombolla” immobiliària -la que certa gent gaudeix en determinats àmbits de les nostres societats capitalistes, pel que es veu, cada cop menys capitalitzades-.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">A què cal donar prioritat? Qualcú pensa i creu que, un dia o un altre, s'ha d'optar de manera decidida per fixar-ne la postura: o bé per uns serveis públics cada cop més potents i eficients, pel que fa a la dispensa d'atencions que es mereix la ciutadania en el seu conjunt; o bé per uns negocis privats cada cop més lucratius per als reduïts sectors de sempre.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> </p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">Des dels moviments socials més activats, no hi ha cap casta de dubte: s'opta decididament pels serveis públics cada cop més potents i eficients. Així podrà veure's a finals del proper mes de gener, quan se celebri a Belém do Pará (Brasil) el <a href="http://www.forumsocialmundial.org.br/index.php?cd_language=4&id_menu=4">Fòrum Social Mundial 2009</a>, i aquí mateix el <a href="http://www.forumsocialdemallorca.org/spip.php?rubrique41">Tercer Fòrum Social de Mallorca</a>: <b><i>“Defensa i recuperació dels serveis públics”</b></i>.</p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">Hom pot veure que tampoc no hi ha cap casta de dubte a l'àmbit dels estaments governamentals d'arreu del Planeta. Com sempre, també ara prefereixen anar més de bracet del capital que del treball, de les multinacionals que dels moviments socials: opten de manera descarada pels negocis privats a la més gran escala imaginable, fins arribar a assolir el nivell d'insòlita. Mai vista fins ara!
<br /></p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">“Un mes dedicat als drets humans”, és el lema d'un <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/60ANIVERSARI/Conferencies.html">cicle de conferències sobre drets humans emergents</a> que, per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), organitzen conjuntament al Centre de Cultura sa Nostra, de Palma, l'associació Drets Humans de Mallorca, conjuntament amb Justícia i Pau de Mallorca i Amnistia Internacional.
<br /></p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">Precisament miren de fer una mica de llum sobre aquesta temàtica tan punyent i actualitzada.
<br /></p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">La primera conferència, dimecres 12 de novembre, se centrava en el dret a l'aigua. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">S'hi explicava amb tots els ets i uts que la humanitat ha de caminar cap a la consideració de l'aigua, com “un dret de tothom, i no una mercaderia d'alguns”. L'aigua, tant aquí a Europa com a la resta del Planeta, s'ha de considerar més que com un negoci privat, un bé públic que exigeix una veritable gestió pública, amb la participació i el control d'entitats i moviments socials.
<br /></p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">La segona conferència d'aquest cicle, dimecres 19 de novembre, s'ha centrat en el dret als medicaments. Torna-m'hi torna-hi, a la parada de les cebes! S'hi torna a insistir des d'una altra perspectiva: l'accés als medicaments essencials és “un dret de la ciutadania, no un negoci de la indústria farmacèutica”. S'insisteix en la lluita necesària contra la implantació forçosa de les patents farmacèutiques, -element ineludible dels tractats de lliure comerç, sobretot als països més empobrits de la Terra-.
<br /></p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">A la tercera conferència programada, dimecres 26 de novembre, s'hi ha de tractar el tema “Seguretat nacional, drets i llibertats personals”. S'ha de veure cap enllà on pega la conferenciant Ana Isabel Pérez Cepeda, professora de Dret Penal a la Universitat de La Rioja.
<br /></p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">Tot duu a pensar que ha de continuar en la mateixa línia marcada pels seus antecessors: Bonaventura Fernández Rodríguez, de l'ONG Enginyeria sense Fronteres; i Francisco Javier Sancho, de l'ONG Metges sense Fronteres.
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Per què parlam de seguretat nacional i no de seguretat pública?</p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">A quina casta de seguretat ens estam referint?</p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">La seguretat nacional contra qui o contra què?</p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">La seguretat de qui o de què s'està impulsant? </p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">I també, quina nació o realitat nacional s'està mirant d'assegurar? </p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">Són algunes de les preguntes que se'm venen al cap, mentre em predispòs a assistir com a oient en aquesta altra conferència que s'organitza al Centre de Cultura de sa Nostra, els dimecres a les19:30 hores.
<br /></p>
<br /><p style="margin-bottom: 0cm;">Es pot donar per descomptat que, per damunt d'un tipus de seguretat particular i privada d'alguns, s'ha de caminar cap a la seguretat col·lectiva i pública de tots...</p> Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-77255509835696055692008-11-12T13:42:00.000-08:002008-11-13T08:41:32.847-08:00L'accés a l'aigua, un dret humà<meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --></style>Dilluns dia 10 de novembre de 2008, s'inicia a Mallorca una campanya organitzada conjuntament per tres associacions defensores dels drets humans: <b>Amnistia Internacional</b>-Mallorca, <b>Justícia i Pau</b> de Mallorca, i <b>Drets Humans</b> de Mallorca.
<br />
<br /> <p style="margin-bottom: 0cm;">Amb la denominació <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/actualitat.htm"><i>“Un mes dedicat als drets humans”</i></a> pretenen commemorar activament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Aleshores s'hi plasmaren els treballs i els esforços de milions de persones d'arreu del món que havien lluitat durant molt de temps pel reconeixement de la dignitat i dels drets de totes les persones, sense discriminació de cap casta.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Hores d'ara es pretén incidir més intensament en el que avui dia s'anomenen els drets humans emergents.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Per això, amb una campanya com aquesta, totes tres entitats volen destacar la importància de promoure i defensar els drets humans per garantir la dignitat de qualsevol persona; volen promoure el coneixement de tots i cadascun dels drets humans que recull la Declaració Universal, per part d'infants, joves i adults, per tal que puguin defensar-los i exigir-los; volen, també, obrir reflexions i debats sobre aquests drets humans emergents que cal anar consolidant; i, finalment, volen implicar-hi les institucions públiques perquè s'hi pronunciïn, s'hi declarin promotores i defensores, hi donin suport i es plantegin d'integrar-se en la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Els anomenats drets humans emergents són al centre d'atenció preferent d'un cicle de conferències iniciat avui, dimecres 12 de novembre, al Centre de Cultura de sa Nostra “Caixa de Balears”, al carrer de la Concepció de Palma.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Hi ha intervengut un representant de l'entitat <a href="http://catalunya.isf.es/home/index.php">“Enginyeria sense Fronteres”</a>, <b>Bonaventura Fernández Rodríguez</b> que, un cop presentat per <b>Aina Llauger</b>, ha exposat la temàtica relacionada amb el dret a l'aigua.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Amb el lema <a href="http://illesbalears.isf.es/index.php"><i>“Aigua de tothom, un dret i no una mercaderia”</i></a>, ha fet veure que la crisi de l'aigua afecta de manera especial els més pobres i l'entorn natural, amb conseqüències tan nefastes com la mortalitat infantil, la disminució de les taxes d'escolarització, la limitació en la producció d'aliments, els conflictes socials o la pèrdua de la biodiversitat.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Ha assenyalat que per garantir de forma perdurable el dret humà a l'aigua i l'accés de totes les persones a aquest bé tan preuat i necessari, calen esforços molt més intensos per part de totes les entitats públiques i la societat civil en general, que sien fruit d'una veritable voluntat i priorització dels governs per aconseguir-ho.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Cal anar contra corrent i reclamar fermament la <a href="http://agua.isf.es/docs/expo08/Xerrada_UPC.ppt">gestió pública de l'aigua</a>, amb la participació i el control de les entitats i moviments socials, per assegurar-hi una gestió eficaç, transparent i democràtica de sistemes d'aigua i garantir-ne el dret i l'accés a totes els persones.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Amb aquest cicle de conferències encetat avui vespre a Palma, hom desitja que repercuteixin positivament, no només en les persones i entitats que s'hi fan presents físicament, sinó també i sobretot en les institucions responsables de garantir que l'aigua es transformi en un bé públic al qual tothom té dret, en lloc d'esdevenir una mercaderia amb la qual s'enriqueixen i en trauen profit econòmic solament uns quants...
<br />
<br /></p> L’aigua és un dret humà... Que l’aigua és un element imprescindible de la vida ho sabem tots i totes. De fet, sense aigua no podem viure més que uns dies. Però, si alguna cosa queda clara després de la intervenció d'avui, és que la importància de l’aigua va fins i tot una mica més enllà, ja que no només és vital beure-la sinó que, pel desenvolupament d’una vida digna, l’accés a l’aigua potable i al sanejament en quantitats suficients es fa també imprescindible.
