divendres, 27 de maig del 2022

61è aniversari d'Amnesty International

Cinc anys seguits dins Amnistia Internacional

Pocs dies abans que es commemoràs arreu del món el SEIXANTA-UN ANIVERSARI de la fundació d'Amnesty International, el 28 de maig, el bon amic i gran lluitador social Carles Valentí m’envià una comunicació. 


Alhora que em sobtà, em deixà del tot corprès. No me l’esperava: 

«Enguany es compleixen 61 anys de la creació d'Amnistia Internacional -em deia-. Jo hi form part des de fa anys perquè crec que és necessari donar suport a la defensa dels drets humans i sobretot per què no reben doblers dels Governs i poden ser més independents. M'han proposat que convidi algú per si també vol formar-hi part i per això he pensat amb tu. Aquí tens l'enllaç...»


Li vaig voler agrair profundament i sincera l’oportunitat que em donava de repassar, una mica més acuradament, la meva trajectòria, la meva relació, la meva dedicació personal i directa amb Amnesty International

Jo, juntament amb altres companyes i companys, hi havia romàs durant cinc anys seguits, dins Amnistia Internacional, a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat. I de quina manera!

Li vaig voler esmentar que, si l’any 2022 existia a Mallorca aquesta organització humanitària fundada per l’advocat britànic Peter Benenson sis dècades enrere, l’any 1961, en bona mesura era degut a la feina ingent que hi havíem fet prèviament dos mallorquins «il·lusos», que miràrem d’introduir-la a la nostra illa amb moltes ganes de defensar-hi drets humans, intentant seguir el més fidelment possible les directrius emanades de la seu central...

De fet, Amnesty International havia arribat a Mallorca per primera vegada gràcies als esforços abnegats d’una dona, de nacionalitat sueca, que hi va implantar aquesta organització humanitària poc temps després d’haver estat creada. Li deien Margarita Stradman.

Davant la manca de col·laboració i la poca participació de gent illenca, després d’haver funcionat uns anys, va decidir dissoldre’n el Grup Local. En remeté tota la documentació al Secretariat Internacional, amb seu a la ciutat de Londres. I AI deixà de funcionar a Mallorca per un temps.


1979.

Fins que, 18 anys després d’haver nascut AI damunt del planeta Terra, l’any 1979, Toni Castañer – un bon solleric que mantenia un grau de consciència humanista altíssim – i jo mateix, vàrem desplegar i intensificar tots dos les nostres accions, per tal que hi fos re-introduïda, després d’anys d’inoperància.

1981.

Durant els dos primers anys ens afanyàrem a constituir un grup reduït de persones interessades en la defensa dels drets humans. Sobretot, a la vista de l’increment notori d’exiliats polítics llatinoamericans que arribaven a Mallorca per instal·lar-s'hi més o manco definitivament, decidírem reestructurar i reanimar l’organització. 

Després d’un any de treball intens, el 25 de juny de 1981 duguérem a terme la primera Assemblea local en la qual participaren 15 membres. 

Amb el pas del temps, se n’hi anaren apuntant d’altres. S’hi introduïren mètodes nous de treball i s’implantà una orientació nova. Com poguérem i sabérem, vàrem crear, a Palma, la Secció local d'Amnesty International en defensa dels presos de consciència: gent ficada a la presó a causa de les seves idees. Molts d’aquells membres eren xilens, que havien fugit de la dictadura de Pinochet; argentins, fugint de la dictadura de Videla; uruguaians, salvadorencs, etc.

Essent jo rector de la parròquia de l’Encarnació, no vaig dubtar ni un moment a oferir les instal·lacions parroquials perquè hi aixoplugassin la seu social d’aquella organització humanitària, com hi havia també el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o el Grup de Drets Humans, o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, o els Grups d’Esplai, etc. 

En aquelles instal·lacions parrroquials mantenguérem les trobades i reunions inicials d’AI, fins que el bon amic Jaume Salom Bosch hi facilità el lloguer d'un altre local social més cèntric, situat al carrer de sant Miquel, just davant del portal de la basílica on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Salut.

Tots dos, en Toni Catañer i jo mateix, que ens havíem engrescat en la tasca d'implantar i organitzar una entitat de tan alt prestigi internacional, en poc temps aconseguírem que 122 persones associades constituíssim el primer Grup Local de Palma d’Amnesty International

Érem i ens movíem com a membres d'una organització humanitària que desplegava una labor gegantina a favor dels "presos de consciència": persones empresonades per motius ideològics, polítics, religiosos, sexuals, racials, lingüístics, etc. Lluitàvem aferrissadament i prioritària contra la tortura i la pena de mort arreu del món.

