A favor d'un nou model de relacions entre l'Estat i l'Església

S'ha fet públic un document que ha estat elaborat amb el nom de “Una altra veu d'Església”, que ha estat presentat en roda informativa i que es difons per mitjà del Col·lectiu de Dones en l'Església de Barcelona.
Grups, entitats, persones, moviments cristians i comunitats religioses de l'Església de Catalunya es posicionen a favor d'un model de relacions entre l'Estat i l'Església.
Propugnen un nou marc que respecti la llibertat religiosa, que faci efectiva la laïcitat en la societat -i per tant la plena separació entre l'àmbit social i polític i el religiós- i l'eliminació de tota mena de privilegis per a qualsevol tradició religiosa.
Volen afavorir un nou marc que valori positivament i fomenti la presència social i la participació del fet religiós en tots els debats socials, especialment aquells que tenen a veure amb els drets i la dignitat de les persones, amb plena igualtat amb altres col·lectius i evitant cap mena de prejudici ni reticència vers allò que des del món de les creences religioses s'aporti per a la construcció d'una societat més humana, justa i solidària.
Volen un nou marc que reconegui i doni suport a la ingent i indispensable tasca social i humanitària que porten a terme moltes dones i homes, grups i institucions eclesials i sense la qual, juntament amb les que es promouen des d'altres iniciatives, la nostra societat deixaria sense atenció a molts col·lectius desfavorits.

Agraeixen la contribució valenta i clarificadora que durant aquestes setmanes han aportat persones, grups i entitats de molt diferents àmbits de l'Església de Catalunya i molt significativament el de l'Abat de Montserrat i el de la Reunió d'Abats i Provincials de Catalunya.

Per tant, els grups, entitats, dones i homes, moviments cristians i comunitats religioses que signem aquest posicionament
PROPUGNEN:

1. Fomentar la veu i la presència del fet religiós en l'àmbit públic i en els debats que es generen en el si de la societat. Amb voluntat de cooperació i de respecte a la pluralitat d'opinions, idees i praxis que hi tenen cabuda, sense cap mena de voluntat de tutela, ni imposició, ni privilegi. Amb la finalitat que els valors espirituals, en el nostre cas els cristians i cristianes, contribueixin a crear unes societats més humanes, solidàries, justes i sostenibles, pensant no tan sols en els nostre gaudi sinó també en les generacions futures.
   
2. Un acord nacional sobre laïcitat on quedi reflectit, entre altres aspectes, el paper del les institucions polítiques i dels seus representants en relació amb les manifestacions religioses, a fi que en tot moment els principis d'independència entre l'àmbit polític, social i religiós quedin ben definits.
   
3. La denuncia dels actuals Acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu perquè impliquen privilegis per a l'Església catòlica i possibiliten la pressió als governs de l'Estat sobre diferents matèries i la simultània substitució per acords de col·laboració sobre determinats temes d'interès general entre el Govern de l'Estat i la CEE, i entre el Govern de Catalunya i la CET per als temes les competències dels quals siguin de la Generalitat o afectin el territori català.
   
4. La posada en marxa immediata d'un procés per demanar una Conferència Episcopal Catalana, i mentrestant la creació d'un organisme eclesial, d'àmbit nacional, amb competències per assessorar la CET, on siguin representades la jerarquia i la base de l'Església catalana: els preveres, els religiosos i les religioses i els grups, comunitats i moviments de totes les tendències i sensibilitats.
   
5. Que els cristians i cristianes de base prenguem consciència que cal recuperar la iniciativa per reformar l'Església catòlica a partir dels documents i l'esperit del Concili Vaticà II en un moment en què l'alta jerarquia dóna suport i avança ostensiblement vers una interpretació restrictiva i tradicionalista de l'esmentat Concili i es recolza cada cop més en els grups que adopten i promouen aquesta línia.

DISCREPEN:

1. De l'actitud, posicionaments, manifestacions i presència pública que han protagonitzat diversos membres de la jerarquia catòlica en els darrers mesos, per la imatge que s'ha transmès que actuaven, no pas per raons pastorals, sinó per tal de debilitar l'actual govern de l'Estat i crear un ambient de crispació i polarització que podria afavorir l'estratègia d'una determinada opció política, arribant fins al punt, gravíssim, d'utilitzar el terrorisme i deslegitimar democràticament les institucions de l'Estat.
   