<br />
<br /></p> Així, la manca d’aquest accés comporta riscos per la vida, la salut i altres elements bàsics i necessaris per la supervivència de les persones, però també pel desenvolupament econòmic i social dels pobles.Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-82813365497972109242008-11-08T00:36:00.000-08:002008-11-08T00:38:39.222-08:00TOT UN MES SEGUIT DE DRETS HUMANS, A MALLORCAL'associació <a href="http://cil.cecili.cat/post/3655"><b>Drets Humans de Mallorca</b></a>, que treballa aferrissadament en la defensa i la promoció dels drets humans a l'illa de Mallorca des de l'any 1974 ençà, enguany vol commemorar intensament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada solemnement per Nacions Unides dia 10 de desembre de 1948.<div> <p>A l'extens <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/60ANIVERSARI/Introd.html">programa</a> que l'entitat ha elaborat amb molta cura i parant-hi molt d'esment, s'hi poden afegir moltíssimes altres iniciatives sorgides des d'àmbits diversos.</p> <p>És és el cas de la Mostra que munta a la plaça d'Espanya, alhora que al passeig de la Rambla, de Palma, el <a href="http://www.icaib.org/index.php?option=com_content&task=view&id=275&Itemid=1">Col·legi d'Advocats de les Illes Balears</a>, en col·laboració amb el <a href="http://dretshumansdemallorca.blogspot.com/search/label/Exposicions">Consell General de l'Advocacia</a>, la primera setmana de novembre de 2008.</p> <p>Amb aquesta <a href="http://dretshumansdemallorca.blogspot.com/search/label/Exposicions">Caravana dels Drets Humans</a>, a Mallorca, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears mira d'acostar-se a la ciutadania, procurant impulsar-hi actituds més solidàries envers la gent que en pateix més cruament les violacions i els maltractaments.</p> <p>Se sap i es coneix que entitats tan diverses com la Plataforma Gent de Marratxí, o l'Obra Cultural Balear... per citar-ne només algunes, fan comptes de dur a la pràctica d'altres iniciatives que s'encaminen cap a aquesta mateixa finalitat.</p> <p>Miram de fer-ne un seguiment, al llarg d'aquestes setmanes, de manera que puguin quedar reflectides al màxim en aquest mateix blog.</p> <p><b><i>Enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte</i></b>:</p> <ul><li>Amics del Poble Sahrauí a les Illes Balears. <a href="http://saharaillesbalears.org/?page_id=406">Drets Humans al Sàhara Occidental</a></li><li>Col·legi d'Advocats de les Illes Balears. Comissió dels Drets Humans. <a href="http://www.icaib.org/index.php?option=com_content&task=view&id=275&Itemid=1">Setmana dels Drets Humans</a></li><li>Col·legi d'Advocats de les Illes Balears. Comissió dels Drets Humans. <a href="http://www.europapress.es/catala/illes-balears-00231/noticia-advocats-les-illes-sensibilitzaran-als-ciutadans-drets-humans-exposicio-ubicada-plaza-espanya-20081030162948.html">Advocats de les illes sensibilitzaran als ciutadans sobre drets humans en una exposició ubicada a Plaza Espanya</a></li><li>Consell de Mallorca. <a>Art per a la igualtat</a> DdB 07-11-2008</li><li>Consell de Mallorca. <a href="http://www.conselldemallorca.net/?id_section=469&action=news&id_article=7349">Exposició a favor dels drets humans, a Palma</a></li><li>Consell General de l'Advocacia. <a href="http://dretshumansdemallorca.blogspot.com/search/label/Exposicions">La Caravana dels Drets Humans, a Palma</a></li><li>Consell General de l'Advocacia. <a href="http://www.cgae.es/caravana/home.do">Caravana dels drets humans</a></li><li>Drets Humans de Mallorca. <a href="http://socrodamon.blogspot.com/2008/10/drets-humans-emergents-01-el-dret.html">Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua</a></li><li>Drets Humans de Mallorca. <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/60ANIVERSARI/Introd.html">60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans</a></li><li>Drets Humans de Mallorca. <a href="http://socrodamon.blogspot.com/2008/10/un-mes-dedicat-als-drets-humans.html">Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca</a></li><li>Drets Humans de Mallorca. <a href="http://nubulaya.cecili.cat/post/59455">Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua</a></li><li>Drets Humans de Mallorca. <a href="http://dretshumansdemallorca.blogspot.com/2008/10/un-mes-dedicat-als-drets-humans.html">Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca</a></li><li>Govern de les Illes Balears. <a href="http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=37&lang=ca&codi=269095&coduo=37">Setmana dels drets humans</a></li><li>Parlament de les Illes Balears. <a href="http://www.parlamentib.es/catala/pibestru.php3?zona=5">Comissió dels Drets Humans</a></li></ul> </div>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-42269045496683230562008-11-08T00:34:00.000-08:002008-11-08T00:35:36.299-08:00Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua<i>“Un mes dedicat als drets humans”</i>, -del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008-, és la iniciativa que promou l'associació <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/60ANIVERSARI/Introd.html"><b>Drets Humans de Mallorca</b></a>, organitzant un cicle de conferències al centre cultural de 'Sa Nostra' “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma) sobre aquest assumpte: <b><i>“els drets humans emergents”</i></b>.<div> <p>La primera d'aquestes conferències, obertes a tots els públics que hi tinguin interès, es fa <i>dimecres, dia 12 de novembre, a les 19:30 hores</i>, i gira entorn del <b><i>dret a l'aigua</i></b>.</p> <p><a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/60ANIVERSARI/Introd.html"><img class="c1" alt="" src="http://nubulaya.cecili.cat/get/imgcicle2.JPG" /></a></p> <p>Hi intervé <b>Miquel Carrillo</b>, coordinador i responsable de <i>Projectes d'Enginyers sense Fronteres</i> de Catalunya.</p> <p>El presenta n'<b>Aina Llauger</b>, professora d'Educació Ambiental de la UIB.</p> <p>I esdevé una de les nombroses activitats que s'han programat amb motiu del <b><i>60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans</i></b>, aprovada i proclamada solemnement per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.</p> <p>Aquest cicle de conferències sobre <b><i>“els drets humans emergents”</i></b> pretén contribuir a impulsar una nova concepció de la participació ciutadana, seguint les passes realitzades l'any 2004 al Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona, on ciutadanes i ciutadans del món sencer, membres de la societat civil compromesos amb els drets humans, signen la <b><i>Declaració Universal de Drets Humans Emergents</i></b>.</p> <p>Aleshores, fa quatre anys, s'hi reconeix la plena vigència i l'aplicabilitat de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la resta d’instruments internacionals de protecció dels drets humans de dècades enrere.</p> <p>Però també s'hi destria que, des de l'any 1948, s’han anat produint canvis polítics, socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics que han incidit profundament en el tractament dels drets humans arreu del Planeta Terra.</p> <p>Mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948, per exemple, sorgeix d’una assemblea d’Estats, la <b><i>Declaració Universal de Drets Humans Emergents</i></b> es construeix des de les diverses experiències i lluites de la societat civil global i recull les reivindicacions més definides dels seus moviments socials.</p> <p>Així mateix, mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 és una resolució adoptada solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador d’una ètica humanista del segle XX i l’”ideal comú que cal assolir” des d’una òptica individualista i liberal, la <b><i>Declaració Universal de Drets Humans Emergents</i></b> sorgeix des de l’experiència i les veus de la societat civil global a l’inici del segle XXI.</p> <p>Aquesta <b><i>Declaració Universal dels Drets Humans Emergents</i></b>, que abasta una nova concepció de la participació ciutadana, assumint-los com a drets cívics i mirant de superar el dèficit polític i la impotència entre els canvis desitjats i les precàries condicions actuals per a la seva realització, fixa l'atenció primordial en mitja dotzena d'aspectes que afecten individus i pobles, i que aspiren a construir la nova democràcia el segle XXI:</p> <p>* una democràcia <b>igualitària</b><br />* una democràcia <b>plural</b><br />* una democràcia <b>paritària</b><br />* una democràcia <b>participativa</b><br />* una democràcia <b>solidària</b>, i<br />* una democràcia <b>garantista</b></p> <p>Val la pena girar una ullada cap al contingut d'aquesta <b><i>Declaració Universal de Drets Humans Emergents</i></b>, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.</p> <p>De manera que, alhora, aquesta <a href="http://www.idhc.org/cat/documents/CDHE/DDHE.pdf"><i>Declaració Universal de Drets Humans Emergents</i></a> s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament.</p> <p>Vet aquí l'enumeració d'aquests drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:</p> <p class="c2">Títol I. Dret a la democràcia igualitària</p> <p>Article 1. Dret a l’existència en condicions de dignitat.<br />1. El dret a la seguretat vital<br />2. El dret a la integritat personal<br />3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal<br />4. El dret al treball<br />5. El dret a la salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs<br />6. El dret a la educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme<br />7. El dret a una mort digna</p> <p>Article 2. Dret a la pau.</p> <p>Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient.</p> <p>Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.<br />1. El dret a la igualtat d’oportunitats<br />2. El dret a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió<br />a. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció<br />b. Les persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma<br />c. Els immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats<br />d. Les persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat</p> <p class="c2">Títol II. Dret a la democràcia plural</p> <p>Article 5. Dret a la democràcia plural.<br />1. El dret a la pluriculturalitat<br />2. El dret individual a la llibertat cultural<br />3. El dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna<br />4. El dret a l’honor i la imatge pròpia dels grups humans<br />5. El dret dels pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement<br />6. El dret a la llibertat de consciència i religió<br />7. El dret a la informació<br />8. El dret a la comunicació<br />9. El dret a la protecció de les dades personals</p> <p class="c2">Títol III. Dret a la democràcia paritària</p> <p>Article 6. Dret a la democràcia paritària<br />1. El dret a la igualtat de les dones en relació amb els homes<br />2. El dret a l’autodeterminació personal i la diversitat sexual<br />3. El dret a l’elecció dels vincles personals<br />4. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar<br />5. El dret a la salut reproductiva<br />6. El dret a la representació paritària</p> <p class="c2">Títol IV. Dret a la democràcia participativa</p> <p>Article 7. Dret a la democràcia participativa<br />1. El dret a la ciutat<br />2. El dret a la mobilitat universal<br />3. El dret universal al sufragi actiu i passiu<br />4. El dret a ser consultat<br />5. El dret a la participació<br />6. El dret a l’habitatge i a la residència<br />7. El dret a l’espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística<br />8. El dret a la mobilitat local i a l’accessibilitat<br />9. El dret a la conversió de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania<br />10. El dret al govern metropolità o plurimunicipal</p> <p class="c2">Títol V. Dret a la democràcia solidària</p> <p>Article 8. Dret a la democràcia solidària.<br />1. El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic<br />2. El dret a participar en el gaudi del bé comú universal<br />3. El dret al desenvolupament</p> <p class="c2">Títol VI. Dret a la democràcia garantista</p> <p>Article 9. Dret a la democràcia garantista<br />1. El dret a la justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional<br />2. El dret i el deure d’eradicar la fam i la pobresa extrema<br />3. El dret a la democràcia i a la cultura democràtica<br />4. El dret a la veritat i a la justícia<br />5. El dret a la resistència<br />6. El dret i el deure de respectar els drets humans<br />7. El dret a un sistema internacional just<br />8. El dret a la democràcia global<br /></p> <p><a href="http://traductor.gencat.net/url.do?translationDirection=CATALAN-SPANISH&subjectArea=GV&MARK_ALTERNATIVES=0&url=http://nubulaya.cecili.cat/post/59455"><i>Español</i></a> - <a href="http://traductor.gencat.net/url.do?translationDirection=CATALAN-ENGLISH&subjectArea=GV&MARK_ALTERNATIVES=0&url=http://nubulaya.cecili.cat/post/59455"><i>English</i></a> - <a href="http://traductor.gencat.net/url.do?translationDirection=CATALAN-FRENCH&subjectArea=GV&MARK_ALTERNATIVES=0&url=http://nubulaya.cecili.cat/post/59455"><i>Français</i></a></p> </div>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-69919044028366306092008-11-06T16:06:00.000-08:002008-11-08T00:31:56.024-08:00La caravana dels drets humans, a MallorcaDimarts, dia 4 de novembre, mentre romania assegut al pedrís del Moll Vell, esperant l'arribada del vaixell que venia de València, em van passar per davant dels ulls dos camions-trailers que cridaren la meva atenció.<br /><br />L'un portava escrit en lletres ben grosses <i>"Con todo el DERECHO del mundo"</i>. I l'altre, també en lletres ben grosses <i>"La Caravana dels Drets Humans"</i>.<br /><br />Aleshores no vaig saber a què venien a Mallorca aquests dos camions que, a primer cop d'ull, semblaven enviats per algun ministeri amb seu a Madrid...