L'actuació del bisbe Pere Casaldàliga a la missió claretiana de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso, s'associa en tot moment al compromís i a la radicalitat. Casaldàliga, conegut com "dom Pedro" i seguidor de la teologia de l'alliberament, és una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres a Brasil, a l'Amèrica Llatina i al món sencer.
L'exposició mostra la vida i l'obra de Pere Casaldàliga amb una visió panoràmica. Ens explica la seva trajectòria, les seves idees, les causes per les quals ha lluitat i continua lluitant. Com ell mateix diu: "Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida". Unes idees que se'ns transmeten a través de les seves paraules, recollides en la seva extensa obra literària, que inclou dietaris, pastorals, circulars i llibres de poemes. La mostra tindrà un caràcter itinerant per tot Catalunya.
Objectius
Pere Casaldàliga va arribar a São Félix d’Araguaia fa més de trenta-cinc anys i des d’aleshores ha treballat dia a dia al costat dels més desafavorits. La seva obra, però, no ha quedat aturada en aquest racó de selva amazònica; s’ha convertit ja en universal, i les seves paraules s’han estès per tota Amèrica Llatina, esdevenint un símbol de denúncia, compromís i esperança.
Aquesta exposició pretén anar una mica més enllà de la figura del bisbe dels pobres. Ens presenta els seus gestos i paraules, però, per damunt de tot, les seves causes. Aquestes causes per les que Casaldàliga ha lluitat al llarg de tants anys i que transcendeixen a la seva pròpia obra, com tantes ens ha recordat: “Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”.
Descripció de l’exposició
Els quatre grans àmbits de la mostra són:
1 Introducció: un breu escrit introductori sobre la seva figura dóna pas a un àmbit on es presenten els elements simbòlics del bisbe, que transmeten les claus del seu caràcter.
Al capvespre del 23 d’octubre de 1971, Pere Casaldàliga fou ordenat bisbe de São Félix en una austera cerimònia celebrada a la riba del majestuós riu Araguaia. En el recordatori de l’acte quedava clara l’opció del nou bisbe cap els més desafavorits, prenent com a símbols un barret, un rem i un anell de fusta de tucum:
LA TEVA MITRA SERÀ UN BARRET DE PALLA SERTANEJO; EL SOL I EL CLAR DE LLUNA; LA PLUJA I EL SERÈ; LA MIRADA DELS POBRES AMB QUI CAMINES I LA MIRADA GLORIOSA DE CRIST, EL SENYOR.
EL TEU BÀCUL SERÀ LA VERITAT DE L’EVANGELI I LA CONFIANÇA DEL TEU POBLE EN TU.
EL TEU ANELL SERÀ LA FIDELITAT DE LA NOVA ALIANÇA DEL DÉU ALLIBERADOR I LA FIDELITAT AL POBLE D’AQUESTA TERRA.
2 Els orígens: seguint un ordre cronològic bàsic, descripció de la seva trajectòria vital abans d'arribar al Brasil i fins a l'actualitat. S'hi mostren les arrels catalanes de Casaldàliga, i la seva evolució, que el porta cap a l'assumpció d'una vocació de servei radical a les persones
Àmbit cronològic 1: 1928-1957
1928- Pere Casaldàliga neix a Balsareny en el sí d’una família pagesa. Durant la II República creix i s’educa dins els cercles catòlics del poble, mantinguts en la clandestinitat durant la Guerra Civil.
1940- Ingressa al seminari de la Gleva, prop de Vic. Posteriorment completa la seva formació al seminari claretià de Cervera, entre d’altres.
1952- Es ordenat sacerdot a Montjuïc durant el Congrés Eucarístic. La primera destinació pastoral és Sabadel on funda la revista Euforia.
Àmbit cronològic 2: 1958-1966
1958- Es destinat a Barcelona on treballa en favor dels més desafavorits, dirigeix la secció local de la joventut claretiana i col·labora en diversos mitjans de comunicació.
1960- Un viatge a Guinea representa el primer contacte amb la realitat dels països del sud.
1963- Es trasllada a Madrid per dirigir la revista El Iris de Paz. Al seu entorn es formarà un grup de claretians compromesos amb els aires de renovació eclesiàstica.
Àmbit cronològic 3: 1967-1957
1967- Viatja a Roma per participar en el capítol general dels claretians on s’imposen les idees renovadores del Concili Vaticà Segon.
1968- Pere Casaldàliga i Manuel Luzón viatgen al Brasil amb l’encàrrec de fundar una missió claretiana a São Félix do Araguaia.
1970- Les extremes desigualtats existents l’impedeixen mostrar-se neutral davant la situació. L’experiència colonitzadora dels posseiros, al poblat de Serra Nova, marca definitivament la seva presa de consciència reflectida en el document Feudalisme i esclavitud al nord de Mato Grosso.
Àmbit cronològic 4: 1971- 1975
1971- Es consagrat bisbe en una austera cerimònia a la riba del riu Araguaia. En la primera carta pastoral Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social denuncia obertament als terratinents brasilers recolzats per la dictadura del país.
