dilluns, 24 de novembre de 2008

Major presència tibetana a Mallorca

La celebració a Mallorca del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10-12-1948) porta una sèrie d'iniciatives que es despleguen, sobretot, en aquest mes que va del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, en àmbits diversos.

Particularment significativa resulta la iniciativa proposada per una entitat que fa comptes de sumar-se a la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, segons manifesta un dels seus integrants que demana suports per al seu projecte.

Es veu que el grup budista Darma prepara l'obertura d'una seu a Palma, fet que comporta la primera aparició pública d'un corrent filosòfic i religiós ja arrelat a Mallorca, però encara amagat en la privacitat.

Es vol inaugurar el centre de meditació budista i sortir de l'anonimat en què es troba, abans que s'acabi aquest mes de novembre; una mena de seu que, principalment, ha de tenir el suport de la Casal del Tibet de Barcelona.

De fet, sembla que els responsables de la seu catalana consideren aquest projecte com una extensió més de la seva entitat. No debades, el grup Darma de Mallorca té “el suport espiritual del Lama Thubte Wangchen”.

Així ho aclareix el president de la recent constituïda associació cultural sense ànim de lucre. A més, remarca la importància de gaudir del vistiplau de Wangchen: “Ell és el representant del Dalai Lama a l'Estat espanyol i director de la Casal del Tibet”.

En aquest casal es té previst d'explicar contes tibetans, organitzar xerrades on s'expliqui la repressió xinesa a la zona, desenvolupar tallers de meditació, realitzar oracions...

El president vol fer entendre que “no som estàtues immòbils, que sempre estam meditant. Volem esdevenir una contribució a la societat amb un rol social clar”, visitar residències per a gent gran, assistir persones malaltes, i d'altres activitats que es té previst desenvolupar.

També fan comptes d'apadrinar infants tibetans dels camps de refugiats.

Són a punt d'organitzar un gran concert solidari dia 22 de desembre de 2008 a l'església de Sant Felip Neri, de Palma, amb el desig i l'aspiració de visualitzar l'amistat del poble mallorquí amb el tibetà.

El programa corre a càrrec de membres de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears (quartets.....). També hi ha prevista l'aportació de música tibetana (tambors). I, com a final d'acte, "la música nostra, amb l'actuació dels germans Martorell amb les seves xeremies, guitarres, flabiols i tambors".

S'hi ha de fer present el director de la Casa del Tibet qui, a més, farà una aportació posterior al concert -un sopar amb rebosteria típica tibetana.

L'entrada, de 15 €, ha de servir per ajudar el poble tibetà.

Així ho diu i manifesta, Aina Calafat, membre i representant de l'associació Drets Humans de Mallorca dins la Comissió de Drets Humans de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.

dimecres, 19 de novembre de 2008

L'accés als medicaments, un dret humà

Per més i millors serveis públics o per més i millors negocis privats?


Preguntes vàlides i valuoses, tant en moments de “crisi” -la que actualment pateix l'àmbit global-, com en moments d'eufòria i “bombolla” immobiliària -la que certa gent gaudeix en determinats àmbits de les nostres societats capitalistes, pel que es veu, cada cop menys capitalitzades-.

A què cal donar prioritat? Qualcú pensa i creu que, un dia o un altre, s'ha d'optar de manera decidida per fixar-ne la postura: o bé per uns serveis públics cada cop més potents i eficients, pel que fa a la dispensa d'atencions que es mereix la ciutadania en el seu conjunt; o bé per uns negocis privats cada cop més lucratius per als reduïts sectors de sempre.


Des dels moviments socials més activats, no hi ha cap casta de dubte: s'opta decididament pels serveis públics cada cop més potents i eficients. Així podrà veure's a finals del proper mes de gener, quan se celebri a Belém do Pará (Brasil) el Fòrum Social Mundial 2009, i aquí mateix el Tercer Fòrum Social de Mallorca: “Defensa i recuperació dels serveis públics”.


Hom pot veure que tampoc no hi ha cap casta de dubte a l'àmbit dels estaments governamentals d'arreu del Planeta. Com sempre, també ara prefereixen anar més de bracet del capital que del treball, de les multinacionals que dels moviments socials: opten de manera descarada pels negocis privats a la més gran escala imaginable, fins arribar a assolir el nivell d'insòlita. Mai vista fins ara!