<br /><br />Dos dies després, avui dijous dia 6 de novembre, he aconseguit traure'm el gat del sac:<br /><br /><img class="c1" alt="" src="http://nubulaya.cecili.cat/get/cARAVANAdRHUMA.JPG" /><br /><br /><div> <p>He sabut que es tracta d'una exposició itinerant que durant tot l'any 2008 recorre, en dues etapes, algunes de les ciutats principals del territori espanyol;<br /><br />No es tracta de cap ministeri, sinó que és el Consejo General de la Abogacía Española, amb seu a Madrid, això sí, conjuntament amb els 83 Col·legis d'Advocats d'arreu de l'estat, els que organitzen aquesta mostra que pretén ser una crida a la consciència i al compromís de tothom amb un món més just;<br /><br />Esdevé una de les iniciatives promogudes en el marc del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, com a denúncia activa i compromís per la llibertat, la dignitat i la solidaritat;<br /><br />Aquesta mostra consta de cinc espais, cinc contenidors temàtics, que faciliten un recorregut emocional i que exposen la situació dels drets humans amb l'objectiu que ningú no es quedi indiferent en la defensa activa quan es vulneren aquests drets;<br /><br />Els drets humans al món, la immigració, la pobresa, les víctimes de la violència i/o la pissarra de visitants... són espais que cal visitar durant aquests dies que roman oberta aquesta mostra a la Plaça d'Espanya (del 6 al 12 de novembre), a més de les paradetes muntades al passeig de la Rambla, davant del mateix Col·legi d'Advocats de Palma.<br /><br />Me n'hi som anat, com deia el meu padrí arianyer, i no me'n som sortit sense deixar-hi escrit el meu desig a la pissarra:<br /><br />"Que el crit en defensa dels drets humans, que s'aixeca des de fa estona i cada cop amb més força des de Mallorca, arribi allà on ha d'arribar; per exemple, a les orelles de Barack Obama, perquè aconsegueixi d'eliminar la PENA DE MORT als EUA...!<br /><br />Aquest només n'és un, dels meus desitjos. Me'n queden moltíssims d'altres...<br /><br /><span style="font-style: italic;">Cecili Buele i Ramis</span><br /></p> <p><img class="c1" alt="" src="http://nubulaya.cecili.cat/get/Setmana1.jpg" /></p> <p class="c2">D'altres enllaços sobre aquest esdeveniment:</p> <ul><li><a href="http://www.europapress.es/catala/illes-balears-00231/noticia-advocats-les-illes-sensibilitzaran-als-ciutadans-drets-humans-exposicio-ubicada-plaza-espanya-20081030162948.html">Advocats de les illes sensibilitzaran als ciutadans sobre drets humans en una exposició ubicada a Plaza Espanya</a></li><li><a href="http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=37&lang=ca&codi=269095&coduo=37">Setmana dels drets humans. Govern de les Illes Balears</a></li></ul> </div>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-62420086441785897962008-11-06T09:28:00.000-08:002008-11-06T09:33:56.469-08:00Manifestació a Palma, "contra la crisi"!<h3 class="post-title entry-title"> <a href="http://socrodamon.blogspot.com/2008/11/manifestaci-palma-contra-la-crisi.html">Manifestació a Palma, "contra la crisi"!</a> </h3> <small><span class="post-author vcard"> </span> <span class="post-timestamp"> </span></small> <div class="Post"> <p>Coincidint amb la cimera capitalista muntada per Bush a Washington, el proper dissabte dia 15, en moltíssimes capitals de l'estat espanyol i arreu del món, la gent treballadora i la ciutadania surten al carrer, per fer front al projecte neoliberal de "refundació" del capitalisme.</p> <p><img class="c1" alt="" src="http://aframericanet.cecili.cat/get/CartellManiCrisi.JPG" /></p> <p>Aquest projecte dels poderosos cerca la manera de continuar explotant la gent en benefici d'uns pocs, de noves fórmules per a continuar privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues.</p> <p>Aquí, a Mallorca, dimarts passat hi va haver una reunió al bar Es Pinzell (el grup promotor, com figura a l'Acta, adoptà el nom d'Assemblea de Moviments AntiCapitalistes), per coordinar la mobilització contra el capital i els seus projectes.</p> <p>Es va acordar convocar una <b>MANIFESTACIÓ, per al dissabte dia 15, a les 17.00 hores, des de la Plaça d'Espanya fins a la Delegació del Govern</b> (per Pl. Porta Pintada, Carrer Sant Miquel, Pl. Major, C/. Colom, Pl. de Cort, Palau Reial, Victòria, Conqueridor, Pl. Reina, Born, C/. Constitució). Ahir, dia 5, va ser comunicada a Delegació del Govern, per cobrir les garanties legals.</p> <p>També s'està treballant en cartells, pancartes i manifests.<br />En concloure la Manifestació, hi haurà una Assemblea unitària a Ses Voltes.</p> <p style="font-weight: bold; font-style: italic;">Cal donar la màxima difusió a aquesta iniciativa.</p> </div>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-39182121859886099142008-11-05T04:28:00.000-08:002008-11-08T00:31:23.905-08:00L'associació Drets Humans de Mallorca, es prepara de debò<meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --></style>Amb la periodicitat que caracteritza l'associació <a href="http://www.dretshumansdemallorca.org/"><span style="font-weight: bold;">Drets Humans de Mallorca</span></a>, divendres dia 7 de novembre de 2008, se'n reuneixen els membres per tractar-hi un munt de temes que són de rabiosa actualitat.
<br />
<br /> <p style="margin-bottom: 0cm;">Precisament quan s'és a punt de posar en marxa la iniciativa <span style="font-weight: bold; font-style: italic;">“Un mes pels drets humans”</span>, tot un caramull d'activitats encaminades a commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">El president de l'entitat, <span style="font-weight: bold;">Bernat Vicens</span>, s'encarrega de fer-ne i trametre'n la convocatòria que arriba uns dies abans a les persones destinatàries.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">S'hi concreta l'elaboració de la revista <span style="font-style: italic;">Drets Humans</span>, pel que fa al número 41; l'organització dels actes programats per al dia 10 de desembre, conjuntament amb <span style="font-style: italic;">Amnistia Internacional</span> -com s'acostuma a fer cada any-; la participació de gent jove mitjançant la poesia; la presentació de l'<span style="font-style: italic;">Agenda Llatinoamericana</span>; la participació de l'entitat en la comissió de <span style="font-style: italic;">Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca</span>; i, sobretot, aquest cicle de conferències que comença dia 10 de novembre, una mesada abans de la commemoració esmentada.
<br />
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">És d'esperar que, amb la intensitat i dedicació que caracteritza aquesta associació, creada a Mallorca l'any 1974, s'hi intensifiquin també els esforços, des de les institucions públiques i la societat civil, per tal que les pràctiques de respecte pels Drets Humans, a Mallorca, esdevenguin capdavanteres a Europa, i, de rebot, al Planeta Terra.</p> Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-35912434101976566312008-10-30T00:30:00.000-07:002008-11-08T00:30:43.346-08:0060è aniversari, a Mallorca<span style="font-weight: bold;">SETMANA DELS DRETS HUMANS
<br />Col·legi d'Advocats</span>
<br />
<br />Els missers organitzen la Setmana dels drets humans.-
<br />El Col·legi d'Advocats de Balears organitzarà, entre els dies 6 i 12 de desembre, la <span style="font-weight: bold;">Setmana dels drets humans</span>, una iniciativa pionera a les Illes, amb la qual els col·legiats volen transmetre el missatge de la implicació dels missers en la defensa dels drets humans amb un seguit d'actes, i demanar-hi la participació activa de la ciutadania. <span style="font-style: italic;">Diari de Balears (dijous 30 d'octubre de 2008, pàg. 13)
<br />
<br /></span><span style="font-weight: bold;"><a href="http://dretshumansdemallorca.blogspot.com/2008/10/un-mes-dedicat-als-drets-humans.html">UN MES DEDICAT ALS DRETS HUMANS</a>
<br />Drets Humans de Mallorca
<br />
<br /></span>Del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, l’associació <strong class="spip">Drets Humans de Mallorca</strong> organitza una sèrie d’activitats que porten per títol <strong class="spip"> <i class="spip">"Un mes dedicat als drets humans"</i> </strong>, i que consisteix en xerrades, conferències, trobades, concerts, escrits i mobilitzacions; tot plegat encaminat a celebrar, a Mallorca, el <i class="spip">60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans</i>.
<br />
<br /><a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/60ANIVERSARI/ActAlaro.html"><span style="font-weight: bold;">CONCURS DE DIBUIX I CONFERÈNCIA SOBRE L'AIGUA</span></a>
<br /><span style="font-weight: bold;">Drets Humans d'Alaró</span>
<br />
<br />L'associació Drets Humans d'Alaró es mostra molt activa, sobretot en aquest any en què es commemora el 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, proclamada solemnement per l'Organització de Nacions Unides dia 10 de desembre de 1948,
<br />
<br /><meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.2 (Linux)"><meta name="AUTHOR" content="cil"><meta name="CREATED" content="20081030;8511000"><meta name="CHANGED" content="16010101;0"> <style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;"><a href="http://dretshumansdemallorca.blogspot.com/2008/09/collaboraci-dentitat-educativa-de-prtol.html"><span style="font-weight: bold;">ANY INTERNACIONAL: APRENENTATGE DRETS HUMANS
<br /></span></a><span style="font-weight: bold;">AMIPA CP Costa i Llobera de Pòrtol </span>
<br />
<br />L'Associació de Mares i Pares del col·legi públic Costa i Llobera de Pòrtol té present que l’any 2009 és l’<span style="font-weight: bold;">Any internacional sobre l’aprenentatge dels drets humans</span>.
<br />Vol treballar aquesta qüestió tant amb els nins (implicant-hi els mestres...) com amb els pares i mares (a través de l’Escola de pares...)
<br />Vol col·laborar en l'organització d'activitats conjuntes, des de debats, jornades lúdiques, o tot plegat, com a resultat de mesos d’accions per tal de difondre l’aprenentatge dels drets humans. Pensar globalment, actuar localment.
<br />Ben organitzat, ho pot traslladar a la Coordinadora d’AMIPA de Marratxí i implicar altres escoles i entitats que treballen en la defensa dels drets humans.</p>
<br />Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-5829201701714298822008-10-28T16:02:00.000-07:002008-11-08T00:30:07.314-08:00Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca<h1>Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca</h1> <!-- debut_surligneconditionnel --> <p class="spip"><span class="spip_document_58 spip_documents spip_documents_left" style="float: left; width: 248px;"> <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/60ANIVERSARI/Introd.html" class="spip_out"><img src="http://www.forumsocialdemallorca.org/IMG/jpg/imgcicle1.jpg" alt="" width="248" height="319" /></a></span></p> <p class="spip">Del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, l’associació <strong class="spip">Drets Humans de Mallorca</strong> organitza una sèrie d’activitats que porten per títol <strong class="spip"> <i class="spip">"Un mes dedicat als drets humans"</i> </strong>, i que consisteix en xerrades, conferències, trobades, concerts, escrits i mobilitzacions; tot plegat encaminat a celebrar, a Mallorca, el <i class="spip">60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans</i>.</p> <p class="spip">S’acosta el dia en què la <strong class="spip">Declaració Universal dels Drets Humans</strong>, proclamada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, compleix els seus 60 anys de vida.</p> <p class="spip">Per aquest motiu, l’associació <strong class="spip">Drets Humans de Mallorca</strong>, creada a l’illa l’any 1974, es disposa a conmemorar intensament aquesta data, conjuntament amb <strong class="spip">Justicia i Pau de Mallorca</strong>, amb la col·laboració d’<strong class="spip">Amnistia Internacional</strong> i amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials del <strong class="spip">Govern de les Illes Balears</strong>.</p> <p class="spip">Amb el títol <i class="spip"> <strong class="spip">“Un mes dedicat als drets humans”</strong> </i> (del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008), s’inicien les activitats amb un cicle de <strong class="spip">Conferències sobre drets humans emergents</strong> que es fan al <i class="spip">centre de cultura de sa Nostra “Caixa de Balears”</i> (carrer de la Concepció, 12, Palma), a les 19:30 hores:</p> <ul class="spip"><li class="spip"><i class="spip">el dret a l’aigua,</i></li><li class="spip"><i class="spip">el dret als medicaments,</i></li><li class="spip"><i class="spip">el dret a les llibertats personals,</i></li><li class="spip"><i class="spip">el dret a un medi sostenible i</i></li><li class="spip"><i class="spip">els drets ambientals, socials i comunitaris</i> esdevenen el centre d’atenció que hi presten les persones que hi intervenen.</li></ul> <p class="spip">Entre d’altres objectius, es pretén promoure que el <strong class="spip">Parlament</strong> de les Illes Balears i els <strong class="spip">Ajuntaments</strong> de Mallorca es pronunciïn a favor de l’observança dels drets humans a Mallorca, la declarin territori dels drets humans, donin suport a la Declaració Universal i es plantegin si s’integren en la Xarxa de Ciutats pels Drets Humans.</p> <p class="spip">El dia de l’aniversari de la Declaració Universal, el 10 de desembre de 2008, a la plaça de Cort de Palma la <i class="spip">Coral Universitària de Majors de la UIB</i> fa un concert, a les 19:30 hores. Seguidament, a l’església de Sant Felip Neri, com és habitual cada any, s’hi duu a terme també un altre acte commemoratiu, a les 20:30 hores.</p> <p class="spip">Des de l’associació <strong class="spip">Drets Humans de Mallorca</strong> es convida a participar-hi activament, tant amb la presència física a tots aquests actes, com també en tasques d’organització, preparació i seguiment d’aquestes jornades que, sens dubte, han de contribuir de manera molt positiva a fer-ne l’<strong class="spip"> <i class="spip">Any de l’Aprenentatge sobre els Drets Humans</i> </strong>, com pretén l’Organització de Nacions Unides…</p> <p class="spip"><i class="spip">(S’accepten mans que vulguin treballar-hi... hom pot adreçar-se a mailto: dretshumansdemallorca@gmail.com , o telefonar al 629 620 102)</i></p>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-68111571686675715202008-10-17T03:05:00.000-07:002008-10-17T03:29:23.421-07:00Proposta de Manifest per la defensa i recuperació dels serveis públics <meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.2 (Linux)"><meta name="AUTHOR" content="cil"><meta name="CREATED" content="20081017;12193200"><meta name="CHANGED" content="16010101;0"> <style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;">Benvolgut company,
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Em sembla del tot interessant aquesta proposta de Manifest <span style="font-style: italic;">"Per la defensa i la recuperació dels Serveis Públics" </span>que m'has passat i que t'agraesc.