El 31 de juliol de 1981, per acord del Consell de ministres, Amnistia Internacional havia estat declarada entitat d’utilitat pública a l'estat espanyol. Quatre anys abans, l’any 1977, havia rebut el Premi Nobel de la Pau. I l’any 1978 obtenia el Premi Drets Humans de les Nacions Unides.

El mes de novembre de l'any 1981, en celebrar el segon aniversari de la implantació a Mallorca d’AI, organitzàrem un sopar multitudinari amb la finalitat de recaptar fons i de cridar l'atenció sobre la seva existència i d'ampliar el nombre de simpatitzants i afiliats. 

A aquell sopar, celebrat a un restaurant xinès del carrer Marquès de la Sènia, hi varen assistir personatges tan coneguts públicament com Ramon Aguiló, batle de Palma, Gregori Mir, senador socialista, o Josep Mª Llompart, escriptor. Entre moltes d’altres personalitats del món de la cultura, la política o els moviments socials.


Sempre he guardat com un tresor veritable la intervenció del poeta Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), amb motiu de la inauguració del local nou d’AI. Ens digué, textualment, això mateix que ens lliurà després, escrit a màquina, amb algunes correccions, i que constitueix el gran elogi d’una organització humanitària com Amnesty International:


«No sé ben bé a títol de què he estat invitat amablement a dir avui algunes paraules -deia l’escriptor-. No, sens dubte, a títol de personalitat, perquè, per bé que un no sigui una violeta quant a modèstia, som prou realista per adonar-me que el qualificatiu de personalitat, allò que es diu «personalitat», no m’escau gens ni mica. Un es dedica a fer de la millor manera que sap la tasca de cada dia, procurant, i no sempre aconseguint, de fer algun bé al propi país i a la terra dels homes. Senzillament això.

M’abelliria pensar que m’han fet la invitació a títol de poeta. Que es igual que dir a títol de capdavanter de les empreses belles i àrdues, quixotesques i a contrapèl. «Amnistia internacional», efectivament, a contrapèl de tants i tants interessos poderosos, és, en bona mesura i en el més noble sentit de la paraula, quixotesca. No endebades va pel món amb la bella dèria de desfer torts i adobar greuges. Els encantadors li poden prendre la ventura; mai no li prendran la glòria de l’esforç. «Amnistia Internacional» té, doncs, molt a veure amb l’actitud del poeta, i el seu treball s’amara de la més alta i humana poesia.

Compte, emperò; no tan sols de poesia. Amb els peus afermats a la terra dels homes, «Amnistia Internacional» no és campiona d’ideals impossibles ni d’empreses per endavant perdudes. No habita núvols exquisits, ni es complau en la pròpia perfecció de la seva causa, ni s’aconsola amb el dolç exercici de la caritat. Entre la caritat i la justícia, «Amnistia Internacional» ha pres clarament partit per la justícia, i per això és la veu que clama per la llibertat dels humans; la veu de tots aquells que, en qualsevol lloc de la terra i en nom de qualsevol ideari polític o social, són perseguits, empresonats o torturats per motius ideològics o de pensament.

En qualsevol lloc de la terra. «Amnistia Internacional» no coneix fronteres territorials ni fronteres de partit ni de pensament polític. Perquè tots aquells que hi militen saben profundament -i permeteu que ho digui amb els il·lustres dístics elegíacs de Carles Riba- que no hem estat fets per un destí bestial, i que

«la llibertat conquerida en l’apassionada recerca

del que és ver i del que és just, i amb sobrepreu de dolor,

ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva

per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;

i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta

per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.»

«Amnistia Internacional» ha plantat les seves tendes a Mallorca i avui hi inaugura domicili. Que la seva tasca entre nosaltres sigui profunda i fecunda.

Moltes gràcies.»


Sense cap casta d’immodèstia puc afirmar amb certesa total que, si aleshores bategaven a Ciutat determinades entitats ciutadanes de caire humanista i/o educatiu, com era el cas del Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina o el Grup de Drets Humans o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca o Amnesty International,  en certa mesura, encara que fos minsa i per un temps limitat, podia atribuir-se a la dedicació intensa desplegada per aquella institució parroquial, malgrat no fos en exclusiva.

Me’n sent molt orgullós! Havent treballat uns anys al Burundi i al Perú, de retorn a Mallorca vaig treballar per Amnistia Internacional. Més que treballar, la hi vaig introduir. No existia aleshores a Mallorca, i vaig fer tots els possibles perquè Amnistia Internacional començàs a existir com a Secció Local de Palma. 

A finals de novembre de l’any 1981, jo era i m’exercia com a secretari del grup local d'Amnesty International. Sempre n’he guardat molts i molt agradables records, d’aquella època viscuda amb tanta intensitat. 