“Un mes dedicat als drets humans”, és el lema d'un cicle de conferències sobre drets humans emergents que, per commemorar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), organitzen conjuntament al Centre de Cultura sa Nostra, de Palma, l'associació Drets Humans de Mallorca, conjuntament amb Justícia i Pau de Mallorca i Amnistia Internacional.


Precisament miren de fer una mica de llum sobre aquesta temàtica tan punyent i actualitzada.


La primera conferència, dimecres 12 de novembre, se centrava en el dret a l'aigua.

S'hi explicava amb tots els ets i uts que la humanitat ha de caminar cap a la consideració de l'aigua, com “un dret de tothom, i no una mercaderia d'alguns”. L'aigua, tant aquí a Europa com a la resta del Planeta, s'ha de considerar més que com un negoci privat, un bé públic que exigeix una veritable gestió pública, amb la participació i el control d'entitats i moviments socials.


La segona conferència d'aquest cicle, dimecres 19 de novembre, s'ha centrat en el dret als medicaments. Torna-m'hi torna-hi, a la parada de les cebes! S'hi torna a insistir des d'una altra perspectiva: l'accés als medicaments essencials és “un dret de la ciutadania, no un negoci de la indústria farmacèutica”. S'insisteix en la lluita necesària contra la implantació forçosa de les patents farmacèutiques, -element ineludible dels tractats de lliure comerç, sobretot als països més empobrits de la Terra-.


A la tercera conferència programada, dimecres 26 de novembre, s'hi ha de tractar el tema “Seguretat nacional, drets i llibertats personals”. S'ha de veure cap enllà on pega la conferenciant Ana Isabel Pérez Cepeda, professora de Dret Penal a la Universitat de La Rioja.


Tot duu a pensar que ha de continuar en la mateixa línia marcada pels seus antecessors: Bonaventura Fernández Rodríguez, de l'ONG Enginyeria sense Fronteres; i Francisco Javier Sancho, de l'ONG Metges sense Fronteres.

Per què parlam de seguretat nacional i no de seguretat pública?


A quina casta de seguretat ens estam referint?


La seguretat nacional contra qui o contra què?


La seguretat de qui o de què s'està impulsant?


I també, quina nació o realitat nacional s'està mirant d'assegurar?


Són algunes de les preguntes que se'm venen al cap, mentre em predispòs a assistir com a oient en aquesta altra conferència que s'organitza al Centre de Cultura de sa Nostra, els dimecres a les19:30 hores.


Es pot donar per descomptat que, per damunt d'un tipus de seguretat particular i privada d'alguns, s'ha de caminar cap a la seguretat col·lectiva i pública de tots...

dimecres, 12 de novembre de 2008

L'accés a l'aigua, un dret humà

Dilluns dia 10 de novembre de 2008, s'inicia a Mallorca una campanya organitzada conjuntament per tres associacions defensores dels drets humans: Amnistia Internacional-Mallorca, Justícia i Pau de Mallorca, i Drets Humans de Mallorca.

Amb la denominació “Un mes dedicat als drets humans” pretenen commemorar activament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aleshores s'hi plasmaren els treballs i els esforços de milions de persones d'arreu del món que havien lluitat durant molt de temps pel reconeixement de la dignitat i dels drets de totes les persones, sense discriminació de cap casta.

Hores d'ara es pretén incidir més intensament en el que avui dia s'anomenen els drets humans emergents.

Per això, amb una campanya com aquesta, totes tres entitats volen destacar la importància de promoure i defensar els drets humans per garantir la dignitat de qualsevol persona; volen promoure el coneixement de tots i cadascun dels drets humans que recull la Declaració Universal, per part d'infants, joves i adults, per tal que puguin defensar-los i exigir-los; volen, també, obrir reflexions i debats sobre aquests drets humans emergents que cal anar consolidant; i, finalment, volen implicar-hi les institucions públiques perquè s'hi pronunciïn, s'hi declarin promotores i defensores, hi donin suport i es plantegin d'integrar-se en la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Drets Humans.

Els anomenats drets humans emergents són al centre d'atenció preferent d'un cicle de conferències iniciat avui, dimecres 12 de novembre, al Centre de Cultura de sa Nostra “Caixa de Balears”, al carrer de la Concepció de Palma.