2. Dels darrers documents de la CEE i molt especialment de la Instrucció del 23/11/2006 i de la Nota del proppassat 30/01/2008 per incloure criteris partidistes, incitar a la bel·ligerància contra determinades formacions polítiques, deslegitimar drets de persones, col·lectius i nacions i pretendre tutelar la consciència de la comunitat catòlica espanyola.
   
3. De la utilització del poder mediàtic i de pressió que està sota el control de la jerarquia eclesiàstica, especialment la COPE, per crear un clima de confrontació, de caos, de desinformació i de confusió per afavorir determinats posicionaments polítics. Tot plegat sense importar l'ús de la mentida, la difamació, l'insult i la manipulació.
   
4. Del paper dels bisbes de Catalunya, tot i reconeixent la incomoditat de la seva posició, perquè han mantingut generalment una actitud tèbia, poc transparent i de connivència amb els posicionaments de la CEE, la qual cosa ha generat entre els i les fidels de les diòcesis catalanes una sensació de manca de lideratge i de claudicació als postulats més radicals de l'organisme episcopal espanyol, que ha provocat una pèrdua substancial de la seva credibilitat.
   
5. De la resposta poruga i la manca de fermesa dels governs espanyol i català enfront de l'actitud desafiant de bona part de la institució eclesiàstica. No és possible avançar vers una societat positivament laica si les persones que governen no tenen clar quin ha de ser el seu paper i envien constantment missatges contradictoris a la ciutadania.

CONVIDEN a tots els cristians i cristianes de Catalunya que vulguin manifestar la seva voluntat de construir un nou model de relacions eclesials a assistir a l'acte que les entitats que promovem aquest document han preparat pel proper divendres 29 de febrer a ¾ de 8 del vespre a l'església del Sagrat Cor del carrer Casp, 27 - Barcelona.

Barcelona, 21 de febrer de 2008.


Promouen aquest document: ACAT (Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura) - Berchmans CVX - Església Plural - ACO (Acció Catòlica Obrera) - GOAC-HOAC (Germanor Obrera d´Acció Catòlica) - Comunitat de Base Sta. Coloma de Gramenet - Comités Òscar Romero de Catalunya - Comunitat de Base de Gavà - Comunitat de Base Joan N. García-Nieto de Cornellà - Comunitat de Base de Lindavista (Cornellà) - Comunitat Cristiana de Santa Maria Magdalena (Viladecans) - Col.lectiu de Dones en l'Església -- Una altra Església ja és possible - Comunitat Sta.Gemma - Col.lectiu Utopia "Joan N.García-Nieto" (Baix Llobregat) - Cristianisme Segle XXI - Cristians en Diàspora - Centre Eiximenis - Associació cultural El Pregó - Fòrum JIC - Grup de Cristians de Base Sta. Coloma de Gramenet - Comunitat Sant Antoni - Cristians pel Socialisme - Cristians Segle XXI de Gràcia - JOC (Joventut Obrera Cristiana) -

Declaració de Justícia i Pau amb motiu de les properes eleccions a les Corts Generals

Justícia i Pau és una entitat creada l’any 1968 que té per finalitats la defensa dels drets humans, la lluita contra la pobresa i la marginació i la promoció del desenvolupament dels països pobres i la cultura de pau. En ocasió de les properes eleccions a les Corts Generals (9 de març), Justícia i Pau vol adreçar-se novament a l’opinió pública per tal de donar a conèixer les seves reflexions. La nostra opinió no pretén alinear-se amb cap opció política ni presentar un programa detallat de govern, sinó que vol contribuir a la reflexió de la ciutadania i a la presa de decisions polítiques justes. En aquest sentit, l’Església té dret a manifestar-se públicament en els debats socials i la seva opinió ha de ser respectada, però cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli i, si ho fa, genera divisió entre els creients i no aporta cap benefici a la difusió del missatge cristià.

1. Cap a un país sense pobresa ni exclusió

Avançar cap a una societat justa ha de ser el principal objectiu de qualsevol govern. En conseqüència, l’eradicació de la pobresa i l’exclusió social, que en el nostre país afecten fins a un 20% de la població, haurien de ser la preocupació prioritària i irrenunciable de totes les polítiques públiques, encara que les estratègies per a aconseguir-ho siguin diverses.

Per això, cal fer desenvolupar noves i millors polítiques, basades en una fiscalitat progressiva i sense defraudació, per tal de garantir universalment una educació i una sanitat de qualitat, un habitatge digne, una ocupació laboral estable, uns serveis bàsics per a totes les persones amb dependència o discapacitats, unes pensions suficients i un ingrés de subsistència per a tothom que viu al nostre país.

2. Major compromís contra la pobresa i les desigualtats mundials

En un món cada cop més interconnectat, on hi ha una clara corresponsabilitat de tots en el benestar de la humanitat, la preocupació per la pobresa ha d’anar més enllà de les pròpies fronteres. En conseqüència, la lluita contra les greus desigualtats econòmiques del nostre món, amb més de 2800 milions de persones en situació de pobresa i 800 milions patint fam, hauria de ser una preocupació contínua dels poders públics.

Per això, cal que s’estudiïn les responsabilitats d’Espanya, dels seus poders públics i de les seves empreses, en el processos que generen pobresa i desigualtat en molts països i que s’engeguin noves polítiques en favor del desenvolupament, molt particularment a l’Àfrica subsahariana: incrementar l’ajut al desenvolupament, que hauria de superar ja el 0,7% del PIB, i millorar la seva qualitat, pressionar per tal que s’eliminin les regles del comerç internacional que perjudiquen els països més pobres i cancel·lar totalment el seu deute extern, començant pel que prové d’Espanya.

3. Desenvolupament dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya i de Balears

Després de l’aprovació dels nous Estatuts d’Autonomia de Catalunya i de les Illes Balears, és fonamental que en la propera legislatura, per respecte a la sobirania popular, es desenvolupi íntegrament el seu contingut, modificant les lleis estatals necessàries, transferint les noves competències i acordant a un nou model de finançament més just, que corregeixi l’actual dèficit fiscal que pateixen Catalunya i Balears.

En tot cas, Espanya encara ha d’assumir, amb totes les conseqüències, la seva diversitat nacional en els àmbits polític, socioeconòmic, cultural i lingüístic, reconeixent a les nacionalitats històriques el grau de poder polític que lliurement reclami la seva ciutadania, així com el seu dret a decidir les seves relacions amb l’Estat. Així mateix, el reconeixement de la realitat plurinacional d’Espanya comporta la protecció efectiva de totes les llengües presents a l’Estat i el seu ús en tota l’acció i la documentació estatal.


4. Una aposta exigent en favor dels drets humans

Una societat justa és aquella que protegeix els drets humans de tothom. Al nostre país són molts els drets humans vulnerats, tant a causa de l’acció o omissió de persones individuals com dels poder públics (tràfic de persones, tortures i maltractaments policials i a les presons, discriminacions i explotació laboral de persones immigrades, especialment els sense papers, violència de gènere, dificultats d’accés a un habitatge digne, etc).

Cal doncs un major compromís en totes aquestes àrees. Aquí volem assenyalar particularment dos objectius: a) implementar el mecanisme que preveu el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura, amb la participació de les organitzacions de defensa dels drets humans, i aprovar reformes legals que facin més difícils els maltractaments policials; b) introduir reformes legals a fi d’evitar l’actual ús excessiu de la presó provisional i apostar seriosament per penes alternatives a la presó, reduint l’abús que se’n fa, responsable de l’existència d’unes taxes d’empresonament de les més altes d’Europa i d’una massificació sense precedents en les presons espanyoles que vulnera drets humans fonamentals.

5. Un país d’acollida d’immigració

Reclamem una altra actitud i una altra política d’immigració, més seriosa i més acollidora. Una política que tingui com a veritable prioritat el respecte dels drets humans, la integració i la cohesió social.

En aquest sentit, cal racionalitzar i flexibilitzar les vies d’entrada legal a Espanya, garantir a tothom, mentre es trobi en el nostre país, tots els drets fonamentals, així com el dret a treballar per compte propi o aliè, avançar cap a la igualtat en el tracte de nacionals i estrangers, facilitar l’accés a la plena ciutadania, reconèixer el dret de sufragi als estrangers residents que ho sol·licitin i combatre la formació de guettos.

6. Un país compromès amb la construcció de la pau

Una societat justa és aquella que es compromet seriosament per construir la pau en el món. Això és incompatible amb el militarisme i l’armamentisme i amb l’oblit dels drames que generen els conflictes armats que pateixen tants pobles.

Per això, cal desenvolupar una política decidida en favor d’una cultura de pau, assumint, almenys, els següents objectius: a) la reconversió de la d’indústria d’armaments cap a finalitats civils; b) un treball més eficaç en favor de la resolució dels conflictes armats, especialment en els països més pobres, c) la reducció de la despesa espanyola en matèria de defensa, compra i recerca d’armaments, reconeixent el dret a l’objecció fiscal a aquesta despesa; c) la prohibició de la fabricació a Espanya d’armes cruels, com les denominades bombes “cluster” i afavorir un conveni internacional per a la seva prohibició; d) limitar i fer més transparent l’exportació d’armes espanyoles, especialment cap a països pobres, amb conflicte armat o en els quals es vulnerin drets humans.

7. Major esforç de protecció del medi ambient i el paisatge

Una societat justa ha de garantir el gaudi de tota la població i de les generacions futures del medi ambient, el recursos naturals i el paisatge. Per això, calen polítiques més intenses amb aquest objectiu, amb una perspectiva mundial, així com un replantejament profund del nostre model de creixement econòmic, associat a un consum abusiu i sempre creixent, i promoure un consum més responsable i sostenible.

Cal fer una major aposta en favor de les energies renovables, reduir les emissions de CO2, millorar el transport públic, especialment el ferroviari (limitant el cotxe privat a les ciutats), establir noves limitacions a la construcció de grans infraestructures que perjudiquin greument el medi ambient, així com de segones i terceres residències, ports esportius, parcs temàtics o altres equipaments d’oci, en especial a la costa, i avançar decididament en la reducció, tractament o reciclatge dels residus.

8. Finalment, lamentem que en aquestes eleccions s’ha tornat a impedir judicialment la presentació de diverses candidatures al País Basc. Aquesta decisió comporta, de fet, impedir la participació política de determinades persones i sectors socials en base a la seva posició ideològica, la qual cosa és injusta i inacceptable en un autèntic sistema democràtic i vulnera el dret de sufragi i la llibertat ideològica. Alhora, pot fer més difícil el final de la violència que es diu combatre, ja que pot donar més motius o arguments als qui l’exerceixen. Tota organització política que no tingui per finalitat pròpia l’ús de la violència o la comissió de delictes ha de poder participar en les eleccions.


Comissions i associacions de Justícia i Pau a Catalunya i a Mallorca

20 de febrer de 2008

Propera conferència de Gary Gardner al Club Diario de Mallorca

Amb motiu d’iniciar-se a Palma la celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948-2008), l’Associació Drets Humans de Mallorca organitza una sèrie d’actes, totalment oberts al públic delitós de participar-hi.

El primer d’aquests és una conferència que duu per títol “L’Estat del Món”.

Es fa al Club Diario de Mallorca, dimarts, 26 de febrer, a les 18:00 hores.

Corre a càrrec del prestigiós investigador social Gary Gardner, qui, de gira per Europa, és presentat a Palma per Joana Ferretjans, vicepresidenta de l’Associació Drets Humans de Mallorca.

Gari Gardner és director d’investigació del World Watch Institute, de Washington, una entitat independent, de reconeguda solvència dins l’àmbit de les organitzacions no governamentals arreu del món.

Treballa en la perspectiva de la construcció d’un món sostenible, publicant documentació extensa, tant en anglès com en espanyol, sobre temes relacionats amb la religió, el medi ambient, la manca d’aliments a l’àmbit global, el canvi social...

Com a director d’investigació supervisa el personal de l’Institut que es dedica a la investigació, procurant-ne el lideratge intel•lectual i administratiu.

Ha fet nombrosíssimes i ben valuoses conferències i xerrades, encarregades per estaments governamentals, gent dedicada als negocis, universitats, organitzacions no governamentals.

Ha participat en esdeveniments tan rellevants com la Cimera sobre Alimentació feta a Roma, l’any 1996; o la Trobada International de Periodistes Mediambientals a Bogotà, l’any 1999.

Manté freqüents intervencions als mitjans de comunicació: a la ràdio, la televisió o la premsa escrita, com és el cas de la BBC, la CNN, la Veu d’Amèrica, en anglès i espanyol.

Ha publicat nombrosos articles a revistes diverses. Els mateixos títols ja n’indiquen l’orientació i el contengut:

• “La situación del mundo: informe anual del Worldwatch Institute sobre progreso hacia una sociedad sostenible”
• “Sentando las bases para la paz”. Hilary French, Gary Gardner, Erik Assadourian
• “La situación del consumo actual”. Eric Assadourian, Gary Gardner, Radica Sarin
• “Reconsiderando la vida buena”. Gary Gardner, Erik Assadourian
• “Comprometiendo a las religiones en la búsqueda de un mundo sostenible”. Gary Gardner
• “Iglesia viva: revista de pensamiento cristiano”, ISSN 0210-1114, Nº. 216, 2003, pags. 63-88
• “El reto para Johannesburgo: crear un mundo más seguro”. Gary Gardner
• “La aceleración del cambio hacia la sostenibilidad”. Gary Gardner
• “Nutrir adecuadamente a los desnutridos y a los sobrealimentados”. Gary Gardner
• “La reutilización de los residuos orgánicos”. Gary Gardner
• “La conservación de tierras de cultivo”. Gary Gardner

Gary Gardner, tot un personatge de l’àmbit dels moviments socials, manté contactes freqüents amb Drets Humans de Mallorca des de fa uns quants anys.

Viu a Nordamèrica i, de gira per Europa, tot i les moltes i diverses dificultats sorgides a l’hora de desplaçar-s’hi, s’ha volgut fer present a Mallorca, amb la finalitat de donar-hi aquesta conferència (durant el poc temps de què disposa per visitar l’illa).

DIMARTS, 26 DE FEBRER, AL CLUB DIARIO DE MALLORCA, A LES 18:00 HORES

La causa primera dels genocidis africans

A Rwanda, des de fa dècades, hi treballa de debò un bon nombre de missioneres i missioners, metges, mestres, advocats, diplomàtics... procedents d’Europa.

També n’hi ha de Mallorca i d’arreu dels Països Catalans.

Algunes d’aquestes persones, en haver-se endinsat en la web de l’Associació Drets Humans de Mallorca, hi han volgut aportar la seva opinió personal: valuosa i crítica, respectable i comprensible, divergent…

S’ho paga de parar-hi esment. Si més no, perquè s’hi reflecteix un alt grau de patiment personal, resultat de grans dosis d’experiències doloroses adquirides, profundament viscudes molt de prop…



Qui ha viscut idèntics esdeveniments, des de l’altra riba del llac Tanganika, a la vorera del Burundi, creu trobar-se en condicions de poder comprendre-ho!

Qui a la dècada dels anys 70, té l’oportunitat de conèixer ben de prop nombroses famílies rwandeses tutsi acollides en camps de refugiats al Burundi, sap per pròpia experiència el que representa i comporta haver de fugir de la matança ètnica que perpetra contra elles una població hutu enfurismada a Rwanda.

Recorda perfectament, per exemple, el contacte directe mantengut amb la família d’Eugenie Mukantagara, una mestra rwandesa tutsi establerta al camp de refugiats de Mugera, a la regió burundesa que fa frontera amb Tanzània.

Les contarelles que hi fa aleshores aquella jove mestra tutsi rwandesa, Eugénie Mukantagara, que ha de fugir de la violència exercida a Rwanda pels hutu contra els tutsi, tenen molt a veure amb les mateixes dades que reflecteix més tard el llibre que publica la jove sociòloga hutu Béatrice Umutesi, “Morir o fugir del Zaire”, que ha hagut de fugir de Rwanda per la violència exercida pels tutsi contra els hutu.

En tots dos casos, emperò, s’hi destria claríssimament un element indubtable: en totes aquestes lluites violentes africanes, hi té molt a veure la presència i la participació directa de potències estrangeres, europees i nordamericanes.

Tant pel que fa a l’ús i venda d’armes, com, sobretot, pel que té a veure amb l’ús i abús dels recursos naturals valuosíssims.

Tant de bo que les ordres d’arrest contra 40 militars rwandesos de la cúpula del poder a Rwanda, porti a fer llum sobre aquesta presència tan nefasta.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, febrer 2008

Drets Humans de Mallorca s’entrevista amb la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol

Dilluns, dia 11 de febrer, la presidenta del
Consell de Mallorca, Francina Armengol, acompanyada del director del Fons Mallorquí de Solidaritat, ha rebut Juan Carrero, president de la Fundació s’Olivar d’Estellencs, Bernat Vicens, president de l’Associació Drets Humans de Mallorca, i l’advocat Jordi Palou-Loverdos, representant del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs.

La visita es produeix just dos dies després que aquestes entitats han organitzat a Brussel•les unes jornades força intenses, durant les quals han informat l’opinió pública internacional sobre la sentència del jutge de l’Audiència Nacional amb seu a Madrid, que ordena l’arrest de 40 alts càrrecs de la cúpula militar rwandesa, acusada d’haver comès delictes de genocidi, terrorisme i crims contra la humanitat.

La presidenta Francina Armengol ha mantengut, amb tots i cadascun del representants de les entitats esmentades, una conversa ben interessant i els ha expressat la seva satisfacció, tot recordant el suport que el Consell de Mallorca, a través del Fons Mallorquí de Solidaritat ha atorgat a aquesta causa humanitària.

Palma, sense Servei d'Emergència Social!

Fa vergonya haver de comprovar que allò que escriu i signa Guillem Ramis i Moneny al Diari de Balears d'avui mateix, pugui ser cert i produir-se en una ciutat com Palma, a Mallorca!



En aquestes alçades del segle XXI, i a la vella Europa, un Ajuntament que no compta amb un bon servei públic d'emergència social, no pot ser qualificat de mínimament democràtic... Siguin quins siguin els partits que hi governin!

Des dels moviments socials caldrà prendre mesures fortes de pressió perquè fets com aquest que denuncia Guillem Ramis, no s’hi tornin a produir.

És del tot inadmissible haver d'acceptar passivament que, des de Palma, surtin tants recursos econòmics per omplir les arques de l’Estat, mentre a la mateixa ciutat no es compta amb el mínim indispensable per atendre persones desvalgudes…

Del tot indignant! Del tot inacceptable!

Drets Humans de Mallorca en àmbits internacionals

Dos representants de l’Associació Drets Humans de Mallorca participen aquests dies a Brussel·les, en roda informativa que es fa al Centre Internacional de Premsa.

Aina Calafat i Manel Gomàriz, juntament amb altres, informen l’opinió pública internacional sobre els avanços que comporta l’actuació de Fernando Andreu Merelles, Magistrat-Jutge Central d’Instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, amb seu a Madrid, ha decretat ordre d’arrest internacional perquè siguin ingressats a la presó 40 membres de la cúpula militar rwandesa, amb noms i llinatges, acusats de genocidi...

Manel Gomàriz i Aina Calafat també tenen previst de participar en l’acte central de denúncia internacional que es fa Brussel·les, on han de portar pancarta en nom de l’Associació Drets Humans de Mallorca.

Així mateix, la presidenta del Consell de Mallorca Francina Armengol, té previst de rebre en audiència Juan Carrero, president de la Fundació s’Olivar d’Estellencs, i Bernat Vicens, president de l’Associació Drets Humans de Mallorca.

L’han d’informar detalladament sobre les gestions de totes dues entitats mallorquines, encaminades a denunciar davant dels Tribunals internacionals de Justícia el genocidi comès a Rwanda per 40 membres de la cúpula militar.

S’hi preveu realitzar conjuntament, a la mateixa seu del Consell de Mallorca, una roda informativa amb els mitjans de comunicació.

Nou blog de Drets Humans de Mallorca

Avui, quan se celebra a Brussel·les un dels actes més significatius que donen suport a la iniciativa presa fa uns anys de portar davant dels Tribunals de Justícia Internacionals el més alt comandament militar rwandès que sembrà de mort, violència i destrucció la regió dels Grans Llacs Africans, s'inicia aquest B l o g que pretén esdevenir una eina de comunicació, sobre la lluita que s'està duent a terme a favor dels Drets Humans a Mallorca, als Països Catalans, a Europa i al Planeta sencer...