No se m’oblidarà mai el viatge que vaig realitzar, tot solet i amb la motxilla a l’esquena, pel sud d’Holanda. Concretament, a la ciutat de Tillburg, on vaig participar en una trobada d’Amnesty International a la Universitat Catòlica d’aquella ciutat holandesa.


1982. 

Amb el desig de continuar en la línia de treball i d’actuació inicialment adoptades, alguns membres decidírem fer tot el possible per aconseguir l’aprovació inicial d’un grup local nou a Mallorca, en vistes a la constitució futura d’una Unitat territorial balear que abastàs tots els grups locals de l’arxipèlag.

A partir de l’1 de juny de 1982, alguns membres del Grup Mallorca-1 d’Amnesty International, d’acord amb els darrers Estatuts  i l’escrit de la Junta directiva estatal adreçat als grups i unitats territorials relacionats amb l’organització, procedírem a muntar un nou grup local. 

Aleshores érem 6, alguns dels quals hores d'ara ja gaudeixen plenament de la vida eterna: Francesc Manresa (+), Francisca Vich, Carme Fernández (+), Catalina Company (+), Cecili Buele i Antoni Roig (+). Rebérem l’aprovació de la Junta directiva estatal, per tal de dedicar-nos prioritàriament a Accions Urgents i allò que se’n deia Grup CASA.

El 22 d’octubre de 1982 una vintena de membres passàrem a formar part d’aquell nou grup d’Amnesty Internacional a Palma, encapçalat per mi mateix.  

A les fitxes corresponents apareixia l’anagrama d’AI, la fotografia personal, el núm. d’ordre, el núm. d’afiliació, llinatges, nom, domicili particular i professional, telèfon, professió, doi, data de naixement, edat, observacions, etc: Cecili Buele Ramis (1), Caterina Company Vidal (2), Mª Carmen Fernández Bosch (3), Francesc Manresa Sérvole (4), Antoni Roig Roig (5), Francisca Vich Vaquer (6), Luis Miguel Suárez Diguele (7), Mª Antònia Artigues Bonet (8), Catalina Bosch Sansó (9), Ana Luisa Coll Martínez de Tudela (10), Maria Jesús Ferrer Salvans (11), Dr. R.B. Macmillan and Mrs. (12-13), Jaume March Bisbal (14), Boettcher de Alejandre (15), Luís Moyá Noguera (16), Catalina Vivern Mairata (17), Cristina Aznar Plana (18), Agustín Hayles Aguiló (19)...

Crec que és bo i convenient, amb motiu del seixanta-un aniversari de la fundació d'Amnesty International, fer esment de totes aquestes persones que foren pioneres a Mallorca, en la tasca d'assumir i difondre les tasques primeres encomanades a la Secció Local d'AI-Mallorca a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat.


1983.

Passant per alt esdeveniments poc agradosos que produïren comunicats, acords, reunions, expedients, expulsions, discrepàncies internes, telegrames, suspensions, trencaments, etc.  s'ha de reconèixer i agrair profundament que, d'aleshores ençà, els membres del Grup local d'Amnesty International a Mallorca s'han mostrat força actius en la defensa dels drets humans, a molts d'àmbits.

Tot i que alguns trencàrem la relació d'afiliació amb l’organització, no per això hem deixat de fer suport a allò que enteníem que era, a Mallorca, la defensa dels drets humans, participant en iniciatives diverses dins d’aquest àmbit.


1995.

Una dotzena d'anys després, en temps d'hivern, amb més de 50 anys de vida i més de 90 quilos de pes, i, també, amb les feines d'una campanya electoral que besllumàvem imminent a l'horitzó, el mes de febrer de l'any 1995, vaig voler sumar-me, per uns dies, al grup de marxaires que feien a peu el trajecte entre l'illa de Mallorca i la ciutat suïssa de Ginebra. 

Teníem i compartíem un motiu que ens empenyia a fer-ho: reclamar més esforços a favor de la pau i la convivència democràtica a Burundi i a Rwanda!

En aquella ocasió era remarcable l'enriquiment que ocasionava el contacte directe amb membres d’organitzacions humanitàries diverses: Amnistia Internacional, Lliga dels Drets Humans, Moviment pel Desarmament, Associacions d'exiliats polítics, membres de la comunitat burundesa i ruandesa, etc.

La participació de grups locals d'Amnistia Internacional en territori francès va ser la més significativa durant tot aquell recorregut llarg. Una bona representació de l’organització no governamental sempre ens estava esperant a l'entrada de cada Ajuntament. Ens havia preparat prèviament la recepció. Ens facilitava l'accés als diversos mitjans de comunicació. Ens procurava allotjament i menjar. Ens havien ofert instal·lacions esportives públiques, albergs de joventut, domicilis i cases particulars, etc. Només en comptades ocasions, havíem hagut de llogar habitacions en hostals o pensions, perquè no hi havien pogut preveure cap altre indret més adient.