Hi ha intervengut un representant de l'entitat “Enginyeria sense Fronteres”, Bonaventura Fernández Rodríguez que, un cop presentat per Aina Llauger, ha exposat la temàtica relacionada amb el dret a l'aigua.

Amb el lema “Aigua de tothom, un dret i no una mercaderia”, ha fet veure que la crisi de l'aigua afecta de manera especial els més pobres i l'entorn natural, amb conseqüències tan nefastes com la mortalitat infantil, la disminució de les taxes d'escolarització, la limitació en la producció d'aliments, els conflictes socials o la pèrdua de la biodiversitat.

Ha assenyalat que per garantir de forma perdurable el dret humà a l'aigua i l'accés de totes les persones a aquest bé tan preuat i necessari, calen esforços molt més intensos per part de totes les entitats públiques i la societat civil en general, que sien fruit d'una veritable voluntat i priorització dels governs per aconseguir-ho.

Cal anar contra corrent i reclamar fermament la gestió pública de l'aigua, amb la participació i el control de les entitats i moviments socials, per assegurar-hi una gestió eficaç, transparent i democràtica de sistemes d'aigua i garantir-ne el dret i l'accés a totes els persones.

Amb aquest cicle de conferències encetat avui vespre a Palma, hom desitja que repercuteixin positivament, no només en les persones i entitats que s'hi fan presents físicament, sinó també i sobretot en les institucions responsables de garantir que l'aigua es transformi en un bé públic al qual tothom té dret, en lloc d'esdevenir una mercaderia amb la qual s'enriqueixen i en trauen profit econòmic solament uns quants...

L’aigua és un dret humà... Que l’aigua és un element imprescindible de la vida ho sabem tots i totes. De fet, sense aigua no podem viure més que uns dies. Però, si alguna cosa queda clara després de la intervenció d'avui, és que la importància de l’aigua va fins i tot una mica més enllà, ja que no només és vital beure-la sinó que, pel desenvolupament d’una vida digna, l’accés a l’aigua potable i al sanejament en quantitats suficients es fa també imprescindible.

Així, la manca d’aquest accés comporta riscos per la vida, la salut i altres elements bàsics i necessaris per la supervivència de les persones, però també pel desenvolupament econòmic i social dels pobles.

dissabte, 8 de novembre de 2008

TOT UN MES SEGUIT DE DRETS HUMANS, A MALLORCA

L'associació Drets Humans de Mallorca, que treballa aferrissadament en la defensa i la promoció dels drets humans a l'illa de Mallorca des de l'any 1974 ençà, enguany vol commemorar intensament el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada solemnement per Nacions Unides dia 10 de desembre de 1948.

A l'extens programa que l'entitat ha elaborat amb molta cura i parant-hi molt d'esment, s'hi poden afegir moltíssimes altres iniciatives sorgides des d'àmbits diversos.

És és el cas de la Mostra que munta a la plaça d'Espanya, alhora que al passeig de la Rambla, de Palma, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, en col·laboració amb el Consell General de l'Advocacia, la primera setmana de novembre de 2008.

Amb aquesta Caravana dels Drets Humans, a Mallorca, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears mira d'acostar-se a la ciutadania, procurant impulsar-hi actituds més solidàries envers la gent que en pateix més cruament les violacions i els maltractaments.

Se sap i es coneix que entitats tan diverses com la Plataforma Gent de Marratxí, o l'Obra Cultural Balear... per citar-ne només algunes, fan comptes de dur a la pràctica d'altres iniciatives que s'encaminen cap a aquesta mateixa finalitat.

Miram de fer-ne un seguiment, al llarg d'aquestes setmanes, de manera que puguin quedar reflectides al màxim en aquest mateix blog.

Enllaços interessants sobre aquest mateix assumpte:

Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua

“Un mes dedicat als drets humans”, -del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008-, és la iniciativa que promou l'associació Drets Humans de Mallorca, organitzant un cicle de conferències al centre cultural de 'Sa Nostra' “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma) sobre aquest assumpte: “els drets humans emergents”.

La primera d'aquestes conferències, obertes a tots els públics que hi tinguin interès, es fa dimecres, dia 12 de novembre, a les 19:30 hores, i gira entorn del dret a l'aigua.