<br />
<br />Crec que no aniria gens malament que s'hi afegís alguna referència més explícita als serveis públics com <span style="font-weight: bold;">un dels drets humans de la ciutadania</span> (de manera que no solament s'hi relacioni el text amb els drets <span style="font-style: italic;">"laborals"</span>, com m'ha semblat veure indicat).
<br />
<br />També pens que no solament s'hi ha de tractar la "<span style="font-style: italic;">gestió de recursos" </span>per garantir certs serveis públics; sinó que, a més, s'hi ha de remarcar el dret humà d'accedir i el deure públic d'educar la ciutadania en matèria de drets humans.
<br />
<br />Som de l'opinió que, a més del deure de l'Administració per a garantir els drets humans, hi hem de remarcar el dret de la ciutadania a gaudir-ne del seu exercici pràctic. De manera que les polítiques de protecció dels drets humans passin a ser una part decisiva en les polítiques socials.
<br />
<br />Finalment, pens que, a més dels drets humans que podem considerar <span style="font-style: italic;">"clàssics"</span> (educació, treball, cultura, habitatge, salut...), hem de parar més esment a aquests altres més nous, drets humans emergents, com el dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, el dret a la circulació i a la tranquil·litat pels nuclis de població, el dret a l’oci (el temps lliure com un dret ciutadà, a banda de l'activitat laboral de la persona) o els drets dels consumidors (com remarcava la <a href="http://www.institutdretshumans.org/index.php?option=com_content&task=view&id=14&Itemid=28">Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat,</a> l'any 2000).
<br />
<br />Per això, a més d'allò que consideris adient afegir a la proposta de Manifest que m'has fet arribar, amb tot això que t'acab de dir, jo hi inclouria, si et sembla bé, una indicació més o manco d'aquestes característiques:
<br />
<br /></p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: bold; font-style: italic;">"Volem promoure i enfortir iniciatives públiques tendents a educar la ciutadania en la cultura dels drets humans universals, com a tasca imprescindible per a la recuperació d'una prestació més acurada dels serveis públics al nostre entorn més immediat".</p><p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: bold; font-style: italic;"><span style="font-weight: normal;">
<br />
<br />Tu mateix, Xisco.</span>
<br />
<br /></p> Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-89715615302663892942008-09-25T13:16:00.000-07:002008-09-25T13:21:06.468-07:00Mobilitzacions estudiantils imminents<meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;"><p>En una reunió mantenguda a la seu de la <span style="font-weight: bold;">CGT-Balears</span>, en la qual participen representants d'altres organitzacions sindicals i entitats diverses, es comparteix informació sobre les properes mobilitzacions estudiantils que s'estan preparant arreu de l'Estat espanyol.</p><p>Concretament, s'està treballant perquè els dies <span style="font-weight: bold;">22 d'octubre i 13 de novembre</span> vinents siguin fites clares en la mobilització social: en defensa de l'educació pública, contra la privatització de l'ensenyament, i amb un No rotund als Plans Bolonya.</p><p>Són dues jornades de vaga, que cerquen denunciar públicament el procés brutal de privatització que pateix l'educació pública a Europa.</p><p>S'intenta que no solament estudiants, sinó també professors, pares i la societat illenca en general prengui consciència que no ens podem quedar amb els braços creuats mirant la feta. S'han de fer tots els possibles que evitar que l'educació es converteixi en un mer negoci lucratiu que l'obtenció dels màxims beneficis empresarials possibles.</p><p>Els <span style="font-weight: bold;">Plans de Bolonya</span>, que comencen a implantar-se durant aquest curs, suposen l'elitització de la universitat pública, amb un accés que esdevé prohibitiu per a la majoria d'estudiants de famílies treballadores.</p><p>El mateix dia que, des de les més altes instàncies de la <span style="font-weight: bold;">Universitat de les Illes Balears</span>, amb motiu de la inauguració del nou curs acadèmic, s'està lloant i enaltint una valoració positiva dels Plans de Bolonya; des d'altres sectors de la societat civil, s'estan mostrant actituds i postures molt més crítiques que s'hi oposen obertament:</p><p>El <a href="http://www.sindicatdestudiants.org//index.php?option=com_content&task=view&id=142&Itemid=1">Sindicat d'Estudiants</a> i altres entitats conviden a participar-hi activament.</p></p> Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-889124863558094172008-09-25T10:32:00.000-07:002008-09-25T10:34:12.444-07:00Comerç just i drets humans<meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm; page-break-before: always;">De l'Associació <span style="font-weight: bold;">Finestra al Sud</span>, s'Altra Senalla d'Inca, hem rebut aquesta invitació a participar a la Fira Solidària, amb motiu de la festa del 9º aniversari de l'entitat: </p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">"Hola, moltes gràcies per la difusió d'aquesta activitat .
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Per cert, el projecte de sensibilització que enguany farem (si tot va bé, i s'aprova la subvenció) anirà sobre la relació comerç just i drets humans (aprofitant l'avinentesa de que enguany es celebra el 60è</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">aniversari). Esperam tenir preparada una projecció el dia de la festa (simple, amb missatges sobre els drets humans). Després, farem alguna taula rodona i també volem fer uns "grafittis" per Inca amb la participació d'estudiants de secundària.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Anirem informant.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Una abraçada,</p> <p style="margin-bottom: 0cm; font-weight: bold;">Associació Finestra al Sud - S'Altra Senalla d'Inca</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">Plaça de l'Orgue n. 5
<br />07300 Inca - Illes Balears
<br />Telèfon: 971 884 006</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></p> Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-57946130399809595822008-09-23T09:21:00.000-07:002008-09-23T09:29:40.263-07:00Festa 9è aniversari Finestra al Sud - S'altra Senalla d'Inca<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmHeD2xBxd73Z5qIa0qPSAScQxp45LAWUpbWNZcX6lktRfvf4Ewmoy82jbFNW7L-l962lWCr9v62bgZtYBPIDOeyE-n1lYmyWOipRGzDc5JR4kZYsOvoxoYpF1UVMekLagsu-V3Rb_c5s/s1600-h/portada_ansaxansa_4.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmHeD2xBxd73Z5qIa0qPSAScQxp45LAWUpbWNZcX6lktRfvf4Ewmoy82jbFNW7L-l962lWCr9v62bgZtYBPIDOeyE-n1lYmyWOipRGzDc5JR4kZYsOvoxoYpF1UVMekLagsu-V3Rb_c5s/s320/portada_ansaxansa_4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249254664411080754" border="0" /></a>Hola, som de l'associació Finestra al Sud (S'Altra Senalla d'Inca), estam preparant la festa del nostre 9º aniversari pel proper 25 d'octubre i per quart any consecutiu volem organitzar una fira solidària on hi participin entitats i associacions relacionades amb el món de la Cooperació i la solidaritat, per això us volíem demanar la vostra ajuda i col·laboració.<br /><br />Ens complau molt convidar-vos a participar-hi.<br /><br />Enmig de la Plaça Santa Maria la Major d'Inca, davant la nostra botiga, col·locarem carpes i taules per a tots els que vengueu, a més us convidam a sopar amb nosaltres.<br /><br />El programa provisional de la festa és:<br /><br />- A partir de les 18.30 h fireta d'entitats<br />- 19.30h Grup d'animació<br />- 20.00h Encesa del fogueró<br />- 20.30h Batukada<br />- 21.00h Sopar de torrada (amb alternativa vegetariana)<br />- 21.45h Entrega dels premis del quart concurs de reposteria solidària<br />- 22.00h Concert i ballada popular<br /><br />La festa surt al programa d'actes de la II Fira d'Inca, per tant comptarà amb una gran difusió i esperam que tengui molt d'èxit, gràcies a la vostra col·laboració.<br /><br />Si algú té interés en saber com és aquesta festa pot visitar la nostra pàgina web, allí trobarà<br />fotografies de l'any passat que l'ajudaran a fer-se una idea.<br /><br />Per a més informació, i per confirmar la vostra presència, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic, o telefonant a la botiga en horari comercial al 971884006, o directament al nº de mòbil 651566998 (demanau per na Tolita). Quant abans<br />confirmeu la vostra assistència millor, això ens facilitarà les coses a l'hora d'organitzar-nos.<br /><br />Vos hi esperam a tots!!!<br />Una abraçada solidària<br /><span style="color: rgb(136, 136, 136);"><br />Associació Finestra al Sud - S'Altra Senalla d'Inca<br />Plaça de l'Orgue n. 5<br />07300 Inca - Illes Balears<br />Telèfon: 971 884 006<br /><a href="mailto:finestrasud@gmail.com">finestrasud@gmail.com</a><br /><a href="http://www.saltrasenalla.org/" target="_blank"><br /></a></span>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-71873916821439234622008-09-23T04:43:00.000-07:002008-11-08T00:27:49.328-08:00Col·laboració d'entitat educativa de PòrtolHola Cil,<br /><br />Som na Elisa de la Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí.<br /><br />Esper que me recordis –varem coincidir fa un grapat d’anys a la Federació d’associacions de veïnats de Palma i, després al llarg del temps també a qualque manifestació o acte puntual.<br />A més de formar part de Gent de Marratxí, Fòrum Ciutadà, i altres entitats som sòcia i membre activa i col·laboradora directe de l’associació de mares i pares del col·legi públic Costa i Llobera de Pòrtol.<br /><br />Aquesta és una associació molt activa (de les més actives diria jo del nostre municipi) emprenedora i compromesa i, a més de organitzar les activitats inherents a la nostra associació com ara les activitats extraescolars pels nostres fills, fem moltes altres activitats encaminades cap a la millora dels models educatius dels al·lots, escola de pares, col·laboració i implicació amb altres entitats del municipi, membres de la coordinadora d’Amipas de Marratxí, activitats solidàries, etc...<br /><br />La nostra Amipa creu amb un model educatiu integrador, solidari, respectuós i creu i aposta per l’ensenyament públic i en català.<br /><br />Tot això és la introducció de l’associació de mares i pares que vol fer una proposta a Drets Humans de Mallorca.<br /><br />L’any 2009 serà l’any internacional sobre l’aprenentatge dels drets humans.<br />Ens agradaria doncs treballar aquesta qüestió tant amb els nins (intentarem implicar els mestres........) com amb els pares i mares (pot ser a través de l’escola de pares....)<br />Voldríem tenir una xerrada amb vosaltres per veure si podem col·laborar plegats organitzant alguna activitat conjunta (no sé molt bé el format adient, pot ser hi podríem fer vàries activitats, des de debat, jornada lúdica, o tot plegat, que fos el resultat d’un parell de mesos d’accions per tal de difondre l’aprenentatge dels drets humans. Pensar globalment, actuar localment.<br /><br />Fins i tot, ben organitzat, ho podem traslladar a la coordinadora d’amipas de Marratxí i implicar altres escoles i entitats que treballen en la defensa dels drets humans a més de la vostra.<br /><br />Com ho veus?<br /><br />Ja me diràs coses,<br /><br />Gràcies,<br /><br />ElisaDrets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-6408912620759974352008-08-01T08:37:00.000-07:002008-08-01T09:56:43.590-07:00Drets Humans de Mallorca acusa d'abusos a la presó de Palma<p><i>"A la ciutat de </i>Nàpols<i> n'hi ha una presó, la vida mia.N'hi ha una presó, la vida mia la vida amor..."</i>.<br /> (<b>Cris Juanico</b>)</p><p>El mes d'agost de 2008 comença amb una actuació ferma i decidida que emprèn l'Associació <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/Actualitat.htm"><b>Drets Humans de Mallorca</b></a>: vol destapar el maltractament als presos, i fa allò que considera millor: personar-se en la causa de suposada corrupció a la presó de Palma, com fa públic el <a href="http://dbalears.cat/actualitat/Balears/drets-humans-vol-destapar-el-maltractament-als-presos.html">Diari de Balears</a> (01-08-2008).</p><p>El president de l'entitat, <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/Noticiactual/Act000.html"><b>Bernat Vicens i Vich</b></a>, diu que això només és l'inici i que n'aniran sortint molts més casos. </p><p>