1972- Participa en la creació del Consell Indigenista Missioner (CIMI), òrgan de l’església dedicat a denunciar la situació dels indígenes. El 1975 funda la Comissió Pastoral de la Terra (CPT) per afavorir les millores de vida dels treballadors rurals.
1973- La condemna a presó del pare Jentel pels fets de Santa Terezinha, poblat posseiro amenaçat pels interessos empresarials, provoca la primera ocupació de la prelatura per la policia militar i la detenció de l’equip pastoral.
Àmbit cronològic 5: 1976-1987
1976- La repressió de la dictadura brasilera arriba al seu punt culminant amb els assassinats del missioner Rodolfo Lunkenbein i del jesuïta João Bosco.
1983- Tot i la distensió de la dictadura militar, continua la pressió contra la persona i les causes de Pere Casaldàliga que refusa la invitació per visitar Nicaragua, immersa en ple procés revolucionari.
1985- Viatge a Nicaragua en suport a la vaga de fam que Miguel d’Escoto feia per denunciar la intervenció nord-americana contra el règim sandinista. És la primera sortida del Brasil i en ella visita també El Salvador i Cuba.
Àmbit cronològic 6: 1988-2006
1988- Entrevista amb el papa Joan Pau II a Roma. Es nega a signar un document del Vaticà molt crític amb la Teologia de l’Alliberament.
1990- Obté la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Durant els anys 90 s’estenen els actes de reconeixement cap al bisbe, entre els quals la seva candidatura al Nobel de la Pau, l’any 1992, concedit Rigoberta Menchú.
2003- Complerts els 75 anys, renúncia al seu càrrec com a bisbe; continua, però, vivint a São Félix, a la riba de l’Araguaia, entre la humilitat de la seva gent.
2006- La Generalitat li concedeix el Premi Internacional Catalunya, sent el primer català distingit amb aquest guardó.
3 Les seves causes: la part més gran i complexa de la mostra on s'exposen les motivacions i les idees que justifiquen la seva actuació. L'àmbit s'estructura a partir de quatre eixos, que s'interrelacionen: la terra, els indígenes, l'Església i l'Amèrica Llatina.
ELS INDÍGENES: el llarg camí cap a la recuperació d’una identitat perduda.
Acostar-se a la realitat indígena des del respecte i reciprocitat. Aquesta és la manera amb la que Casaldàliga i molts altres missioners treballen dia dia en la selva brasilera. Els tapirapé, els karajà, els xavante... han dialogat en igualtat de condicions amb una Església que fuig de l’etnocentrisme. Així, molts d’aquests grups abocats a desaparèixer després de segles de contacte amb els colonitzadors, han guanyat en autoestima i han recuperat tradicions i costums, assegurant així la seva pervivència com a poble.
L’AMÈRICA LLATINA: l’Ameríndia, una realitat en la que cal treballar dia a dia, un projecte comú.
Amèrica Llatina, també anomenada Pàtria Gran, es defineix com una realitat històrica i social amb problemes i característiques similars. Des del seu racó de la selva amazònica, des del cor del Mato Grosso, Pere Casaldàliga ha procurat estrènyer els llaços de solidaritat entre tot el continent. L’assassinat del bisbe salvadorenc Oscar Romero i la revolució de Nicaragua marquen indefectiblement el seu compromís amb els camperols i els indis de l’Ameríndia.
LA TERRA: la lluita cap a una socialització necessària; una reforma agrària per resoldre un dels problemes endèmics del continent.
La terra ha estat, i continua sent avui en dia, la principal font de conflicte al Brasil i a tota l’Amèrica Llatina. L’amenaça de grans empreses agrícoles, multinacionals o nacionals, en les terres cultivades tradicionalment pels petits camperols, posseiros, i les condicions de treball miserables que els fazendeiros imposen als peons, obligà des de bon principi a Casaldàliga a recolzar l’ocupació i resistència camperola enfront dels poderosos.
LA TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT: una església humil aixecada pels més pobres i compromesa ineludiblement amb el canvi social.
Partint de la realitat existent al Mato Grosso, i de tota l’Amèrica Llatina, Casaldàliga advoca per una església construïda pels més humils, que fuig de les complicitats de les oligarquies amb les que massa sovint ha comptat. Una església més propera i quotidiana, fora dels dogmatismes establerts i dotada de major grau de descentralització. Neix així una nova teologia, més ecumènica, inspirada en l’Evangeli i en el clam i el crit dels més desafavorits.
4 La poesia de la terra: gran mural que clou l'exposició, la superfície de la qual es configura com un tros de la selva amazònica on es poden llegir fragments significatius de la seva obra poètica.
El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys...”
“No és que existeixi un món desenvolupat i un món desenvolupat; tenim només un sol món mal desenvolupat”.
“La meva vida és aquest Araguaia... És molt bonic, i al mateix temps molt misteriós i lliure. Obre camí. Per això dic que també es força revolucionari i també força utòpic”
“Jo sóc del dia d’avui, el dia de demà vindrà, però cada dia té el seu propi pes”
“El rostre és la dignitat de la persona”
“Només aquell qui s’aventura es pot equivocar”
“Com més anem, més tornem: avançant en la vida, tornem als orígens”
“El contrari de la fe no és el dubte, és la por. “