Hi intervé Miquel Carrillo, coordinador i responsable de Projectes d'Enginyers sense Fronteres de Catalunya.

El presenta n'Aina Llauger, professora d'Educació Ambiental de la UIB.

I esdevé una de les nombroses activitats que s'han programat amb motiu del 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada solemnement per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aquest cicle de conferències sobre “els drets humans emergents” pretén contribuir a impulsar una nova concepció de la participació ciutadana, seguint les passes realitzades l'any 2004 al Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona, on ciutadanes i ciutadans del món sencer, membres de la societat civil compromesos amb els drets humans, signen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents.

Aleshores, fa quatre anys, s'hi reconeix la plena vigència i l'aplicabilitat de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la resta d’instruments internacionals de protecció dels drets humans de dècades enrere.

Però també s'hi destria que, des de l'any 1948, s’han anat produint canvis polítics, socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics que han incidit profundament en el tractament dels drets humans arreu del Planeta Terra.

Mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948, per exemple, sorgeix d’una assemblea d’Estats, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents es construeix des de les diverses experiències i lluites de la societat civil global i recull les reivindicacions més definides dels seus moviments socials.

Així mateix, mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 és una resolució adoptada solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador d’una ètica humanista del segle XX i l’”ideal comú que cal assolir” des d’una òptica individualista i liberal, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents sorgeix des de l’experiència i les veus de la societat civil global a l’inici del segle XXI.

Aquesta Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que abasta una nova concepció de la participació ciutadana, assumint-los com a drets cívics i mirant de superar el dèficit polític i la impotència entre els canvis desitjats i les precàries condicions actuals per a la seva realització, fixa l'atenció primordial en mitja dotzena d'aspectes que afecten individus i pobles, i que aspiren a construir la nova democràcia el segle XXI:

* una democràcia igualitària
* una democràcia plural
* una democràcia paritària
* una democràcia participativa
* una democràcia solidària, i
* una democràcia garantista

Val la pena girar una ullada cap al contingut d'aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.

De manera que, alhora, aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament.

Vet aquí l'enumeració d'aquests drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:

Títol I. Dret a la democràcia igualitària

Article 1. Dret a l’existència en condicions de dignitat.
1. El dret a la seguretat vital
2. El dret a la integritat personal
3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal
4. El dret al treball
5. El dret a la salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs
6. El dret a la educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme
7. El dret a una mort digna

Article 2. Dret a la pau.

Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient.

Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
1. El dret a la igualtat d’oportunitats
2. El dret a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió
a. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció
b. Les persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma
c. Els immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats
d. Les persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat

Títol II. Dret a la democràcia plural

Article 5. Dret a la democràcia plural.
1. El dret a la pluriculturalitat
2. El dret individual a la llibertat cultural
3. El dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna
4. El dret a l’honor i la imatge pròpia dels grups humans
5. El dret dels pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement
6. El dret a la llibertat de consciència i religió
7. El dret a la informació
8. El dret a la comunicació
9. El dret a la protecció de les dades personals

Títol III. Dret a la democràcia paritària

Article 6. Dret a la democràcia paritària
1. El dret a la igualtat de les dones en relació amb els homes
2. El dret a l’autodeterminació personal i la diversitat sexual
3. El dret a l’elecció dels vincles personals
4. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar
5. El dret a la salut reproductiva
6. El dret a la representació paritària

Títol IV. Dret a la democràcia participativa

Article 7. Dret a la democràcia participativa
1. El dret a la ciutat
2. El dret a la mobilitat universal
3. El dret universal al sufragi actiu i passiu
4. El dret a ser consultat
5. El dret a la participació
6. El dret a l’habitatge i a la residència
7. El dret a l’espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística
8. El dret a la mobilitat local i a l’accessibilitat
9. El dret a la conversió de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania
10. El dret al govern metropolità o plurimunicipal

Títol V. Dret a la democràcia solidària

Article 8. Dret a la democràcia solidària.
1. El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic
2. El dret a participar en el gaudi del bé comú universal
3. El dret al desenvolupament

Títol VI. Dret a la democràcia garantista

Article 9. Dret a la democràcia garantista
1. El dret a la justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional
2. El dret i el deure d’eradicar la fam i la pobresa extrema
3. El dret a la democràcia i a la cultura democràtica
4. El dret a la veritat i a la justícia
5. El dret a la resistència
6. El dret i el deure de respectar els drets humans
7. El dret a un sistema internacional just
8. El dret a la democràcia global

Español - English - Français

dijous, 6 de novembre de 2008

La caravana dels drets humans, a Mallorca

Dimarts, dia 4 de novembre, mentre romania assegut al pedrís del Moll Vell, esperant l'arribada del vaixell que venia de València, em van passar per davant dels ulls dos camions-trailers que cridaren la meva atenció.