<br /><img style="margin: 5px;" alt="" src="http://nubulaya.cecili.cat/get/23%20presopalma11.JPG" /><br /><b><i>Recinte de la presó de Palma, a Mallorca</i></b><br />(Foto: <a href="http://cil.cecili.cat">P i c a l s u d</a>)</p>
<br /><p>Amb els missers <b>Bartomeu Oliver</b> i <b>Juan F. Carrión</b>, es personen tots tres al Jutjat d'Instrucció 3 de Palma com a acusació en la causa oberta contra onze funcionaris de la presó de Palma, suposats membres d'una trama de <a href="http://www.ultimahora.es/opinion.dba?3502+2+442577">corrupció </a>a l'interior del centre penitenciari palmesà.</p><p>L'<a href="http://picasaweb.google.com/cilbuele2/PresDePalma/photo?authkey=3n71z2nbMxU#s5229578327526944034">associació</a> duu molt de temps denunciant abusos a la presó. Per això el president assegura que el que s'ha destapat fins ara només és una part del que segurament acabarà sortint. </p><p>Manifesta que al centre penitenciari de Palma hi ha un percentatge massa elevat de funcionaris que vulneren els drets dels presos de manera contínua.</p><p>Des d'aquesta <a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/estruc.htm">web</a> es fa comptes de fer-ne un seguiment acurat, de totes les passes que es vagin fent, encaminades a eradicar aquelles pràctiques inacceptables, del tot rebutjables a l'època i al país en què vivim, pel que respecta al maltractament de persones recloses en un recinte carcerari com el de Palma.</p><p>Tot i que ja no som a l'edat mitjana, hem de continuar lamentant-ne queixes tan conegudes com les de la cançó popular: "A la ciutat de <i>Palma</i> n'hi ha una presó, la vida mia... N'hi ha una presó, la vida mia la vida amor"...</p><p>Les detencions recents d'un nombre considerable de funcionaris de la presó de Palma, lluny de provocar allò que s'ha produït fins ara -a l'àmbit de les autoritats més directament implicades, girades d'ull cap a una altra banda, o tossuderia a negar fets més que evidents- cal que serveixin, d'una vegada per totes, per prestar l'atenció que es mereixen situacions d'aquestes característiques.</p><p>En bé de les persones recloses al centre penitenciari de Palma, i en bé d'una ciutadania com la de Palma i de Mallorca, que en pateixen més directament les males conseqüències de comportaments tan poc democràtics, s'ho paga aplicar-hi amb fermesa tots els mitjans que contempla la Llei.</p>
<br /><p><b><i>D'altres enllaços relacionats amb la notícia:</i></b></p><ul><li><a href="http://www.ultimahora.es/opinion.dba?3502+2+442577">La corrupción en la cárcel de Palma. <b>Última Hora</b></a></li><li><a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/DocumentsNous/PresoClubDMBVicens.pdf">Necessitats actuals de la presó de Palma. <b>Drets Humans de Mallorca</b></a></li><li><a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/DocumentsNous/InfDelGovPreso.doc">Informe al delegat del Govern sobre la presó de Palma. <b>Drets Humans de Mallorca</b></li><li><a href="http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041300_2_348059__Mallorca-necesidades-prision-Palma-debate-Club-Diario-Mallorca">Las necesidades de la prisión a debate en el Club <b>Diario de Mallorca</b></a></li><li><a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/17/baleares/1216321316.html">Cuatro funcionarios de la cárcel de Palma detenidos por trato de favor a presos. <b>El Mundo</b></a></li><li><a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/Detenidos/funcionarios/prision/Palma/vender/moviles/reclusos/elpepuesp/20080718elpepunac_3/Tes">Detenidos cuatro funcionarios de prisión de Palma por amenazar de muerte al director del centro. <b>El País</b></a></li><li><a href="http://www.laopinion.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071800_6_159838__Nacional-Detenidos-funcionarios-prision-Palma-acusados-amenazar-director">Detenidos 4 funcionarios de prisión de Palma acusados de amenazar al director. <b>La Opinión</b></a></li><li><a href="http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008071800_10_377181__Sucesos-Detenidos-cuatro-funcionarios-prision-Palma-amenazas-presunta-corrupcion">Detenidos cuatro funcionarios de la prisión de Palma por amenazas y presunta corrupción. <b>Diario de Mallorca</b></a></li><li><a href="http://www.soitu.es/soitu/2008/07/18/info/1216373002_054418.html">Detenidos cuatro funcionarios de la prisión de Palma por presuntas amenazas y corrupción. <b>Soitu</b></a></li></ul>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-52436851919012090732008-07-29T08:28:00.000-07:002008-07-29T08:33:44.575-07:00Fòrum de la Immigració contra Directiva europea de la VergonyaNombroses iniciatives s'han emprès arreu del Planeta contra la <b><i>Directiva europea de la Vergonya</b></i>.<br /><br />Des de pronunciaments signats per <a href=http://nubulaya.cecili.cat/post/54680>personalitats de les Amèriques</a> -Canadà, EUA, Amèrica Central, Amèrica Llatina-; passant per la publicació d'articles com el que escriu <a href=http://nubulaya.cecili.cat/post/54424>Javier Marías</a>, fins a concentracions convocades a Palma, dient <a href=http://nubulaya.cecili.cat/post/54192>No a la Directiva europea de la Vergonya</a>.</p><p>En aquest cas, el Manifest elaborat de manera consensuada per entitats diverses, és presentat als mitjans de comunicació i lliurat, entre d'altres, al delegat del Govern espanyol -<b>Ramon Socias</b>- i al director general d'Immigració -<b>Manuel Cámara Fernández</b> de la <a href=http://www.caib.es/govern/organigrama/area.ca.jsp?coduo=3349>Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració</a> del Govern de les Illes Balears, en el marc de la celebració del <a href=http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?lang=ca&codi=186701&coduo=3351><b>Fòrum de la Immigració</b></a>.<br /><br />A la reunió mantenguda dilluns 28 de juliol al Casal d'Immigrants, entre representants d'entitats diverses, on es planteja i demana què ha passat amb el lliurament del <b>Manifest contra la Directiva europea de la Vergonya</b> lliurat a la Direcció General d'Immigració durant el proppassat <b>Fòrum de la Immigració</b>, se'n tramet comunicat sobre la postura adoptada pel Fòrum davant la directiva esmentada:<br /><br />El <b>Fòrum de la Immigració</b> de les Illes Balears votà unànimement contra la disposició de la Directiva del retorn que permet retenir immigrants sense papers durant 18 mesos a centres d’internament.<br /><br />El <b>Fòrum de la Immigració</b> votà per unanimitat, a la seva darrera reunió, en contra de la disposició que permet retenir a les persones immigrades no regularitzades i detingudes a la Unió Europea durant un període de fins a 18 mesos a centres d’internament.</p><p>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-19981966043537309482008-07-27T08:43:00.000-07:002008-07-27T15:34:32.033-07:00Bernat Vicens, profeta de la presóAmb una referència directa i explícita al bon company de lluites de tot tipus, Bernat Vicens i Vich, president de l'<a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/estruc.htm">Associació Drets Humans de Mallorca</a>, un altre bon company de lluites i de dèries, Jaume Santandreu i Sureda, escriu un article que porta per títol <span style="font-style:italic;"><a href="http://dbalears.cat/arxiu/pdf/72/16">"Els profetes de la presó"</a></span>.<br /><br />Quan divendres passat, dia 25 de juliol, assistíem a la primera comunió d'en Joanet, presidida i animada per Jaume Santandreu, a Son Fangos (Manacor), desconeixia, jo, que ell -en Jaume- estigués redactant aquest escrit que apareix publicat avui a les planes del Diari de Balears.<br /><br />S'ho paga referir-s'hi i convidar la gent a llegir-ne el contengut.<br /><br />Diu en Jaume que "Des de sempre, en la nostra civilització, el dolent no és qui comet el crim, sinó qui el denuncia. El proscrit mai no és qui cala foc, sinó l'innocent que s'atreveix a tocar foc quan veu la fumassa: l'acusen de crear alarma social.<br /><br />Fa una mesada, en una tertúlia pública en què intervenien el director de la presó, la defensora dels esclafats del Col•legi d'Advocats, la fiscal i el jutge de Vigilància Penitenciària i el president de Drets Humans de Mallorca, Bernat Vicens, aquest darrer s'atreví a denunciar maltractaments als presos per una part dels funcionaris del penal de Ciutat.<br /><br />El director armà un espectacle esperpèntic tot amenaçant el profeta amb una denúncia criminal. De retorn al seu reialme del pànic, retirà el permís d'entrada a qualsevol membre de Drets Humans de Mallorca. En aquell moment, tothom donà la raó al director.<br /><br />Ara, s'ha proclamat a totes les primeres pàgines de tots els diaris que Bernat Vicens tenia més raó que un sant, però l'ofès director no ha renunciat al seu càrrec, ni ningú dels qui el titllaren d'imprudent ha aixecat el telèfon simplement per dir: "Bernat, tenies raó". Tampoc no tindran cap paraula per als presos apallissats.<br /><br />L'escopinada és l'única paga segura per als profetes."<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Jaume Santandreu<span style="font-style:italic;"></span></span>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-31680753065561672242008-07-14T03:46:00.000-07:002008-07-14T04:00:28.043-07:00No a la Directiva europea de la Vergonya!Es rebutja fermament la <span style="font-weight:bold;">Directiva europea de retorn d'immigrants en situació irregular i de reclusió en Centres d'Internaments per a persones estrangeres</span> (CIES) - <br /><br />* Perquè suposa una vulneració dels Drets Humans.<br />* Perquè no es pot privar de llibertat a ningú.<br />* Perquè suposa un incompliment de la Convenció dels Drets dels infants.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Concentració: <br />Dimecres 16 de Juliol a les 11,00 h.<br />Lloc: Davant Delegació de Govern<br />C/ Constitució, nº 4 Palma</span><br /><br />D'altres enllaços interessants:<br /><br /><a href="http://www.libertadbalear.com/?p=93950">Libertad Balear 2</a><br />En el documento, denuncian y consideran vergonzoso privar de libertad a personas extranjeras que no han cometido delitos.- Once entidades y sindicatos de las islas firman un manifiesto contra la ‘directiva de la vergüenza’<br /><br /><a href="http://www.libertadbalear.com/?p=93909">Libertad Balear 1</a><br />Organizada por diversos colectivos sociales.- Concentración en Palma contra la directiva comunitaria sobre el retorno de inmigrantes<br /><br /><br />Es poden adherir al Manifest particulars a títol personal, com també entitats, enviant un e-mail a aquesta adreça electrònica: francisca.ramirez@medicosdelmundo.org<br />i facilitant les següents dades: nom de l'entitat i persona de contacte, adreça electrònica i telèfon de contacte.<br /><br /><a href="http://aframericanet.cecili.cat/get/Vergonya.jpg">NO A LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA</a><br /><br />El passat dia 18 de juny el Parlament Europeu votà favorablement la Directiva<br />de retorn de persones estrangeres en situació irregular, <br />LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmprpxRA3kzHpnubyE4E0FahhmDZfMluUDgQTIHMG85YtvPR69fQWQ0mdIwBFQ24krekJ_xJT9yvikdSxUqAXbKgQ_K6ndey2V2uPZUWc4vm-Gyf-NmWAoCYxr4JJ1SsBxsD7qXyuNsAM/s1600-h/Vergonya.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmprpxRA3kzHpnubyE4E0FahhmDZfMluUDgQTIHMG85YtvPR69fQWQ0mdIwBFQ24krekJ_xJT9yvikdSxUqAXbKgQ_K6ndey2V2uPZUWc4vm-Gyf-NmWAoCYxr4JJ1SsBxsD7qXyuNsAM/s320/Vergonya.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222822388509886498" /></a>La Directiva de la VERGONYA legitima i agreuja la situació de vulnerabilitat d’immigrants retenguts en Centres d’Internament de Persones Estrangeres (CIES) a l’Estat Espanyol i a tota Europa, i redueix a cendres una Declaració Internacional que hauria de ser el marc rector de qualsevol política en una societat democràtica.<br /><br />Les organitzacions sotasignants consideram aquestes propostes TOTALMENT INJUSTES i DESPROPORCIONADES, ja que la prioritat de les polítiques migratòries d’Europa i dels països de l’anomenat primer món s’han d’orientar a corregir el repartiment injust de la riquesa a l’àmbit mundial, garantint unes condicions de vida justes a totes les persones, com també a respectar els Drets Humans i no limitar-se a mesures de control i repressió.<br /><br />En relació amb les mesures contemplades a la Directiva de Retorn, denunciam:<br /><br />És una VERGONYA! Privar de llibertat una persona estrangera que no ha comès cap delicte i retenir-la als CIES durant un període de fins a 18 mesos; s'hi contravé l'article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948.<br /><br />És una VERGONYA! Mantenir CENTRES D'INTERNAMENT, presons autèntiques per a persones que no han comès cap delicte, i que solament han emigrat sense documentació, quan la IMMIGRACIÓ NO ÉS CAP DELICTE, ÉS UN DRET HUMÀ. No acceptam, doncs, el tractament que s'imparteix a les i als immigrants retenguts als CIES.; el sistema de retenció és de tipus carcerari (limitació de visites, sortides, amuntegament, presència escassa de personal mèdic,treballador/e/s socials, psicòlegs i psicòlogues, juristes, traductor/e/s); pel que comporta d'incompliment del “Conjunt de principis per a la protecció de totes les persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó”.<br /><br />És una VERGONYA! Desprotegir persones menors, que poden ser tractades com a adultes, recloses als CIES, i expulsades a països tercers sense la seva família ni institucions públiques que les tutelin; pel que comporta d'incompliment de la Convenció dels Drets de la Infància.<br /><br />És una VERGONYA! Prohibir a totes les persones expulsades el seu retorn a Europa durant els 5 anys següents.<br /><br />És una VERGONYA! Posar dificultats i traves administratives a Organitzacions No Governamentals que volen obtenir informació sobre les condicions d'habitabilitat dels CIES.<br /><br />És una VERGONYA! Deixar de concretar el Dret a la Tutela Judicial Efectiva.<br /><br />És una VERGONYA! Establir “l'ús raonable de la força” per part dels Estats Membres a l'hora d'executar les ordres de retenció i expulsió.<br /><br />És una VERGONYA! Rebutjar la sol·licitud de no repatriació per motius humanitaris, i d'accés a un tractament adequat en cas de malaltia que no pot ser atesa als països de destinació; pel que comporta d'incompliment del Dret a la salut gratuïta i universal.<br /><br />Volem fer esment de la manca de memòria històrica per part de les autoritats de la Unió Europea, un dels continents que ha escampat més immigrants a la resta del món, pels problemes econòmics, polítics i socials que va patir.<br /><br />Cal tenir present que els moviments migratoris esdevenen un dret en si mateixos i que, a més a més, obeeixen essencialment a les desigualtats existents en el repartiment de la riquesa a l’àmbit global, el deute extern i el deteriorament intern que han de suportar nombrosos països del sud, amb violacions sistemàtiques dels drets humans; inequitat de gènere i, en definitiva, injustícia social; factors que converteixen l’emigració cap a països industrialitzats en l’alternativa millor per a milions de persones.<br /><br />Per tot això, i davant d’aquesta passa vergonyosa, continuarem treballant amb l’objectiu d’evitar que els Estats part de la Unió Europea s’emparin en aquesta Directiva per retallar encara més els drets fonamentals, contravenint allò que disposa la Declaració Universal dels Drets Humans.<br /><br />Organitzacions signants contra la Directiva de la Vergonya:<br /><br />Metges del Món – Illes Balears<br />Drets Humans de Mallorca<br />CGT – Illes Balears<br />ATTAC Mallorca<br />Asociación Uruguaya de las Islas Baleares Thakhi Runa (Asociación Artística y<br />Cultural Uruguaya)<br />Asociación Al – Maghreb<br />Amnistía Internacional Mallorca<br />Veïns Sense Fronteres/I.B.<br />Candela Projectes Solidaris ONGD<br /><br />Palma, 9 de juliol de 2008Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-28035055449265806352008-07-13T00:50:00.000-07:002008-07-13T01:18:34.899-07:00Manifestació a Palma! Pel Sàhara lliure!<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxZ0ytAqSKawvnj1rlruelAxzyV5fhWyrY87MZ3K9AG_bjROXx6tVXiw3URBl8dnuUAyNxnlWBa8g6hIVKc' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /><br />Centenars i centenars de manifestants han acudit a la convocatòria feta per l'<span style="font-weight: bold;">Associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears -AAPSIB-</span> i s'han concentrat a la plaça d'Espanya, de Palma, des de tots els indrets de l'illa de Mallorca, acompanyant infants sahrauïns que hi estan passant uns dies de vacances, com de costum.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9-NBpJ54Q9xghPh-u10mIeUwdPG6EWBPjb-j1o2P8ukFfxm9fa_I17dqEbXvhU1PQxf2OFmHDuuHMB-KpgpDNMM06lJOp9ep2WYJtewi9NlVPm1SV7OiaD5LWFFh34r_tON-2-9hTKU/s1600-h/ImgSaharaPalma30.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX9-NBpJ54Q9xghPh-u10mIeUwdPG6EWBPjb-j1o2P8ukFfxm9fa_I17dqEbXvhU1PQxf2OFmHDuuHMB-KpgpDNMM06lJOp9ep2WYJtewi9NlVPm1SV7OiaD5LWFFh34r_tON-2-9hTKU/s320/ImgSaharaPalma30.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5222409690503174514" /></a>Es tracta d'una manifestació per la independència del <span style="font-weight: bold;">Sàhara</span>, organitzada amb la finalitat de donar suport al <span style="font-weight: bold;">Sàhara</span> i a la llibertat del poble sahrauí.<br /><br />Aquesta manifestació per la independència del <span style="font-weight: bold;">Sàhara Occidental</span> que ha recorregut els principals carrers de Ciutat, arribant a concentrar a la plaça de Cort totes les mirades del Sàhara<br />i fent veure que tots som amb el Sàhara, no solament uns quants.<br /><br />Amb consignes com aquestes, s'ha anat desplegant la manifestació, que ha fet incidir les seves veus i les seves pancartes a la nombrosa ciutadania que circulava o romania pels principals carrers de Palma:<br /><br /><span style="font-style: italic;">"Marroc és culpable / Espanya responsable!"</span><br /><span style="font-weight: bold;">"Sàhara llibertat / Zapatero dignitat!"</span><br />"Zapatero atiende / el Sáhara no se vende!"<br /><span style="font-style: italic;">"Mohammed, capullo / el Sáhara no es tuyo!"</span><br /><span style="font-weight: bold;">"Zapatero, escucha / el Sáhara està en lucha!"</span>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-19715927441805125462008-07-09T08:37:00.000-07:002008-07-09T08:53:06.128-07:00Manifestació cívica a Palma, pel SàharaEl respecte pels drets humans al Sàhara Occidental esdevé una de les reclamacions més perdurables en aquestes darreres quatre dècades: des que l'Estat espanyol, de molt mala manera, pretén desfer-se de l'antiga colònia nordafricana...<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjat0Tll9yfV_qUqqtsStLzxMBhriv9urjm5kMKEeW0wUZnM3bdrfJhcZQZA89S78xBBqT7_-jo7J1SlEGGTYRwyo8RTW3akA2ezdVWI2CpcGNYMRYRSet0cSe81k_PSO6e3cXCY1tdv-0/s1600-h/CartellMani.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjat0Tll9yfV_qUqqtsStLzxMBhriv9urjm5kMKEeW0wUZnM3bdrfJhcZQZA89S78xBBqT7_-jo7J1SlEGGTYRwyo8RTW3akA2ezdVWI2CpcGNYMRYRSet0cSe81k_PSO6e3cXCY1tdv-0/s400/CartellMani.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5221042325483429986" /></a><br />Per al dissabte, dia 12 de juliol, a les 19:00 hores, l’<span style="font-weight:bold;">Associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears</span> convoca, en el marc d’una jornada reivindicativa arreu de l’Estat espanyol, a manifestar-se públicament per la justícia i la llibertat del poble sahrauí, amb l'entitat i els infants que tot just acaben d’arribar a Mallorca provinents dels campaments de refugiats,.<br /><br />Es tracta d’una mobilització que es desitja més contundent i generalitzada que mai per:<br /><br /> * La gravíssima situació d’estancament del conflicte<br /><br /> * l perill real d’un enfrontament que no desitjam<br /><br /> * La precarietat escandalosa de la vida als campaments<br /><br /> * La insuportable vulneració dels drets humans en els territoris ocupats<br /><br />Per acabar amb aquesta situació que dura ja 33 anys, s'exigeix a l’Estat espanyol en primer lloc, com a potència administradora del Sàhara Occidental, a la Unió Europea i a les Nacions Unides que impulsin sense dilació un referèndum d’autodeterminació que faci del Sàhara una nació lliure, sobirana i democràtica.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Dissabte, 12 de juliol de 2008,<br /><br />a les 19 hores,<br /><br />a la Plaça d’Espanya de Palma<span style="font-style:italic;"></span></span>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-37503719111214695722008-06-25T14:07:00.000-07:002008-06-25T14:23:10.220-07:00Pere Casaldàliga: una veu compromesa. Exposició a Palma <meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title>Membret</title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.2 (Linux)"><meta name="AUTHOR" content="riusfc"><meta name="CREATED" content="20020424;21590000"><meta name="CHANGEDBY" content="Joana"><meta name="CHANGED" content="20020424;21590000"><meta name="CLASSIFICATION" content="Capcelera amb paper membret"> <style type="text/css"> <!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;"></p><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >L'atorgament a Pere Casaldàliga del Premi Internacional Catalunya del 2006 per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil), i el fet que hagi deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri, van fer pensar en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina. </span></span><p style="margin-bottom: 0cm;" align="left"> </p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso, s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "</span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><i>dom Pedro"</i></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" > i seguidor de la teologia de l'alliberament, és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres a Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer.</span></span></p> <p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidaFNJnXNJk8MGVRJSV23fYru4xatDoAW6v-VJ2Op0wBocroxjUnIdGzsaSQkZWKM1EbmyBdYvHR8mpxIEkEswR6R_EpEFPITB5Vg_OEoAxNQt47OCJ57WXQEt9ZR0jWhC53cUGPBCap0/s1600-h/ThumbnailServer2.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidaFNJnXNJk8MGVRJSV23fYru4xatDoAW6v-VJ2Op0wBocroxjUnIdGzsaSQkZWKM1EbmyBdYvHR8mpxIEkEswR6R_EpEFPITB5Vg_OEoAxNQt47OCJ57WXQEt9ZR0jWhC53cUGPBCap0/s200/ThumbnailServer2.jpeg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5215931461239117106" /></a>