1998.

Anys després, tenguérem l’oportunitat de retre el més gran homenatge a les víctimes de Pinochet! Pocs dies abans que se celebràs arreu del món el cinquantè aniversari de la declaració universal dels drets humans, es produïa un fet que omplia de profunda satisfacció molta de la gent demòcrata: les portes s’havien obert de pint en ample a la Gran Bretanya perquè el dictador xilè Augusto Pinochet, havent perdut la immunitat diplomàtica, pogués esser extradit i jutjat pel genocidi, les tortures i  els segrests que havia provocat vint-i-cinc anys enrere.  El temps, en aquell cas, no havia passat de bades. I els esforços realitzats a favor de les víctimes de la dictadura de Pinochet no havien resultat del tot estèrils.

Tot i que no fou gaire nombrosa la gent present a la plaça de Cort, convocada per Amnesty International el mateix capvespre en què s’havia sabut la notícia, no hi havia cap dubte: eren moltíssimes les dones i els homes d’aquest país nostre que compartíem una gran alegria: la d’haver comprovat que, d’ara endavant, la defensa cada cop més efectiva dels drets humans, arreu d’aquest planeta nostre, es podia anar estenent més i més, cada dia que passava, com una escampadissa taca d’oli en una esponjosa peça de cotó.

Aquell fet, entre d’altres efectes, esdevenia una brutal bufetada a la galta de tots aquells governants que no s’havien volgut adherir a les demandes d’extradició aixecades pertot arreu d’Europa. Tant era així que, l’endemà mateix, el govern municipal del PP que presidia l’Ajuntament de Palma, no posava cap casta d’emperò ni trava a l’hora d’aprovar sense dir ni mu una proposta socialista de condemna del genocida xilè. Cosa a la qual s’havia negat en rodó un mes abans, malgrat les intervencions agosarades del representant del grup municipal del PSM-Nacionalistes de Mallorca a l’Ajuntament de Palma...


Tant de bo que aquella declaració universal feta l’any 1948, de ser un simple document mort i arraconat dins del calaix de la gent més progressista del planeta, passàs a regir les mentalitats i les consciències de la població mundial. I també les de tots els governs que hi comandaven. 

D’aleshores ençà, i durant tot el que duim de segle XXI, no ha passat any que Amnesty International no hagi celebrat, i jo he mirat d’acudir-hi sempre que he pogut, algun acte públic a la plaça Major de Ciutat, commemoratiu el 10 de desembre d’aquella data històrica.


En conclusió, he de dir que guard molt bons records de la meva dedicació a Amnesty International durant tot el temps que em varen permetre de ser-ne membre. Fins que vaig ser-ne expulsat, per haver defensat públicament la guerrilla salvadorenca com a «única esperança alliberadora del poble salvadorenc» maltractat per la dictadura...

No me’n penedesc el més mínim. Ho tornaria a fer. Segurament, tornaríem a ser-ne expulsats tots tres membres: les normes reglamentàries de grans organitzacions, massa sovint, en lloc d’ajudar la gent a viure amb més plenitud, serveixen i són emprades per retallar les ales de qui pretén volar una mica més amunt...


Palma, 28 de maig de 2022, seixanta-un aniversari de la fundació d’Amnesty International


Cecili Buele i Ramis,
pensionista jubilat

dilluns, 24 de novembre del 2008

Major presència tibetana a Mallorca

La celebració a Mallorca del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10-12-1948) porta una sèrie d'iniciatives que es despleguen, sobretot, en aquest mes que va del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, en àmbits diversos.

Particularment significativa resulta la iniciativa proposada per una entitat que fa comptes de sumar-se a la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, segons manifesta un dels seus integrants que demana suports per al seu projecte.

Es veu que el grup budista Darma prepara l'obertura d'una seu a Palma, fet que comporta la primera aparició pública d'un corrent filosòfic i religiós ja arrelat a Mallorca, però encara amagat en la privacitat.

Es vol inaugurar el centre de meditació budista i sortir de l'anonimat en què es troba, abans que s'acabi aquest mes de novembre; una mena de seu que, principalment, ha de tenir el suport de la Casal del Tibet de Barcelona.

De fet, sembla que els responsables de la seu catalana consideren aquest projecte com una extensió més de la seva entitat. No debades, el grup Darma de Mallorca té “el suport espiritual del Lama Thubte Wangchen”.

