L'accés als medicaments, un dret humà

Per més i millors serveis públics o per més i millors negocis privats?

Preguntes vàlides i valuoses, tant en moments de “crisi” -la que actualment pateix l'àmbit global-, com en moments d'eufòria i “bombolla” immobiliària -la que certa gent gaudeix en determinats àmbits de les nostres societats capitalistes, pel que es veu, cada cop menys capitalitzades-.

A què cal donar prioritat? Qualcú pensa i creu que, un dia o un altre, s'ha d'optar de manera decidida per fixar-ne la postura: o bé per uns serveis públics cada cop més potents i eficients, pel que fa a la dispensa d'atencions que es mereix la ciutadania en el seu conjunt; o bé per uns negocis privats cada cop més lucratius per als reduïts sectors de sempre.

Des dels moviments socials més activats, no hi ha cap casta de dubte: s'opta decididament pels serveis públics cada cop més potents i eficients. Així podrà veure's a finals del proper mes de gener, quan se celebri a Belém do Pará (Brasil) el Fòrum Social Mundial 2009, i aquí mateix el Tercer Fòrum Social de Mallorca: “Defensa i recuperació dels serveis públics”.

Hom pot veure que tampoc no hi ha cap casta de dubte a l'àmbit dels estaments governamentals d'arreu del Planeta. Com sempre, també ara prefereixen anar més de bracet del capital que del treball, de les multinacionals que dels moviments socials: opten de manera descarada pels negocis privats a la més gran escala imaginable, fins arribar a assolir el nivell d'insòlita. Mai vista fins ara!

“Un mes dedicat als drets humans”, és el lema d'un cicle de conferències sobre drets humans emergents que, per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), organitzen conjuntament al Centre de Cultura sa Nostra, de Palma, l'associació Drets Humans de Mallorca, conjuntament amb Justícia i Pau de Mallorca i Amnistia Internacional.

Precisament miren de fer una mica de llum sobre aquesta temàtica tan punyent i actualitzada.

La primera conferència, dimecres 12 de novembre, se centrava en el dret a l'aigua.

S'hi explicava amb tots els ets i uts que la humanitat ha de caminar cap a la consideració de l'aigua, com “un dret de tothom, i no una mercaderia d'alguns”. L'aigua, tant aquí a Europa com a la resta del Planeta, s'ha de considerar més que com un negoci privat, un bé públic que exigeix una veritable gestió pública, amb la participació i el control d'entitats i moviments socials.

La segona conferència d'aquest cicle, dimecres 19 de novembre, s'ha centrat en el dret als medicaments. Torna-m'hi torna-hi, a la parada de les cebes! S'hi torna a insistir des d'una altra perspectiva: l'accés als medicaments essencials és “un dret de la ciutadania, no un negoci de la indústria farmacèutica”. S'insisteix en la lluita necesària contra la implantació forçosa de les patents farmacèutiques, -element ineludible dels tractats de lliure comerç, sobretot als països més empobrits de la Terra-.

A la tercera conferència programada, dimecres 26 de novembre, s'hi ha de tractar el tema “Seguretat nacional, drets i llibertats personals”. S'ha de veure cap enllà on pega la conferenciant Ana Isabel Pérez Cepeda, professora de Dret Penal a la Universitat de La Rioja.

Tot duu a pensar que ha de continuar en la mateixa línia marcada pels seus antecessors: Bonaventura Fernández Rodríguez, de l'ONG Enginyeria sense Fronteres; i Francisco Javier Sancho, de l'ONG Metges sense Fronteres.

Per què parlam de seguretat nacional i no de seguretat pública?

A quina casta de seguretat ens estam referint?

La seguretat nacional contra qui o contra què?

La seguretat de qui o de què s'està impulsant?

I també, quina nació o realitat nacional s'està mirant d'assegurar?

Són algunes de les preguntes que se'm venen al cap, mentre em predispòs a assistir com a oient en aquesta altra conferència que s'organitza al Centre de Cultura de sa Nostra, els dimecres a les19:30 hores.

Es pot donar per descomptat que, per damunt d'un tipus de seguretat particular i privada d'alguns, s'ha de caminar cap a la seguretat col·lectiva i pública de tots...

L'accés a l'aigua, un dret humà

Dilluns dia 10 de novembre de 2008, s'inicia a Mallorca una campanya organitzada conjuntament per tres associacions defensores dels drets humans: Amnistia Internacional-Mallorca, Justícia i Pau de Mallorca, i Drets Humans de Mallorca.

Amb la denominació “Un mes dedicat als drets humans” pretenen commemorar activament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aleshores s'hi plasmaren els treballs i els esforços de milions de persones d'arreu del món que havien lluitat durant molt de temps pel reconeixement de la dignitat i dels drets de totes les persones, sense discriminació de cap casta.

Hores d'ara es pretén incidir més intensament en el que avui dia s'anomenen els drets humans emergents.

Per això, amb una campanya com aquesta, totes tres entitats volen destacar la importància de promoure i defensar els drets humans per garantir la dignitat de qualsevol persona; volen promoure el coneixement de tots i cadascun dels drets humans que recull la Declaració Universal, per part d'infants, joves i adults, per tal que puguin defensar-los i exigir-los; volen, també, obrir reflexions i debats sobre aquests drets humans emergents que cal anar consolidant; i, finalment, volen implicar-hi les institucions públiques perquè s'hi pronunciïn, s'hi declarin promotores i defensores, hi donin suport i es plantegin d'integrar-se en la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans.

Els anomenats drets humans emergents són al centre d'atenció preferent d'un cicle de conferències iniciat avui, dimecres 12 de novembre, al Centre de Cultura de sa Nostra “Caixa de Balears”, al carrer de la Concepció de Palma.

Hi ha intervengut un representant de l'entitat “Enginyeria sense Fronteres”, Bonaventura Fernández Rodríguez que, un cop presentat per Aina Llauger, ha exposat la temàtica relacionada amb el dret a l'aigua.

Amb el lema “Aigua de tothom, un dret i no una mercaderia”, ha fet veure que la crisi de l'aigua afecta de manera especial els més pobres i l'entorn natural, amb conseqüències tan nefastes com la mortalitat infantil, la disminució de les taxes d'escolarització, la limitació en la producció d'aliments, els conflictes socials o la pèrdua de la biodiversitat.

Ha assenyalat que per garantir de forma perdurable el dret humà a l'aigua i l'accés de totes les persones a aquest bé tan preuat i necessari, calen esforços molt més intensos per part de totes les entitats públiques i la societat civil en general, que sien fruit d'una veritable voluntat i priorització dels governs per aconseguir-ho.

Cal anar contra corrent i reclamar fermament la gestió pública de l'aigua, amb la participació i el control de les entitats i moviments socials, per assegurar-hi una gestió eficaç, transparent i democràtica de sistemes d'aigua i garantir-ne el dret i l'accés a totes els persones.

Amb aquest cicle de conferències encetat avui vespre a Palma, hom desitja que repercuteixin positivament, no només en les persones i entitats que s'hi fan presents físicament, sinó també i sobretot en les institucions responsables de garantir que l'aigua es transformi en un bé públic al qual tothom té dret, en lloc d'esdevenir una mercaderia amb la qual s'enriqueixen i en trauen profit econòmic solament uns quants...

L’aigua és un dret humà... Que l’aigua és un element imprescindible de la vida ho sabem tots i totes. De fet, sense aigua no podem viure més que uns dies. Però, si alguna cosa queda clara després de la intervenció d'avui, és que la importància de l’aigua va fins i tot una mica més enllà, ja que no només és vital beure-la sinó que, pel desenvolupament d’una vida digna, l’accés a l’aigua potable i al sanejament en quantitats suficients es fa també imprescindible.

Així, la manca d’aquest accés comporta riscos per la vida, la salut i altres elements bàsics i necessaris per la supervivència de les persones, però també pel desenvolupament econòmic i social dels pobles.

Proposta de Manifest per la defensa i recuperació dels serveis públics

Benvolgut company,

Em sembla del tot interessant aquesta proposta de Manifest "Per la defensa i la recuperació dels Serveis Públics" que m'has passat i que t'agraesc.

Crec que no aniria gens malament que s'hi afegís alguna referència més explícita als serveis públics com un dels drets humans de la ciutadania (de manera que no solament s'hi relacioni el text amb els drets "laborals", com m'ha semblat veure indicat).

També pens que no solament s'hi ha de tractar la "gestió de recursos" per garantir certs serveis públics; sinó que, a més, s'hi ha de remarcar el dret humà d'accedir i el deure públic d'educar la ciutadania en matèria de drets humans.

Som de l'opinió que, a més del deure de l'Administració per a garantir els drets humans, hi hem de remarcar el dret de la ciutadania a gaudir-ne del seu exercici pràctic. De manera que les polítiques de protecció dels drets humans passin a ser una part decisiva en les polítiques socials.

Finalment, pens que, a més dels drets humans que podem considerar "clàssics" (educació, treball, cultura, habitatge, salut...), hem de parar més esment a aquests altres més nous, drets humans emergents, com el dret a un urbanisme harmoniós i sostenible, el dret a la circulació i a la tranquil·litat pels nuclis de població, el dret a l’oci (el temps lliure com un dret ciutadà, a banda de l'activitat laboral de la persona) o els drets dels consumidors (com remarcava la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, l'any 2000).

Per això, a més d'allò que consideris adient afegir a la proposta de Manifest que m'has fet arribar, amb tot això que t'acab de dir, jo hi inclouria, si et sembla bé, una indicació més o manco d'aquestes característiques:

"Volem promoure i enfortir iniciatives públiques tendents a educar la ciutadania en la cultura dels drets humans universals, com a tasca imprescindible per a la recuperació d'una prestació més acurada dels serveis públics al nostre entorn més immediat".

Tu mateix, Xisco.

Manifestació cívica a Palma, pel Sàhara

El respecte pels drets humans al Sàhara Occidental esdevé una de les reclamacions més perdurables en aquestes darreres quatre dècades: des que l'Estat espanyol, de molt mala manera, pretén desfer-se de l'antiga colònia nordafricana...

Per al dissabte, dia 12 de juliol, a les 19:00 hores, l’Associació Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears convoca, en el marc d’una jornada reivindicativa arreu de l’Estat espanyol, a manifestar-se públicament per la justícia i la llibertat del poble sahrauí, amb l'entitat i els infants que tot just acaben d’arribar a Mallorca provinents dels campaments de refugiats,.

Es tracta d’una mobilització que es desitja més contundent i generalitzada que mai per:

* La gravíssima situació d’estancament del conflicte

* l perill real d’un enfrontament que no desitjam

* La precarietat escandalosa de la vida als campaments

* La insuportable vulneració dels drets humans en els territoris ocupats

Per acabar amb aquesta situació que dura ja 33 anys, s'exigeix a l’Estat espanyol en primer lloc, com a potència administradora del Sàhara Occidental, a la Unió Europea i a les Nacions Unides que impulsin sense dilació un referèndum d’autodeterminació que faci del Sàhara una nació lliure, sobirana i democràtica.

Dissabte, 12 de juliol de 2008,

a les 19 hores,

a la Plaça d’Espanya de Palma

Curs d'estiu a Palma: Any europeu del diàleg intercultural

Si Ramon Llull obria els ulls i s'aixecava, d'allà on reposa des de fa segles!

Durant tres dies seguits, l'Associació Drets Humans de Mallorca, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i la Caixa de Balears sa Nostra, organitza el Segon Curs d'Estiu “Any Europeu del Diàleg Intercultural”, amb un programa d'activitats i intervencions de fort contengut humanista.

El diàleg intercultural esdevé, en Ramon Llull, la seva gran línia mestra d'actuació, en les obres que fa, els documents que escriu, els viatges que realitza, les discussions que manté, i els itineraris que recorre a una banda i a l'altra banda de la Mar Mediterrània!

Set segles després, al Centre de Cultura “Sa Nostra” (carrer Concepció, 12) de Palma, els dies 7, 8 i 9 de juliol de 2008, amb mitjans molt més tecnificats que en altre temps, s'obre un àmbit excel·lent per continuar reflexionant sobre la diversitat cultural d'Europa i per contribuir a la construcció d'una Europa plural mitjançant la comunicació i el diàleg entre les diferents cultures i religions, com assenyala el Dr. Juan José Tamayo Acosta, un dels dos directors d'aquest curs que es fa a Palma, i director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions de la Universitat Carlos III de Madrid.

“Europa mai no ha estat -ni és avui- un continent de cultura i religió úniques. S'hi han desenvolupat diferents processos culturals, concepcions polítiques i tradicions filosòfiques, unes vegades en diàleg i altres en conflicte. Aquesta és una de les seves principals riqueses, que és necessari conservar i impulsar” -diu l'expert teòleg i científic-.

Juan José Tamayo, Aina Calafat, Bernat Vicens, C.J. Cela duen molt de temps preparant i organitzant aquest curs fins al més mínim detall: impressió de documents, recerca de subvencions, despeses del professorat, bitllets per al transport, allotjament del personal, contactes, contengut del curs, condicions de realització, etc. Com se sap molt bé, les coses mai no surten totes soles.

Dilluns dia 2 de juny, a les 12 del migdia, es fa una roda de premsa al Centre Fundació sa Nostra (carrer Bonaire), on es presenta als mitjans aquest Segon Curs, amb la presència de representants de la UIB, Drets Humans de Mallorca i la Direcció de l'Obra Social de sa Nostra.

Des de la seva mateixa web, Drets Humans de Mallorca vol informar sobre una de les activitats força enriquidores que organitzada i realitza, precisament, en aquest any 2008, quan s'està celebrant arreu del món -també a Mallorca- el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'ONU.

Juntament amb el Dr. Juan José Tamayo, que fa dues intervencions, sobre “Pluralisme religiós” i “Diàleg entre religions”, també dirigeix aquest Curs d'Estiu 2008 la Dra. Maria José Fariñas Dulce, professora titular de Filosofia del Dret de la Universitat Carlos III de Madrid, que inicia les jornades amb dues intervencions seguides, sobre “Pluralisme cultural” i “Claus per al diàleg entre cultures”.

A més d'aquestes dues personalitats de l'àmbit universitari, hi intervenen també, entre d'altres:

• Dra. Maria Antònia Carbonero, professora d'Antropologia de la Universitat de les Illes Balears, amb el tema “Diversitat cultural, interculturalitat i gènere a Europa, avui”.
• Dra. Dolors Bramon, professora d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona, amb l'exposició sobre “Euroislam: Islam en diàleg crític amb la modernitat”.
• Dr. Alexandre Miquel, professor d'Antropologia Social de la Universitat de les Illes Balears, que tracta dos assumptes: “Cultura i creativitat” i “Processos culturals”.
• Dr. Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Pau, que intervé amb una conferència sobre “Cap a una cultura de pau”
• 
  

L'assistència al curs i l'entrada és lliure, limitada a l'aforament de la sala.

Les persones que en vulguin, poden obtenir certificat d'assistència.

Per a més informació: Tel.: 971 72 52 10 – Fax 971 71 37 57