L'un portava escrit en lletres ben grosses "Con todo el DERECHO del mundo". I l'altre, també en lletres ben grosses "La Caravana dels Drets Humans".

Aleshores no vaig saber a què venien a Mallorca aquests dos camions que, a primer cop d'ull, semblaven enviats per algun ministeri amb seu a Madrid...

Dos dies després, avui dijous dia 6 de novembre, he aconseguit traure'm el gat del sac:



He sabut que es tracta d'una exposició itinerant que durant tot l'any 2008 recorre, en dues etapes, algunes de les ciutats principals del territori espanyol;

No es tracta de cap ministeri, sinó que és el Consejo General de la Abogacía Española, amb seu a Madrid, això sí, conjuntament amb els 83 Col·legis d'Advocats d'arreu de l'estat, els que organitzen aquesta mostra que pretén ser una crida a la consciència i al compromís de tothom amb un món més just;

Esdevé una de les iniciatives promogudes en el marc del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, com a denúncia activa i compromís per la llibertat, la dignitat i la solidaritat;

Aquesta mostra consta de cinc espais, cinc contenidors temàtics, que faciliten un recorregut emocional i que exposen la situació dels drets humans amb l'objectiu que ningú no es quedi indiferent en la defensa activa quan es vulneren aquests drets;

Els drets humans al món, la immigració, la pobresa, les víctimes de la violència i/o la pissarra de visitants... són espais que cal visitar durant aquests dies que roman oberta aquesta mostra a la Plaça d'Espanya (del 6 al 12 de novembre), a més de les paradetes muntades al passeig de la Rambla, davant del mateix Col·legi d'Advocats de Palma.

Me n'hi som anat, com deia el meu padrí arianyer, i no me'n som sortit sense deixar-hi escrit el meu desig a la pissarra:

"Que el crit en defensa dels drets humans, que s'aixeca des de fa estona i cada cop amb més força des de Mallorca, arribi allà on ha d'arribar; per exemple, a les orelles de Barack Obama, perquè aconsegueixi d'eliminar la PENA DE MORT als EUA...!

Aquest només n'és un, dels meus desitjos. Me'n queden moltíssims d'altres...

Cecili Buele i Ramis

D'altres enllaços sobre aquest esdeveniment:

Manifestació a Palma, "contra la crisi"!

Manifestació a Palma, "contra la crisi"!

Coincidint amb la cimera capitalista muntada per Bush a Washington, el proper dissabte dia 15, en moltíssimes capitals de l'estat espanyol i arreu del món, la gent treballadora i la ciutadania surten al carrer, per fer front al projecte neoliberal de "refundació" del capitalisme.

Aquest projecte dels poderosos cerca la manera de continuar explotant la gent en benefici d'uns pocs, de noves fórmules per a continuar privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues.

Aquí, a Mallorca, dimarts passat hi va haver una reunió al bar Es Pinzell (el grup promotor, com figura a l'Acta, adoptà el nom d'Assemblea de Moviments AntiCapitalistes), per coordinar la mobilització contra el capital i els seus projectes.

Es va acordar convocar una MANIFESTACIÓ, per al dissabte dia 15, a les 17.00 hores, des de la Plaça d'Espanya fins a la Delegació del Govern (per Pl. Porta Pintada, Carrer Sant Miquel, Pl. Major, C/. Colom, Pl. de Cort, Palau Reial, Victòria, Conqueridor, Pl. Reina, Born, C/. Constitució). Ahir, dia 5, va ser comunicada a Delegació del Govern, per cobrir les garanties legals.

També s'està treballant en cartells, pancartes i manifests.
En concloure la Manifestació, hi haurà una Assemblea unitària a Ses Voltes.

Cal donar la màxima difusió a aquesta iniciativa.