Així ho aclareix el president de la recent constituïda associació cultural sense ànim de lucre. A més, remarca la importància de gaudir del vistiplau de Wangchen: “Ell és el representant del Dalai Lama a l'Estat espanyol i director de la Casal del Tibet”.

En aquest casal es té previst d'explicar contes tibetans, organitzar xerrades on s'expliqui la repressió xinesa a la zona, desenvolupar tallers de meditació, realitzar oracions...

El president vol fer entendre que “no som estàtues immòbils, que sempre estam meditant. Volem esdevenir una contribució a la societat amb un rol social clar”, visitar residències per a gent gran, assistir persones malaltes, i d'altres activitats que es té previst desenvolupar.

També fan comptes d'apadrinar infants tibetans dels camps de refugiats.

Són a punt d'organitzar un gran concert solidari dia 22 de desembre de 2008 a l'església de Sant Felip Neri, de Palma, amb el desig i l'aspiració de visualitzar l'amistat del poble mallorquí amb el tibetà.

El programa corre a càrrec de membres de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears (quartets.....). També hi ha prevista l'aportació de música tibetana (tambors). I, com a final d'acte, "la música nostra, amb l'actuació dels germans Martorell amb les seves xeremies, guitarres, flabiols i tambors".

S'hi ha de fer present el director de la Casa del Tibet qui, a més, farà una aportació posterior al concert -un sopar amb rebosteria típica tibetana.

L'entrada, de 15 €, ha de servir per ajudar el poble tibetà.

Així ho diu i manifesta, Aina Calafat, membre i representant de l'associació Drets Humans de Mallorca dins la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.

dimecres, 19 de novembre del 2008

L'accés als medicaments, un dret humà

Per més i millors serveis públics o per més i millors negocis privats?


Preguntes vàlides i valuoses, tant en moments de “crisi” -la que actualment pateix l'àmbit global-, com en moments d'eufòria i “bombolla” immobiliària -la que certa gent gaudeix en determinats àmbits de les nostres societats capitalistes, pel que es veu, cada cop menys capitalitzades-.

A què cal donar prioritat? Qualcú pensa i creu que, un dia o un altre, s'ha d'optar de manera decidida per fixar-ne la postura: o bé per uns serveis públics cada cop més potents i eficients, pel que fa a la dispensa d'atencions que es mereix la ciutadania en el seu conjunt; o bé per uns negocis privats cada cop més lucratius per als reduïts sectors de sempre.


Des dels moviments socials més activats, no hi ha cap casta de dubte: s'opta decididament pels serveis públics cada cop més potents i eficients. Així podrà veure's a finals del proper mes de gener, quan se celebri a Belém do Pará (Brasil) el Fòrum Social Mundial 2009, i aquí mateix el Tercer Fòrum Social de Mallorca: “Defensa i recuperació dels serveis públics”.


Hom pot veure que tampoc no hi ha cap casta de dubte a l'àmbit dels estaments governamentals d'arreu del Planeta. Com sempre, també ara prefereixen anar més de bracet del capital que del treball, de les multinacionals que dels moviments socials: opten de manera descarada pels negocis privats a la més gran escala imaginable, fins arribar a assolir el nivell d'insòlita. Mai vista fins ara!


“Un mes dedicat als drets humans”, és el lema d'un cicle de conferències sobre drets humans emergents que, per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), organitzen conjuntament al Centre de Cultura sa Nostra, de Palma, l'associació Drets Humans de Mallorca, conjuntament amb Justícia i Pau de Mallorca i Amnistia Internacional.


Precisament miren de fer una mica de llum sobre aquesta temàtica tan punyent i actualitzada.


La primera conferència, dimecres 12 de novembre, se centrava en el dret a l'aigua.

S'hi explicava amb tots els ets i uts que la humanitat ha de caminar cap a la consideració de l'aigua, com “un dret de tothom, i no una mercaderia d'alguns”. L'aigua, tant aquí a Europa com a la resta del Planeta, s'ha de considerar més que com un negoci privat, un bé públic que exigeix una veritable gestió pública, amb la participació i el control d'entitats i moviments socials.


La segona conferència d'aquest cicle, dimecres 19 de novembre, s'ha centrat en el dret als medicaments. Torna-m'hi torna-hi, a la parada de les cebes! S'hi torna a insistir des d'una altra perspectiva: l'accés als medicaments essencials és “un dret de la ciutadania, no un negoci de la indústria farmacèutica”. S'insisteix en la lluita necesària contra la implantació forçosa de les patents farmacèutiques, -element ineludible dels tractats de lliure comerç, sobretot als països més empobrits de la Terra-.


A la tercera conferència programada, dimecres 26 de novembre, s'hi ha de tractar el tema “Seguretat nacional, drets i llibertats personals”. S'ha de veure cap enllà on pega la conferenciant Ana Isabel Pérez Cepeda, professora de Dret Penal a la Universitat de La Rioja.


Tot duu a pensar que ha de continuar en la mateixa línia marcada pels seus antecessors: Bonaventura Fernández Rodríguez, de l'ONG Enginyeria sense Fronteres; i Francisco Javier Sancho, de l'ONG Metges sense Fronteres.

Per què parlam de seguretat nacional i no de seguretat pública?


A quina casta de seguretat ens estam referint?


La seguretat nacional contra qui o contra què?


La seguretat de qui o de què s'està impulsant?


I també, quina nació o realitat nacional s'està mirant d'assegurar?


Són algunes de les preguntes que se'm venen al cap, mentre em predispòs a assistir com a oient en aquesta altra conferència que s'organitza al Centre de Cultura de sa Nostra, els dimecres a les19:30 hores.


Es pot donar per descomptat que, per damunt d'un tipus de seguretat particular i privada d'alguns, s'ha de caminar cap a la seguretat col·lectiva i pública de tots...

dimecres, 12 de novembre del 2008

L'accés a l'aigua, un dret humà

Dilluns dia 10 de novembre de 2008, s'inicia a Mallorca una campanya organitzada conjuntament per tres associacions defensores dels drets humans: Amnistia Internacional-Mallorca, Justícia i Pau de Mallorca, i Drets Humans de Mallorca.

Amb la denominació “Un mes dedicat als drets humans” pretenen commemorar activament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aleshores s'hi plasmaren els treballs i els esforços de milions de persones d'arreu del món que havien lluitat durant molt de temps pel reconeixement de la dignitat i dels drets de totes les persones, sense discriminació de cap casta.

Hores d'ara es pretén incidir més intensament en el que avui dia s'anomenen els drets humans emergents.

Per això, amb una campanya com aquesta, totes tres entitats volen destacar la importància de promoure i defensar els drets humans per garantir la dignitat de qualsevol persona; volen promoure el coneixement de tots i cadascun dels drets humans que recull la Declaració Universal, per part d'infants, joves i adults, per tal que puguin defensar-los i exigir-los; volen, també, obrir reflexions i debats sobre aquests drets humans emergents que cal anar consolidant; i, finalment, volen implicar-hi les institucions públiques perquè s'hi pronunciïn, s'hi declarin promotores i defensores, hi donin suport i es plantegin d'integrar-se en la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans.

Els anomenats drets humans emergents són al centre d'atenció preferent d'un cicle de conferències iniciat avui, dimecres 12 de novembre, al Centre de Cultura de sa Nostra “Caixa de Balears”, al carrer de la Concepció de Palma.

Hi ha intervengut un representant de l'entitat “Enginyeria sense Fronteres”, Bonaventura Fernández Rodríguez que, un cop presentat per Aina Llauger, ha exposat la temàtica relacionada amb el dret a l'aigua.

Amb el lema “Aigua de tothom, un dret i no una mercaderia”, ha fet veure que la crisi de l'aigua afecta de manera especial els més pobres i l'entorn natural, amb conseqüències tan nefastes com la mortalitat infantil, la disminució de les taxes d'escolarització, la limitació en la producció d'aliments, els conflictes socials o la pèrdua de la biodiversitat.

Ha assenyalat que per garantir de forma perdurable el dret humà a l'aigua i l'accés de totes les persones a aquest bé tan preuat i necessari, calen esforços molt més intensos per part de totes les entitats públiques i la societat civil en general, que sien fruit d'una veritable voluntat i priorització dels governs per aconseguir-ho.

Cal anar contra corrent i reclamar fermament la gestió pública de l'aigua, amb la participació i el control de les entitats i moviments socials, per assegurar-hi una gestió eficaç, transparent i democràtica de sistemes d'aigua i garantir-ne el dret i l'accés a totes els persones.

Amb aquest cicle de conferències encetat avui vespre a Palma, hom desitja que repercuteixin positivament, no només en les persones i entitats que s'hi fan presents físicament, sinó també i sobretot en les institucions responsables de garantir que l'aigua es transformi en un bé públic al qual tothom té dret, en lloc d'esdevenir una mercaderia amb la qual s'enriqueixen i en trauen profit econòmic solament uns quants...

L’aigua és un dret humà... Que l’aigua és un element imprescindible de la vida ho sabem tots i totes. De fet, sense aigua no podem viure més que uns dies. Però, si alguna cosa queda clara després de la intervenció d'avui, és que la importància de l’aigua va fins i tot una mica més enllà, ja que no només és vital beure-la sinó que, pel desenvolupament d’una vida digna, l’accés a l’aigua potable i al sanejament en quantitats suficients es fa també imprescindible.

Així, la manca d’aquest accés comporta riscos per la vida, la salut i altres elements bàsics i necessaris per la supervivència de les persones, però també pel desenvolupament econòmic i social dels pobles.

dissabte, 8 de novembre del 2008

TOT UN MES SEGUIT DE DRETS HUMANS, A MALLORCA

L'associació Drets Humans de Mallorca, que treballa aferrissadament en la defensa i la promoció dels drets humans a l'illa de Mallorca des de l'any 1974 ençà, enguany vol commemorar intensament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada solemnement per Nacions Unides dia 10 de desembre de 1948.

A l'extens programa que l'entitat ha elaborat amb molta cura i parant-hi molt d'esment, s'hi poden afegir moltíssimes altres iniciatives sorgides des d'àmbits diversos.

És és el cas de la Mostra que munta a la plaça d'Espanya, alhora que al passeig de la Rambla, de Palma, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, en col·laboració amb el Consell General de l'Advocacia, la primera setmana de novembre de 2008.

Amb aquesta Caravana dels Drets Humans, a Mallorca, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears mira d'acostar-se a la ciutadania, procurant impulsar-hi actituds més solidàries envers la gent que en pateix més cruament les violacions i els maltractaments.

Se sap i es coneix que entitats tan diverses com la Plataforma Gent de Marratxí, o l'Obra Cultural Balear... per citar-ne només algunes, fan comptes de dur a la pràctica d'altres iniciatives que s'encaminen cap a aquesta mateixa finalitat.

Miram de fer-ne un seguiment, al llarg d'aquestes setmanes, de manera que puguin quedar reflectides al màxim en aquest mateix blog.

Enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte:

Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua

“Un mes dedicat als drets humans”, -del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008-, és la iniciativa que promou l'associació Drets Humans de Mallorca, organitzant un cicle de conferències al centre cultural de 'Sa Nostra' “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma) sobre aquest assumpte: “els drets humans emergents”.

La primera d'aquestes conferències, obertes a tots els públics que hi tinguin interès, es fa dimecres, dia 12 de novembre, a les 19:30 hores, i gira entorn del dret a l'aigua.

Hi intervé Miquel Carrillo, coordinador i responsable de Projectes d'Enginyers sense Fronteres de Catalunya.

El presenta n'Aina Llauger, professora d'Educació Ambiental de la UIB.

I esdevé una de les nombroses activitats que s'han programat amb motiu del 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada solemnement per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aquest cicle de conferències sobre “els drets humans emergents” pretén contribuir a impulsar una nova concepció de la participació ciutadana, seguint les passes realitzades l'any 2004 al Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona, on ciutadanes i ciutadans del món sencer, membres de la societat civil compromesos amb els drets humans, signen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents.

Aleshores, fa quatre anys, s'hi reconeix la plena vigència i l'aplicabilitat de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la resta d’instruments internacionals de protecció dels drets humans de dècades enrere.

Però també s'hi destria que, des de l'any 1948, s’han anat produint canvis polítics, socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics que han incidit profundament en el tractament dels drets humans arreu del Planeta Terra.

Mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948, per exemple, sorgeix d’una assemblea d’Estats, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents es construeix des de les diverses experiències i lluites de la societat civil global i recull les reivindicacions més definides dels seus moviments socials.

Així mateix, mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 és una resolució adoptada solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador d’una ètica humanista del segle XX i l’”ideal comú que cal assolir” des d’una òptica individualista i liberal, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents sorgeix des de l’experiència i les veus de la societat civil global a l’inici del segle XXI.

Aquesta Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que abasta una nova concepció de la participació ciutadana, assumint-los com a drets cívics i mirant de superar el dèficit polític i la impotència entre els canvis desitjats i les precàries condicions actuals per a la seva realització, fixa l'atenció primordial en mitja dotzena d'aspectes que afecten individus i pobles, i que aspiren a construir la nova democràcia el segle XXI:

* una democràcia igualitària
* una democràcia plural
* una democràcia paritària
* una democràcia participativa
* una democràcia solidària, i
* una democràcia garantista

Val la pena girar una ullada cap al contingut d'aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.

De manera que, alhora, aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament.

Vet aquí l'enumeració d'aquests drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:

Títol I. Dret a la democràcia igualitària

Article 1. Dret a l’existència en condicions de dignitat.
1. El dret a la seguretat vital
2. El dret a la integritat personal
3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal
4. El dret al treball
5. El dret a la salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs
6. El dret a la educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme
7. El dret a una mort digna

Article 2. Dret a la pau.

Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient.

Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
1. El dret a la igualtat d’oportunitats
2. El dret a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió
a. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció
b. Les persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma
c. Els immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats
d. Les persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat

Títol II. Dret a la democràcia plural

Article 5. Dret a la democràcia plural.
1. El dret a la pluriculturalitat
2. El dret individual a la llibertat cultural
3. El dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna
4. El dret a l’honor i la imatge pròpia dels grups humans
5. El dret dels pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement
6. El dret a la llibertat de consciència i religió
7. El dret a la informació
8. El dret a la comunicació
9. El dret a la protecció de les dades personals

Títol III. Dret a la democràcia paritària

Article 6. Dret a la democràcia paritària
1. El dret a la igualtat de les dones en relació amb els homes
2. El dret a l’autodeterminació personal i la diversitat sexual
3. El dret a l’elecció dels vincles personals
4. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar
5. El dret a la salut reproductiva
6. El dret a la representació paritària

Títol IV. Dret a la democràcia participativa

Article 7. Dret a la democràcia participativa
1. El dret a la ciutat
2. El dret a la mobilitat universal
3. El dret universal al sufragi actiu i passiu
4. El dret a ser consultat
5. El dret a la participació
6. El dret a l’habitatge i a la residència
7. El dret a l’espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística
8. El dret a la mobilitat local i a l’accessibilitat
9. El dret a la conversió de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania
10. El dret al govern metropolità o plurimunicipal

Títol V. Dret a la democràcia solidària

Article 8. Dret a la democràcia solidària.
1. El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic
2. El dret a participar en el gaudi del bé comú universal
3. El dret al desenvolupament

Títol VI. Dret a la democràcia garantista

Article 9. Dret a la democràcia garantista
1. El dret a la justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional
2. El dret i el deure d’eradicar la fam i la pobresa extrema
3. El dret a la democràcia i a la cultura democràtica
4. El dret a la veritat i a la justícia
5. El dret a la resistència
6. El dret i el deure de respectar els drets humans
7. El dret a un sistema internacional just
8. El dret a la democràcia global

Español - English - Français

dijous, 6 de novembre del 2008

La caravana dels drets humans, a Mallorca

Dimarts, dia 4 de novembre, mentre romania assegut al pedrís del Moll Vell, esperant l'arribada del vaixell que venia de València, em van passar per davant dels ulls dos camions-trailers que cridaren la meva atenció.

L'un portava escrit en lletres ben grosses "Con todo el DERECHO del mundo". I l'altre, també en lletres ben grosses "La Caravana dels Drets Humans".

Aleshores no vaig saber a què venien a Mallorca aquests dos camions que, a primer cop d'ull, semblaven enviats per algun ministeri amb seu a Madrid...

Dos dies després, avui dijous dia 6 de novembre, he aconseguit traure'm el gat del sac:



He sabut que es tracta d'una exposició itinerant que durant tot l'any 2008 recorre, en dues etapes, algunes de les ciutats principals del territori espanyol;

No es tracta de cap ministeri, sinó que és el Consejo General de la Abogacía Española, amb seu a Madrid, això sí, conjuntament amb els 83 Col·legis d'Advocats d'arreu de l'estat, els que organitzen aquesta mostra que pretén ser una crida a la consciència i al compromís de tothom amb un món més just;

Esdevé una de les iniciatives promogudes en el marc del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, com a denúncia activa i compromís per la llibertat, la dignitat i la solidaritat;

Aquesta mostra consta de cinc espais, cinc contenidors temàtics, que faciliten un recorregut emocional i que exposen la situació dels drets humans amb l'objectiu que ningú no es quedi indiferent en la defensa activa quan es vulneren aquests drets;

Els drets humans al món, la immigració, la pobresa, les víctimes de la violència i/o la pissarra de visitants... són espais que cal visitar durant aquests dies que roman oberta aquesta mostra a la Plaça d'Espanya (del 6 al 12 de novembre), a més de les paradetes muntades al passeig de la Rambla, davant del mateix Col·legi d'Advocats de Palma.

Me n'hi som anat, com deia el meu padrí arianyer, i no me'n som sortit sense deixar-hi escrit el meu desig a la pissarra:

"Que el crit en defensa dels drets humans, que s'aixeca des de fa estona i cada cop amb més força des de Mallorca, arribi allà on ha d'arribar; per exemple, a les orelles de Barack Obama, perquè aconsegueixi d'eliminar la PENA DE MORT als EUA...!

Aquest només n'és un, dels meus desitjos. Me'n queden moltíssims d'altres...

Cecili Buele i Ramis

D'altres enllaços sobre aquest esdeveniment: