dimecres, 19 de novembre del 2008

L'accés als medicaments, un dret humà

Per més i millors serveis públics o per més i millors negocis privats?


Preguntes vàlides i valuoses, tant en moments de “crisi” -la que actualment pateix l'àmbit global-, com en moments d'eufòria i “bombolla” immobiliària -la que certa gent gaudeix en determinats àmbits de les nostres societats capitalistes, pel que es veu, cada cop menys capitalitzades-.

A què cal donar prioritat? Qualcú pensa i creu que, un dia o un altre, s'ha d'optar de manera decidida per fixar-ne la postura: o bé per uns serveis públics cada cop més potents i eficients, pel que fa a la dispensa d'atencions que es mereix la ciutadania en el seu conjunt; o bé per uns negocis privats cada cop més lucratius per als reduïts sectors de sempre.


Des dels moviments socials més activats, no hi ha cap casta de dubte: s'opta decididament pels serveis públics cada cop més potents i eficients. Així podrà veure's a finals del proper mes de gener, quan se celebri a Belém do Pará (Brasil) el Fòrum Social Mundial 2009, i aquí mateix el Tercer Fòrum Social de Mallorca: “Defensa i recuperació dels serveis públics”.


Hom pot veure que tampoc no hi ha cap casta de dubte a l'àmbit dels estaments governamentals d'arreu del Planeta. Com sempre, també ara prefereixen anar més de bracet del capital que del treball, de les multinacionals que dels moviments socials: opten de manera descarada pels negocis privats a la més gran escala imaginable, fins arribar a assolir el nivell d'insòlita. Mai vista fins ara!


“Un mes dedicat als drets humans”, és el lema d'un cicle de conferències sobre drets humans emergents que, per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), organitzen conjuntament al Centre de Cultura sa Nostra, de Palma, l'associació Drets Humans de Mallorca, conjuntament amb Justícia i Pau de Mallorca i Amnistia Internacional.


Precisament miren de fer una mica de llum sobre aquesta temàtica tan punyent i actualitzada.


La primera conferència, dimecres 12 de novembre, se centrava en el dret a l'aigua.

S'hi explicava amb tots els ets i uts que la humanitat ha de caminar cap a la consideració de l'aigua, com “un dret de tothom, i no una mercaderia d'alguns”. L'aigua, tant aquí a Europa com a la resta del Planeta, s'ha de considerar més que com un negoci privat, un bé públic que exigeix una veritable gestió pública, amb la participació i el control d'entitats i moviments socials.


La segona conferència d'aquest cicle, dimecres 19 de novembre, s'ha centrat en el dret als medicaments. Torna-m'hi torna-hi, a la parada de les cebes! S'hi torna a insistir des d'una altra perspectiva: l'accés als medicaments essencials és “un dret de la ciutadania, no un negoci de la indústria farmacèutica”. S'insisteix en la lluita necesària contra la implantació forçosa de les patents farmacèutiques, -element ineludible dels tractats de lliure comerç, sobretot als països més empobrits de la Terra-.


A la tercera conferència programada, dimecres 26 de novembre, s'hi ha de tractar el tema “Seguretat nacional, drets i llibertats personals”. S'ha de veure cap enllà on pega la conferenciant Ana Isabel Pérez Cepeda, professora de Dret Penal a la Universitat de La Rioja.


Tot duu a pensar que ha de continuar en la mateixa línia marcada pels seus antecessors: Bonaventura Fernández Rodríguez, de l'ONG Enginyeria sense Fronteres; i Francisco Javier Sancho, de l'ONG Metges sense Fronteres.

Per què parlam de seguretat nacional i no de seguretat pública?


A quina casta de seguretat ens estam referint?


La seguretat nacional contra qui o contra què?


La seguretat de qui o de què s'està impulsant?


I també, quina nació o realitat nacional s'està mirant d'assegurar?


Són algunes de les preguntes que se'm venen al cap, mentre em predispòs a assistir com a oient en aquesta altra conferència que s'organitza al Centre de Cultura de sa Nostra, els dimecres a les19:30 hores.


Es pot donar per descomptat que, per damunt d'un tipus de seguretat particular i privada d'alguns, s'ha de caminar cap a la seguretat col·lectiva i pública de tots...