També n’hi ha de Mallorca i d’arreu dels Països Catalans.
Algunes d’aquestes persones, en haver-se endinsat en la web de l’Associació Drets Humans de Mallorca, hi han volgut aportar la seva opinió personal: valuosa i crítica, respectable i comprensible, divergent…
S’ho paga de parar-hi esment. Si més no, perquè s’hi reflecteix un alt grau de patiment personal, resultat de grans dosis d’experiències doloroses adquirides, profundament viscudes molt de prop…
Qui ha viscut idèntics esdeveniments, des de l’altra riba del llac Tanganika, a la vorera del Burundi, creu trobar-se en condicions de poder comprendre-ho!
Qui a la dècada dels anys 70, té l’oportunitat de conèixer ben de prop nombroses famílies rwandeses tutsi acollides en camps de refugiats al Burundi, sap per pròpia experiència el que representa i comporta haver de fugir de la matança ètnica que perpetra contra elles una població hutu enfurismada a Rwanda.
Recorda perfectament, per exemple, el contacte directe mantengut amb la família d’Eugenie Mukantagara, una mestra rwandesa tutsi establerta al camp de refugiats de Mugera, a la regió burundesa que fa frontera amb Tanzània.
Les contarelles que hi fa aleshores aquella jove mestra tutsi rwandesa, Eugénie Mukantagara, que ha de fugir de la violència exercida a Rwanda pels hutu contra els tutsi, tenen molt a veure amb les mateixes dades que reflecteix més tard el llibre que publica la jove sociòloga hutu Béatrice Umutesi, “Morir o fugir del Zaire”, que ha hagut de fugir de Rwanda per la violència exercida pels tutsi contra els hutu.
En tots dos casos, emperò, s’hi destria claríssimament un element indubtable: en totes aquestes lluites violentes africanes, hi té molt a veure la presència i la participació directa de potències estrangeres, europees i nordamericanes.
Tant pel que fa a l’ús i venda d’armes, com, sobretot, pel que té a veure amb l’ús i abús dels recursos naturals valuosíssims.
Tant de bo que les ordres d’arrest contra 40 militars rwandesos de la cúpula del poder a Rwanda, porti a fer llum sobre aquesta presència tan nefasta.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, febrer 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada