dimarts, 1 d’abril de 2008

Una resposta contundent davant campanya contra la llengua catalana a Mallorca

En un extens comunicat de premsa, signat a Palma de Mallorca el 31 de març de 2008, William Vega, president d’ASOCOLOMBIA –Asociación Colombia Unida en Baleares-, una entitat creada l’any 2005, amb seu social a la Costa d’en Blanes, dins el terme municipal de Calvià, manifesta una opinió relacionada amb “La inmersión lingüística del catalán en Baleares. El Foro de la Inmigración. Y una propuesta para integrar la Plataforma en Defensa del Castellano”, en uns termes tan durs que provoquen la resposta contundent de qui és, i ha estat des de fa dècades, l’ànima del programa intercultural “Vivim Plegats”, el marratxiner Guillem Ramis i Moneny.

Vet ací el text íntegre de la resposta:

“Senyor William Vega,

Comprenc molt bé que vulgueu defensar els vostres drets, però al mateix temps us deman que respecteu els nostres drets, els dels habitants que des de fa segles ens trobam a les Illes Balears.

Així com tenim avui l'ús del nostre idioma (català de les Illes = mallorquí, menorquí, eivissenc ...) us sembla que pot subsistir? Aquí el castellà és idioma oficial perquè l'any 1715 perdérem una guerra, ho sabíeu? Avui el seu ús pràctic s'està perdent. Si no és protegit de manera extraordinària desapareixerà en poques generacions.

Jo, a tots els immigrants - que siau benvinguts - us deman només això:
QUE ENS RESPECTEU, si també voleu ser respectats. Si els vostres fills i filles a l'escola aprenen català (el qual és evident que es troba en inferioritat de medis) reben un gran do: JA MAI NINGÚ ELS DIRÀ QUE SÓN ESTRANYS O FORASTERS EN AQUESTA TERRA. Al contrari, si tirau endavant les vostres polítiques lingüístiques proteccionistes del castellà, contribuïu molt a separar les comunitats que viuen a Mallorca.

Personalment he treballat molt l'aspecte de la interculturalitat a la nostra terra. L'any 2001, des de la Conselleria d'Educació vaig organitzar un equip de monitors de diferents nacionalitats que anaven per les escoles a parlar amb els infants sobre com conviure totes les races i llengües a la nostra terra, iu sempre que era possible, ho ensenyaven en català, toty i ser d'origen colombià, argentí, brasiler, nordamericà, japonès, senegalès, nigerià, etc. Traduïrem la Carta de la Terra primerament en català per ser així treballada a l'escola, però també en molts altres idiomes per continuar el treball a casa amb els seus pares.

La meva més gran satisfacció com a mestre és el record d'una anècdota que avui ja és un fet molt repetit a Mallorca. Jo, que vaig néixer en temps de dictadura i de repressió del català (el vaig aprendre a escriure quan ja tenia 22 anys i des d'una universitat fora d'Espanya) ensenyava la meva - més ben dit, la nostra - llengua als meus alumnes i record clarament un dia que redactàvem una carta per a altres escoles amb les quals ens relacionàvem de Colòmbia, Canadà, Brasil, Romania, Senegal i Austràlia. Els alumnes redactaven un text que jo transcrivia en CATALÀ a la pissarra i a la meva dreta l'alumna Soraya l'escrivia en ÀRAB i a l'esquerra l'alumna Teresa l'escrivia en xinès. Contemplant el mapa del món els alumnes simplement deien:SOM CIUTADANS DEL MÓN. Ara bé, per arribar a ser ciutadans del món cal estar igualment arrelats a la terra on vius i aquí aquesta terra s'anomena Mallorca. Espanya és una entitat política afegida més tard.

Us ho deman de tot cor. Lluitau amb nosaltres. No vingueu amb principis exclusivistes. Estimau Mallorca, la terra on ara viviu. Intentau comprendre perquè encara hi ha gent aquí que lluita i s'esforça per mantenir la llengua dels seus pares i padrins. No us és un exemple i un repte el cas de tantes terres d'on veniu on la llengua que parlaven els vostres avantpassats va ser aniquilada per una altra llengua invasora i imperial?

Senyor William, tant de bo vulgui entendre les meves sinceres paraules i en poguem continuar parlant. Sàpiga que li escric conscientment en català perquè vostè i jo vivim ara i avui a Mallorca i el vull considerar un igual i no un foraster amb una altra llengua. Jo, com molts mallorquins que de veritat estimen la terra, estic convençut que els nous habitants de Mallorca podeu fer molt per al bé d'aquesta terra i dels vostres pobles del món.

Amb els millor sentiments

Guillem Ramis
mestre d'escola jubilat