<br /><p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >L'exposició mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria, les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant. Com ell mateix diu: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". Unes idees que se'ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes. La mostra tindrà un caràcter itinerant per tot Catalunya.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;"><span style="font-size:100%;"><b>Objectius</b></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >Pere Casaldàliga va arribar a São Félix d’Araguaia fa més de trenta-cinc anys i des d’aleshores ha treballat dia a dia al costat dels més desafavorits. La seva obra, però, no ha quedat aturada en aquest racó de selva amazònica; s’ha convertit ja en universal, i les seves paraules s’han estès per tota Amèrica Llatina, esdevenint un símbol de denúncia, compromís i esperança.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >Aquesta exposició pretén anar una mica més enllà de la figura del </span><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><i>bisbe dels pobres</i></span><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >. Ens presenta els seus gestos i paraules, però, per damunt de tot, les seves causes. Aquestes causes per les que Casaldàliga ha lluitat al llarg de tants anys i que transcendeixen a la seva pròpia obra, com tantes ens ha recordat: </span><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><i>“Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”.</i></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;"><span style="font-size:100%;"><b>Descripció de l’exposició</b></span></span></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >Els quatre grans àmbits de la mostra són:</span></span></p><p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >
<br /></span></span></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>1</b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" > </span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>Introducció:</b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" > un breu escrit introductori sobre la seva figura dóna pas a un àmbit on es presenten els elements simbòlics del bisbe, que transmeten les claus del seu caràcter.</span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >Al capvespre del 23 d’octubre de 1971, Pere Casaldàliga fou ordenat bisbe de </span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >São Félix en una austera cerimònia celebrada a la riba del majestuós riu Araguaia</span></span><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >. En el </span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >recordatori de l’acte quedava clara l’opció del nou bisbe cap els més desafavorits, prenent com a símbols un barret, un rem i un anell de fusta de tucum:</span></span></p> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" >LA TEVA </span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" ><b>MITRA</b></span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" > SERÀ UN BARRET DE PALLA </span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" ><i>SERTANEJO;</i></span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" > EL SOL I EL CLAR DE LLUNA; LA PLUJA I EL SERÈ; LA MIRADA DELS POBRES AMB QUI CAMINES I LA MIRADA GLORIOSA DE CRIST, EL SENYOR.</span></p> </li></ul> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" >EL TEU </span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" ><b>BÀCUL</b></span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" > SERÀ LA VERITAT DE L’EVANGELI I LA CONFIANÇA DEL TEU POBLE EN TU.</span></p> </li></ul> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" >EL TEU </span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" ><b>ANELL</b></span><span style="font-size: 9pt;font-size:85%;" > SERÀ LA FIDELITAT DE LA NOVA ALIANÇA DEL DÉU ALLIBERADOR I LA FIDELITAT AL POBLE D’AQUESTA TERRA.</span></p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" > </span></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>2 </b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" > </span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>Els orígens</b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >: seguint un ordre cronològic bàsic, descripció de la seva trajectòria vital abans d'arribar al Brasil i fins a l'actualitat. S'hi mostren les arrels catalanes de Casaldàliga, i la seva evolució, que el porta cap a l'assumpció d'una vocació de servei radical a les persones</span></span></p><p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >
<br /></span></span></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;">Àmbit cronològic 1: 1928-1957</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1928- Pere Casaldàliga neix a Balsareny en el sí d’una família pagesa. Durant la II República creix i s’educa dins els cercles catòlics del poble, mantinguts en la clandestinitat durant la Guerra Civil.</p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1940- Ingressa al seminari de la Gleva, prop de Vic. Posteriorment completa la seva formació al seminari claretià de Cervera, entre d’altres.</p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1952- Es ordenat sacerdot a Montjuïc durant el Congrés Eucarístic. La primera destinació pastoral és Sabadel on funda la revista <i>Euforia</i>.</p><p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;">Àmbit cronològic 2: 1958-1966</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1958- Es destinat a Barcelona on treballa en favor dels més desafavorits, dirigeix la secció local de la joventut claretiana i col·labora en diversos mitjans de comunicació.</p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1960- Un viatge a Guinea representa el primer contacte amb la realitat dels països del sud.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> 1963- Es trasllada a Madrid per dirigir la revista <i>El Iris de Paz</i>. Al seu entorn es formarà un grup de claretians compromesos amb els aires de renovació eclesiàstica. </p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left">
<br /></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;">Àmbit cronològic 3: 1967-1957</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1967- Viatja a Roma per participar en el capítol general dels claretians on s’imposen les idees renovadores del Concili Vaticà Segon.</p> <p style="margin-bottom: 0cm;"> 1968- Pere Casaldàliga i Manuel Luzón viatgen al Brasil amb l’encàrrec de fundar una <span style="color:#000000;">missió claretiana a São Félix do Araguaia. </span> </p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1970- Les extremes desigualtats existents l’impedeixen mostrar-se neutral davant la situació. L’experiència colonitzadora dels <i>posseiros,</i> al poblat de <i>Serra Nova,</i> marca definitivament la seva presa de consciència reflectida en el document <span style="color:#000000;"><i>Feudalisme i esclavitud al nord de Mato</i></span><span style="color:#000000;"> </span><span style="color:#000000;"><i>Grosso.</i></span></p><p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;"><i>
<br /></i></span></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;">Àmbit cronològic 4: 1971- 1975</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1971- Es consagrat bisbe en una austera cerimònia a la riba del riu Araguaia. En la primera carta pastoral <i>Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social</i> denuncia obertament als terratinents brasilers recolzats per la dictadura del país.</p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;">1972- Participa en la creació del</span> Consell Indigenista Missioner (CIMI), òrgan de l’església dedicat a denunciar la situació dels indígenes. El 1975 funda la Comissió Pastoral de la Terra (CPT) per afavorir les millores de vida dels treballadors rurals.</p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;">1973- La condemna a presó del pare Jentel pels fets de Santa Terezinha, poblat </span><span style="color:#000000;"><i>posseiro</i></span><span style="color:#000000;"> amenaçat pels interessos empresarials, provoca la primera ocupació de la prelatura per la policia militar i la detenció de l’equip pastoral.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;">Àmbit cronològic 5: 1976-1987</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1976- La repressió de la dictadura brasilera arriba al seu punt culminant amb els assassinats del missioner Rodolfo Lunkenbein i del jesuïta <span style="color:#000000;">João Bosco.</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1983- Tot i la distensió de la dictadura militar, continua la pressió contra la persona i les causes de Pere Casaldàliga que refusa la invitació per visitar Nicaragua, immersa en ple procés revolucionari.</p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">1985- Viatge a Nicaragua en suport a la vaga de fam que Miguel d’Escoto feia per denunciar la intervenció nord-americana contra el règim sandinista. És la primera sortida del Brasil i en ella visita també El Salvador i Cuba. </p> <p style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;">Àmbit cronològic 6: 1988-2006</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;">1988- Entrevista amb el papa Joan Pau II a Roma. Es nega a signar un document del Vaticà molt crític amb la Teologia de l’Alliberament.</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;">1990- Obté la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Durant els anys 90 s’estenen els actes de reconeixement cap al bisbe, entre els quals la seva candidatura al Nobel de la Pau, l’any 1992, concedit Rigoberta Menchú.</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;">2003- Complerts els 75 anys, renúncia al seu càrrec com a bisbe; continua, però, vivint a São Félix, a la riba de l’Araguaia, entre la humilitat de la seva gent.</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;"><span style="color:#000000;">2006- La Generalitat li concedeix el Premi Internacional Catalunya, sent el primer català distingit amb aquest guardó.</span></p> <p style="margin-left: 1.5cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>3</b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" > </span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>Les seves causes</b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >: la part més gran i complexa de la mostra on s'exposen les motivacions i les idees que justifiquen la seva actuació. L'àmbit s'estructura a partir de quatre eixos, que s'interrelacionen: la terra, els indígenes, l'Església i l'Amèrica Llatina.</span></span></p> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;"><b>ELS INDÍGENES: el llarg camí cap a la recuperació d’una identitat perduda.</b></p> </li></ul> <p style="margin-left: 1.89cm; margin-bottom: 0cm;">Acostar-se a la realitat indígena des del respecte i reciprocitat. Aquesta és la manera amb la que Casaldàliga i molts altres missioners treballen dia dia en la selva brasilera. Els tapirapé, els karajà, els xavante... han dialogat en igualtat de condicions amb una Església que fuig de l’etnocentrisme. Així, molts d’aquests grups abocats a desaparèixer després de segles de contacte amb els colonitzadors, han guanyat en autoestima i han recuperat tradicions i costums, assegurant així la seva pervivència com a poble. </p> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;"><b>L’AMÈRICA LLATINA: l’Ameríndia, una realitat en la que cal treballar dia a dia, un projecte comú.</b><i><b> </b></i> </p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b>Amèrica Llatina, també anomenada Pàtria Gran,<i> </i>es defineix com una realitat històrica i social amb problemes i característiques similars. Des del seu racó de la selva amazònica, des del cor del Mato Grosso, Pere Casaldàliga ha procurat estrènyer els llaços de solidaritat entre tot el continent<i>.</i> L’assassinat del bisbe salvadorenc Oscar Romero i la revolució de Nicaragua marquen indefectiblement el seu compromís amb els camperols i els indis de l’Ameríndia.</p> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;"><b>LA TERRA: la lluita cap a una socialització necessària; una reforma agrària per resoldre un dels problemes endèmics del continent.</b></p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b>La terra ha estat, i continua sent avui en dia, la principal font de conflicte al Brasil i a tota l’Amèrica Llatina. L’amenaça de grans empreses agrícoles, multinacionals o nacionals, en les terres cultivades tradicionalment pels petits camperols, <i>posseiros</i>, i les condicions de treball miserables que els <i>fazendeiros</i> imposen als peons, obligà des de bon principi a Casaldàliga a recolzar l’ocupació i resistència camperola enfront dels poderosos.</p> <ul><li><p style="margin-bottom: 0cm;"><b>LA TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT: una església humil aixecada pels més pobres i compromesa ineludiblement amb el canvi social.</b></p> </li></ul> <p style="margin-bottom: 0cm;"><b> </b>Partint de la realitat existent al Mato Grosso, i de tota l’Amèrica Llatina, Casaldàliga advoca per una església construïda pels més humils, que fuig de les complicitats de les oligarquies amb les que massa sovint ha comptat. Una església més propera i quotidiana, fora dels dogmatismes establerts i dotada de major grau de descentralització. Neix així una nova teologia, més ecumènica, inspirada en l’Evangeli i en el clam i el crit dels més desafavorits.</p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left">
<br /></p> <p style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>4</b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" > </span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" ><b>La poesia de la terra</b></span></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size: 11pt;font-size:85%;" >: gran mural que clou l'exposició, la superfície de la qual es configura com un tros de la selva amazònica on es poden llegir fragments significatius de la seva obra poètica.</span></span></p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;"><i>El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys...”</i></p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;">“<i>No és que existeixi un món desenvolupat i un món desenvolupat; tenim només un sol món mal desenvolupat”.</i></p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;">“<i>La meva vida és aquest Araguaia... És molt bonic, i al mateix temps molt misteriós i lliure. Obre camí. Per això dic que també es força revolucionari i també força utòpic”</i></p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;">“<i>Jo sóc del dia d’avui, el dia de demà vindrà, però cada dia té el seu propi pes” </i> </p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;">“<i>El rostre és la dignitat de la persona”</i></p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;">“<i>Només aquell qui s’aventura es pot equivocar” </i> </p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;"> “<i>Com més anem, més tornem: avançant en la vida, tornem als orígens”</i></p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;">“<i>El contrari de la fe no és el dubte, és la por</i>. “</p> <p style="margin-left: 2.5cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></p> <p style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></p> Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-90188180947100958792008-06-22T13:30:00.000-07:002008-06-22T16:31:19.275-07:00Exposició Pere Casaldàliga a Palma: una veu compromesa<span id="gukk23" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk24" style="font-size:85%;"><b id="gukk25">Lloc: Casal Balaguer</b></span></span> <p id="gukk26" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk27" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk28" style="font-size:85%;"><b id="gukk29">Adreça: Carrer Unió, 3 PALMA</b></span></span></p> <p id="gukk30" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk31" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk32" style="font-size:85%;"><b id="gukk33">Dades: 3 al 19 juliol 2008</b></span></span></p> <p id="gukk34" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk35" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk36" style="font-size:85%;"><b id="gukk37">Horaris: Matí: de 11,00 a 14,00 hrs.</b></span></span></p> <p id="gukk38" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk39" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk40" style="font-size:85%;"><b id="gukk41"> Horabaixa: de 17,00 a 20,00 hrs.</b></span></span></p> <p id="gukk42" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk43" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk44" style="font-size:85%;"><b id="gukk45"> Dissabtes: de 11,00 a 14,00 hrs.</b></span></span></p> <p id="gukk46" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk47" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk48" style="font-size:85%;"><b id="gukk49">Organitza: Drets Humans de Mallorca<br /><br /><a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/Noticiactual/Act001Joana.html">Araguaia</a><br /><br /></b></span></span></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMYYbuUPnS40uJESQWZzoNrBRRgn10LIyWHqv717yboe0ZcqvN_E_RViNUXmYSusUl1TG-Zgp9gfsyvQtQYPBkH9_vIJQM9SPGTakyx2-3VDq7FWyjTPkkIbpKvAR3j_0PfDReWi56XWg/s1600-h/InvitacioCasaldaliga.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMYYbuUPnS40uJESQWZzoNrBRRgn10LIyWHqv717yboe0ZcqvN_E_RViNUXmYSusUl1TG-Zgp9gfsyvQtQYPBkH9_vIJQM9SPGTakyx2-3VDq7FWyjTPkkIbpKvAR3j_0PfDReWi56XWg/s400/InvitacioCasaldaliga.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5214810316197970226" border="0" /></a><br /><span id="gukk53" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk54" style="font-size:85%;">L'atorgament a Pere Casaldàliga del Premi Internacional Catalunya del 2006 per la seva meritòria tasca a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil), i el fet que hagi deixat les seves tasques pastorals després de més de 30 anys de ministeri, van fer pensar en l'oportunitat d'organitzar aquesta exposició per retre homenatge a una de les persones que han destacat més per la lluita social, cultural i religiosa a l'Amèrica Llatina. </span></span><p id="gukk52" style="margin-bottom: 0cm;" align="left"> </p> <p id="gukk55" style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span id="gukk56" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk57" style="font-size:85%;">L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso, s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "</span></span><span id="gukk58" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk59" style="font-size:85%;"><i id="gukk60">dom Pedro"</i></span></span><span id="gukk61" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk62" style="font-size:85%;"> i seguidor de la teologia de l'alliberament, és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres a Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer.</span></span></p> <p id="gukk63" style="margin-top: 0.18cm; margin-bottom: 0.18cm;" align="left"><span id="gukk64" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk65" style="font-size:85%;">L'exposició mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria, les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant. Com ell mateix diu: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". Unes idees que se'ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes. La mostra tindrà un caràcter itinerant per tot Catalunya.</span></span></p> <p id="gukk68" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk69" style="color: rgb(0, 0, 0);"><span id="gukk70" style="font-size:100%;"><b id="gukk71">Objectius</b></span></span></p> <p id="gukk74" style="margin-bottom: 0cm;"><span id="gukk75" style="font-size:85%;">Pere Casaldàliga va arribar a São Félix d’Araguaia fa més de trenta-cinc anys i des d’aleshores ha treballat dia a dia al costat dels més desafavorits. La seva obra, però, no ha quedat aturada en aquest racó de selva amazònica; s’ha convertit ja en universal, i les seves paraules s’han estès per tota Amèrica Llatina, esdevenint un símbol de denúncia, compromís i esperança.<br /><br /></span></p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRKt5aDc5LI5nrggTT4BmP2FQa6hQOeh3Uhjifd8UXhyphenhyphen-7Vf-gjIIy3YSqyPwgH7qKYlzlLP3qDQVWRSmwYjk7ghkWGfzPeHRw3BNuY57nq4Qagu9XZ714wRGOvqru1-R9Ocw57-HigoQ/s1600-h/pic24393.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRKt5aDc5LI5nrggTT4BmP2FQa6hQOeh3Uhjifd8UXhyphenhyphen-7Vf-gjIIy3YSqyPwgH7qKYlzlLP3qDQVWRSmwYjk7ghkWGfzPeHRw3BNuY57nq4Qagu9XZ714wRGOvqru1-R9Ocw57-HigoQ/s200/pic24393.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5214811139917385170" border="0" /><br /></a><a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/Noticiactual/Act001Joana.html"><br /></a><a href="http://www.dretshumansdemallorca.net/Noticiactual/Act022Casaldaliga.html">* Circular fraterna</a>Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5463838123921835979.post-6156582708817310492008-06-02T04:31:00.000-07:002008-06-02T04:37:49.759-07:00Crisi alimentària global reclama governança democràtica mundialEl Fòrum UBUNTU, mitjançant comunicació de Josep Cercavins, coordinador del Secretariat Ad Hoc, tramet a persones i entitats diverses aquest comunicat urgent, que signen inicialment una extensa llista de persones i organitzacions:<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><span style="font-style:italic;">"La Crisi alimentària global urgeix posar en pràctica un sistema de governança democràtica mundial"</span></span>.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJtG33ebf-Wh1DsIb1i2OGkQVNJ_uqxoeQoXNFHPzqSiiqctLBYiO2cYE074XtrEf4Yw_HuMB29nJLL3MLgdqvTHXekbKA2-kY3EbxEHKMQk3bjct8IVdxAirG1C-PtrOY_Rc8LHUvl2A/s1600-h/crisialimentaria.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJtG33ebf-Wh1DsIb1i2OGkQVNJ_uqxoeQoXNFHPzqSiiqctLBYiO2cYE074XtrEf4Yw_HuMB29nJLL3MLgdqvTHXekbKA2-kY3EbxEHKMQk3bjct8IVdxAirG1C-PtrOY_Rc8LHUvl2A/s320/crisialimentaria.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5207245702796884258" /></a><br /><br />Alhora convida tothom a adherir-s'hi visitant-ne la pàgina web i a través del procediment habitual<br /><br />La sortida i publicació d'aquest comunicat en particular és, també, una bona manera de donar suport a la convocatòria de mobilitzacions d'arreu del món que, davant la reunió de la FAO de la setmana vinent, demanen una solució clara i perdurable a la crisi alimentària.<br /><br />En fer-lo públic, també es demanen col·laboracions possibles per a la seva difusió a través dels contactes amb els mitjans de comunicació, de les pàgines web, dels blogs, etc.<br /><br />Com sempre, aquesta casta de comunicats estan relacionats, d'una manera o una altra, amb la "Campanya Mundial per una profunda Reforma del Sistema d'Institucions Internacionals".<br /><br />Qui encara no s'hi ha adherit — individualment i/o en nom d'alguna organització- ho pot fer en aquesta <a href="http://www.reformcampaign.net/index.php?lg=cat">adreça</a>.Drets Humans de Mallorcahttp://www.blogger.com/profile/07103252486751006171noreply@blogger.com0